Arxiu d'etiquetes: Girona (morts a)

Aragó i Masó, Narcís Jordi

1 Resposta

(Girona, 29 juny 1932 – 22 agost 2016)

Periodista i advocat. Un dels fundadors de “Presència”, en fou director del 1968 al 1980.

Col·laborador en diverses publicacions i corresponsal del diari “Tele/eXprés”, durant deu anys, director del Centre d’Informació de la Cambra de Comerç i Indústria, president de l’Associació de la Premsa i membre de la Comissió Jurídico Assessora de la Generalitat.

Ha publicat La Devesa, paradís perdut (1980), Protagonistes de la història econòmica gironina (1981), Girona ara i sempre (1982) i, juntament amb J.M. Casero, Girona grisa i negra (1972).

Andreu, Ramon

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Girona ?, segle XIV)

Orfebre documentat a Girona.

El 1357 treballava, juntament amb Pere Berneç, en el retaule d’argent de la catedral de Girona, començat pel mestre Bartomeu el 1320.

Amich i Gali, Joan

Deixa un comentari

(Girona, 31 agost 1925 – 4 agost 2007)

Veterinari, enginyer i economista. Inicià programes d’inseminació artificial i de lluita contra l’esterilitat animal a Barcelona i Girona.

Ha estat president del Col·legi de Veterinaris de Girona (1954-58), ha fundat la Societat Internacional de Tècnics de la Nutrició Animal (RITENA) i ha dirigit treballs de recerca i de planificació econòmica a Catalunya, Europa i Amèrica.

Publicà dotze tractats sobre la ciència i la indústria de l’alimentació animal, i el 2006 Los elementos científicos de la gastronomía.

Ametller i Viñas, Josep

1 Resposta

(Girona, 19 març 1832 – 11 gener 1901)

Metge. Fill de Miquel Ametller i Marill. Exercí deu anys a Madrid, on fou metge de l’hospital de San Juan de Dios. Fou elegit membre de l’Academia de Medicina de Madrid i intervingué activament en el primer congrés espanyol de medicina (1864).

De tornada a Girona, hi fundà la “Revista de Gerona”. Col·laborà en altres revistes i és autor de nombrosos treballs de medicina, però també històrics i literaris.

Ametller i Marill, Miquel

1 Resposta

(Cervià de Ter, Gironès, 28 juliol 1804 – Girona, 30 maig 1867)

Metge i escriptor. Exercí la professió a Girona. Al seu impuls es degué la fundació de la biblioteca provincial gironina.

Publicà obres mèdiques i alguns opuscles relatius a fets històrics contemporanis.

Fou el pare de Josep Ametller i Viñas.

Alfonsello, Andreu

1 Resposta

(Elna, Rosselló, 1406 – Girona, 1488)

Eclesiàstic. Canonge ardiaca de la seu de Girona en la segona meitat del segle XV. Prengué part en les lluites del seu temps, com a partidari i conseller de Ferran II el Catòlic. Mantingué una actitud absolutament contrària a les reivindicacions dels remences.

Participà a Guadalupe en la promulgació de la famosa sentència arbitral (1486). Escriví les actes capitulars, de gran interès històric, que foren publicades l’any 1873.

Aguilar i Marco, Fidel

2 Respostes

(Girona, 20 juliol 1894 – 21 febrer 1917)

Escultor de formació autodidacta, treballà a Barcelona i retornà aviat a Girona, obligat per la seva mala salut.

A partir del 1915 col·laborà amb l’arquitecte Rafael Masó en diversos projectes.

És autor d’estatuetes de fusta, pedra, guix i, sobretot, de terra cuita, a la qual donava una pàtina com de bronze oxidat.

Rodoreda i Gurgui, Mercè

8 Respostes

(Barcelona, 10 octubre 1908 – Girona, 13 abril 1983)

Escriptora. L’apassionament que des de molt jove sentí per la lectura li proporcionà autodidàcticament una formació literària molt completa. La novel·la Sóc una dona honrada? (1932) la va introduir a la vida literària catalana. Col·laborà a “Mirador” i a “La Rambla” i a la pàgina infantil de “La Publicitat”, on publicà diversos contes.

Pertanyen a aquesta primera època les obres Del que hom no pot fugir (1934), Un dia de la vida d’un home (1934) i Crim (1936), novel·les en les quals manifesta les tècniques i els temes que més endavant havien d’esdevenir habituals i peculiars en ella, i que cristal·litzaren en Aloma (1938). Aquesta obra, que produí un gran impacte, obtingué el premi Joan Crexells 1937 i fou publicada per la Institució de les Lletres Catalanes.

Exiliada l’any 1939, marxà cap a França i es refugià a París, d’on, a conseqüència de l’arribada de l’exèrcit nazi, hagué de fugir cap al sud. Residí a Llemotges i a Burdeus i s’establí a Ginebra l’any 1954.

Després d’uns quants anys de silenci i d’alguns contes a “La Revista de Catalunya”, editada a París, tornà a tenir contactes amb Catalunya a partir del 1957, en què guanyà el premi Víctor Català amb el recull narratiu Vint-i-dos contes, publicat l’any 1958.

La publicació de La plaça del Diamant (1962) fou un dels èxits més importants de la literatura catalana contemporània. En ella, el lirisme de la prosa arriba a la màxima expressió de la novel·la psicològica.

Alternant amb la novel·la va escriure contes, que recollí en el volum La meva Cristina i altres contes (1967) i Tots els contes (1979), escrits amb tècniques que oscil·len entre la narració tradicional i els esquemes elegíacs i evocatius.

El contacte amb el seu públic anterior estimulà la seva producció, amb les novel·les El carrer de les Camèlies (1966), Jardí vora el mar (1967), Mirall trencat (1974), Quanta, quanta guerra… (1980, premi Crítica Serra d’Or) i el llibre de proses Viatges i flors (1980, premi de la Crítica Serra d’Or 1981 i Ciutat de Barcelona). Pòstumament li fou publicada una novel·la inacabada, La mort i la primavera (1986).

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1980.