(Besiers, França, 8 gener 1883 – Fresnes, França, 20 agost 1917)
Periodista i militant anarquista. Conegut com a Miguel Almereyda. De família catalana -el seu avi havia estat veguer d’Andorra-, a 17 anys s’instal·là a França.
El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia. Va morir a la presó.
(Tolosa, Llenguadoc, vers 1150 – 1210)
Trobador provençal. Protegit del comte Ramon V de Tolosa, ho fou més tard de Barral dels Baus i també d’Alfons I de Catalunya.
Mort aquest, s’adreçà a la cort dels Montferrat i viatjà per Palestina, Itàlia, l’Europa central i Malta.
(Montalban, França, vers 1672 – València, 19 juliol 1759)
Militar. Duc de Caylus. Assolí el grau de tinent general i lluità en els exèrcits de Felip V de Borbó a Itàlia. El 1737 fou nomenat capità general de València i president de la seva audiència, càrrecs que exercí fins a la seva mort. Inicià -per ordre de Felip V- la pràctica de vendre els càrrecs públics de la ciutat.
Durant el seu mandat fou fundada l’Acadèmia Valenciana, que presidí nominalment.
(Agde, Llenguadoc, 6 abril 1858 – Perpinyà, gener 1942)
Escriptor. Fill de pares catalans, estudià a Perpinyà i es llicencià en dret el 1833. Encara que escriví en francès, es relacionà amb els escriptors catalans de la seva època.
El 1908 assistí als jocs florals de Barcelona com a delegat de l’Acadèmia de Tolosa, fou corresponsal de “La Veu de Catalunya” i de “La Ilustració Catalana” i presidí la Unió Catalana del Rosselló.
Publicà, entre altres obres, A Ninon (1894), Les poèmes de Chevrefeuille (1901) i L’àme catalane (1910).
(Bretanya, França, 1697 – Maó, Menorca, 1759)
Militar francès. Marquès de Fremeur. Era tinent general quan prengué part en la conquesta de Menorca pel duc de Richelieu (1756), al qual succeí en el càrrec de governador de l’illa.
(França, s XIV)
Metge de Montpeller. El 1318 fou nomenat metge reial per Jaume II de Catalunya, el qual fou assistit el 1335.
Es coneixen dotze escrits mèdics seus, entre els quals figura un règim dietètic per a un bisbe de prop de Monteleimar, fet en col·laboració amb tres altres metges i publicat a Alemanya (1923) i França (1924).
(Sant Feliu de Lauragués, Llenguadoc, 20 juliol 1872 – Ceret, Vallespir, 24 març 1921)
Compositor. Estudià a Tolosa de Llenguadoc i a París. D’ençà del 1909 residí a Ceret, on fou, juntament amb l’escultor Manolo Hugué, un dels principals impulsors de l’escola de Ceret.
Compongué Le chant de la terre (1900), Cerdanya (1911), ambdues per a piano, i Minyoneta, per a violí i piano (1912). En el camp simfònic destaquen els seus poemes Nymphes au crespuscule (1901) i Triptique (1909). És autor de la tragèdia lírica Héliogabale (1910).
(Ampiac, Llenguadoc, 13 gener 1765 – Perpinyà, 9 desembre 1853)
Primer bisbe de Perpinyà després de la restauració posterior a la Revolució Francesa. Era vicari general de Càors, quan fou designat bisbe de Perpinyà (1817). El seu nomenament es retardà encara per raons administratives fins el 1823.
Li calgué reorganitzar la diòcesi, que havia passat vint-i-cinc anys sense bisbe. Reagrupà les monges de Santa Clara que sobrevisqueren a la revolució (1825) i inicià la construcció del seminari (1826).
Obligat a deixar la diòcesi el 1830, hi retornà poc després i fundà l’asil d’orfes del Bon Pastor (1839) i afavorí la congregació diocesana de religioses Sagramentaries per a tenir cura de l’ensenyament i d’hospicis civils. Restaurà la catedral de Perpinyà i fundà vuit parròquies i 63 capellanies noves.
És autor de 107 pastorals i circulars, totes en francès.
(París, França, 5 abril 1845 – València, 14 gener 1923)
Pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble de Rafael Montesinos. Guanyà premis a València, Madrid i Sevilla. Fou professor i acadèmic de Sant Carles.
Conreà la pintura històrica –Notificació de la sentència de mort a Maria Stuart (Museu d’Edimburg)-, el paisatge –Serra d’El Negrete i Paisatge amb la serra d’El Negrete al fons (Museu de Belles Arts de València)- i el retrat.
(Sisteron, Provença, 4 juliol 1789 – Perpinyà, 16 febrer 1856)
Marí. Ingressà en la marina de guerra francesa (1801).
Participà en diverses accions per tot el món, i, en retirar-se (1851), s’establí a Perpinyà.
Dades dels Països Catalans 