Arxiu d'etiquetes: França (morts a)

Xaupí i Maris, Josep

Deixa un comentari

(Perpinyà, 10 març 1688 – París, França, 7 desembre 1778)

Historiador. Doctorat en teologia a París, fou canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir (1724). Després fixà la seva residència a París, i des del 1764 fou degà de la facultat de teologia de París.

Fruit de les seves investigacions sobre la història antiga del Rosselló foren les seves Recherches historiques sur la noblesse des citoyens honorés de Perpignan et de Barcelone… (1763), les quals, corregides i augmentades, foren publicades de nou el 1776. Totes dues edicions foren contestades per Francesc de Fossà, amb Observations historiques et critiques sur le droit publique de Catalogne et de Roussillon (1770).

Vigo i Sallés, Eugeni Bonaventura de

1 Resposta

(Besiers, França, 8 gener 1883 – Fresnes, França, 20 agost 1917)

Periodista i militant anarquista. Conegut com a Miguel Almereyda. De família catalana -el seu avi havia estat veguer d’Andorra-, a 17 anys s’instal·là a França.

El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia. Va morir a la presó.

Vidal i Beneyto, Josep

Deixa un comentari

(Carcaixent, Ribera Alta, 26 juny 1927 – París, França, 16 març 2010)

Sociòleg. Estudià dret, filosofia i ciències polítiques a València i Madrid i amplià estudis a París, Cambridge i Heidelberg. Treballà amb Raymond Aron i Edgard Morin a l’École de Hautes Études de la Sorbona.

Fou secretari general del Comitè Internacional de Comunicacions de Massa i representant de l’estat espanyol a l’Associació Internacional de Sociologia. Treballà al departament de sociologia de la universitat de San Diego (Califòrnia).

Ha publicat articles a revistes del País Valencià i de l’estranger.

Valant, Honorat

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1763 – París, França, 1829)

Escriptor. Es dedicà a l’ensenyament, que exercia a París des del 1785. S’adherí al moviment revolucionari. Fundà l'”Athénée de la Langue Française”.

És autor de poesies i de nombrosos escrits en francès, entre els quals sobresurten: De la garantie sociale considérée dans son opposition avec la peine de mort (1796), Code moral pour servir à l’instruction de la jeunesse (1799) i Lettres acadèmiques (1811-12).

Ull, Sanç d’

1 Resposta

(Real, Navarra, s XIV – Avinyó, França, 1356)

Bisbe d’Albarrasí-Sogorb. Elegit bisbe pel capítol, fou consagrat el 1319, però residí gairebé sempre a Avinyó, on gestionà nombrosos plets per engrandir el seu bisbat contra els ordes religiosos i els bisbes de Saragossa, Tortosa i València.

Aconseguí de recobrar una gran part dels delmes i drets. Celebrà dos sínodes, un el 1320 a Albarrasí i un altre el 1323 a Sogorb.

Torra, Jordà de

Deixa un comentari

(França, s XIV)

Metge de Montpeller. El 1318 fou nomenat metge reial per Jaume II de Catalunya, el qual fou assistit el 1335.

Es coneixen dotze escrits mèdics seus, entre els quals figura un règim dietètic per a un bisbe de prop de Monteleimar, fet en col·laboració amb tres altres metges i publicat a Alemanya (1923) i França (1924).

Tolrà de Bordas, Josep

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1824 – Tolosa, Llenguadoc, 1890)

Historiador i eclesiàstic.

És autor de nombrosos treballs: Notice historique et topographique sur Notre-Dame de Font-Romeu (1855), Notice historique religieuse et topographique sur Força-Réal, redactat en col·laboració amb Víctor Aragon (1859), Tableau des études historiques en France au XIXº siècle (1866), Une épopée catalane au XIX siécle: l’Atlantide de don Jacinto Verdaguer (1881) i Recueil de goigs ou cantiques roussillonnais (1881).

Terrena, Guiu de

1 Resposta

(Perpinyà, 1270 – Avinyó, França, 21 agost 1342)

Teòleg escolàstic, canonista i bisbe. Entrà a l’orde carmelità. Estudià teologia a París amb Enric de Gant. Mestre en teologia el 1313. Professor a Avinyó, on fou teòleg de confiança de Joan XXII en la lluita contra els espirituals i Lluís de Baviera.

General dels carmelites el 1318. Bisbe de Mallorca (1321-32) i d’Elna (1333-42).

Autor de nombroses Quaestiones doctorals i, ja bisbe, d’obres com De perfectione vitae (1323), Concordia quatour evangelistarum (1328-34), Commentarium in Decretum Gratiani (1336-39) i Summa de heresibus (1340-42).

La seva aportació principal a la teologia consistí a formular per primera vegada la doctrina de la infal·libilitat pontifícia.

Terrats, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1740 – París, França, 1796)

Polític. Jutge de la vegueria del Rosselló i el Vallespir. El 1789 s’oferí al ministre Necker per a organitzar a Perpinyà la reunió dels tres braços prèvia als estats generals d’aquell any.

Celebrada la reunió, assolí d’ésser-ne elegit president (amb la protesta de la noblesa i el clericat, que es retiraren) i diputat als estats generals, elecció que fou impugnada. Lluís XVI de França, en compensació, l’ennoblí.

Passà a Versalles i acompanyà el rei quan aquest fou obligat a anar a París.

Taudou, Antoni

Deixa un comentari

(Perpinyà, 24 agost 1846 – Saint-Germain-en-Laye, França, 6 juliol 1925)

Compositor. Fou professor d’harmonia al Conservatori de París.

És autor d’un concert de violí i de diverses obres simfòniques i per a orquestra de cambra.