Arxiu d'etiquetes: Garraf

Olivella (Garraf)

3 Respostes

Municipi del Garraf (Catalunya): 38,75 km2, 211 m alt, 3.655 hab (2017)

0garrafSituat als contraforts del massís de Garraf, al nord de Sitges, al límit amb el Baix Llobregat i l’Alt Penedès, drenat per les rieres de Ribes i de Jafra. La major part del terme és ocupat per pastures i pel bosc.

L’economia és basada en l’agricultura de secà i en la silvicultura. Els principals conreus són la vinya i els cereals. Hi ha una petita indústria de la construcció. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és dalt d’un turó, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu (construïda el segle XV i refeta el XVII), prop de les restes de l’antic castell d’Olivella i les d’una església romànica, esmentat ja a mitjan segle X.

El municipi comprèn a més el poble de Jafra i la masia de Can Grau (segle XVI, actualment és una escola de natura).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Museu del Ferrocarril de Catalunya

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 5 agost 1990 – )

Museu. Pertany a la Fundación de los Ferrocarriles Españoles, institució cultural de caràcter privat formada per diverses empreses del sector ferroviari.

Situat a l’antic dipòsit de locomotores de vapor de la ciutat i dependències annexes, té com a objectiu la divulgació de la història del ferrocarril mitjançant l’exhibició d’un important patrimoni format per elements d’infraestructura com vies, carrils o maquinària de construcció, i objectes relacionats amb les estacions de tren, així com tota mena de locomotores i vehicles ferroviaris. La col·lecció de locomotores de vapor és considerada la més important d’Europa.

L’any 1999 el museu remodelà i reorganitzà els continguts museogràfics i els serveis al visitant per a potenciar els audiovisuals i introduir nous elements expositius i ambientacions.

Enllaç web: Museu del Ferrocarril de Catalunya

Festes Modernistes de Sitges

3 Respostes

(Sitges, Garraf, 1892 – 1899)

Conjunt de cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol. Es caracteritzaren -en contrast amb els Jocs Florals, promoguts per la generació anterior- pel fet d’ésser restringits al món dels artistes, en deliberada oposició a la massa ciutadana, fet que era subratllat amb un cert to ritual, per l’absència de qualsevol mena de recompensa, per la inclusió de totes les facetes de l’art i per la decidida dedicació als corrents estètics moderns; a vegades, però, el to baixà, fins a esdevenir xaró.

La primera festa (23 agost 1892) consistí en una exposició de belles arts a l’ajuntament de Sitges, on, al costat dels pintors considerats avui com a modernistes, n’exposaren molts d’altres d’ancorats en l’estètica convencional.

La segona (10 setembre 1893) inclogué un concert, dirigit per Enric Morera, amb obres seves, de Cèsar Frank i d’altres músics belgues, i una representació de La intrusa de Maeterlinck, traduïda per Pompeu Fabra.

La tercera (4 novembre 1894) s’inicià amb el solemne trasllat de dos quadres d’El Greco al Cau Ferrat, i es clogué amb un certamen literari, que publicà “L’Avenç” (1895).

La quarta (14 febrer 1897) estrenà el drama de Massó i Torrents La fada, musicat per Enric Morera, amb l’assistència d’alguns dels compositors de l’escola franco-belga, habituals dels concerts del Cau Ferrat.

I la cinquena (5 juliol 1899) consistí en un concert de piano, interpretat per Joaquim Nin, amb obres d’Enric Morera, Joan Gay, Francesc Alió, Grieg i Scarlatti, i la representació de Lladres! i La reina del cor, d’Ignasi Iglésias, i de L’alegria que passa, del mateix Rusiñol, amb música de Morera.

Cubelles (Garraf)

21 Respostes

Municipi del Garraf (Catalunya): 13,49 km2, 12 m alt, 14.608 hab (2016)

0garraf

Situat a la vall baixa del riu de Foix, entre els darrers contraforts de la Serralada Litoral i la costa, té una platja sorrenca de 3 km de longitud. La zona accidentada és en part coberta de bosc.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, vinya i arbres fruiters), la indústria (sobretot de la construcció i metal·lúrgica), la producció d’energia (hi ha una central tèrmica) i el turisme. Àrea comercial de Barcelona. La població ha augmentat notablement en les darreres dècades a causa de l’immigració.

La vila, d’origen romà, és a prop de la costa, a l’esquerra del riu de Foix; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, barroca; el casal dels marquesos d’Alfarràs, del segle XVII, i la casa Travé. El 1058 és esmentat ja el castell de Cubelles.

El municipi comprèn la caseria de la Palma i les antigües quadres de Gallifa, Rocacrespa, de Sant Pere (on hi havia el priorat de Sant Pere de Cubelles) i de Marmorta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Canyelles (Garraf)

6 Respostes

Municipi del Garraf (Catalunya): 14,23 km2, 142 m alt, 4.407 hab (2016)

0garrafSituat al nord de la comarca i al límit amb l’Alt Penedès, al nord-oest de Vilanova i la Geltrú. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral, amb pinedes i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya i arbres fruiters), complementada pel regadiu, la ramaderia de bestiar oví i algunes indústries, com la pirotècnica, la química, de la fusta i del moble. Ha esdevingut un centre d’estiueig amb diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és a la dreta de la riera de Canyelles, afluent de capçalera de la riera de Ribes; prop seu hi ha el castell de Canyelles (restaurat el 1858), centre de la baronia de Canyelles.

Dins el terme hi ha el veïnat de les Cases del Xum i l’agregat de Llacunalba.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Biblioteca-Museu Víctor Balaguer

16 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 26 octubre 1884 – )

Biblioteca pública i museu. Fundada arran de la donació de Víctor Balaguer de la seva biblioteca particular (uns 22.000 volums) i la seva col·lecció artística, féu construir un edifici per allotjar-les i les llegà a la vila el 1900.

Especialitzada en fons sobre la corona de Catalunya-Aragó, la biblioteca té també altres interessants incunables (dels quals hi ha catàleg imprès), manuscrits, fullets sobre la guerra dels Segadors i la correspondència de Víctor Balaguer. També hi són importants les col·leccions d’arqueologia, de belles arts i de numismàtica.

El 1952 l’ajuntament cedí el castell de la Geltrú per a instal·lar-hi les col·leccions de ceràmica i d’arqueologia; el 1956 Lluís Plandiura li féu un llegat de pintura catalana dels segles XIX i XX. Actualment conté 50.000 volums.

Enllaç web:  Biblioteca Museu Víctor Balaguer