Arxiu d'etiquetes: físics/ques

Baltà de Cela, Josep

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1866 – 1937)

Enginyer tècnic químic i llicenciat en ciències físico-químiques.

Dirigí i administrà les revistes “La atmósfera” (1892-94), dedicada a la meteorologia, i “La fotografía práctica” (1893-1908), que gaudí d’una extraordinària difusió arreu de l’estat espanyol. Fou director de l’Escola Industrial Superior de Terrassa (1908-30).

Publicà: Compendio de electroquímica (1927) i Electroquímica general (1927).

El 1916 patentà el cupriol, producte químic que combatia el mildiu i l’oïdi.

Abat, Bonaventura

Deixa un comentari

(Cardona, Bages, segle XVIII – Marsella, França, 1766 ?)

Matemàtic i físic. Interessat especialment per l’òptica (microscopis i miralls ustoris). Era frare del convent de Sant Francesc de Barcelona i per desavinences filosòfiques es traslladà a Marsella.

Publicà a Amsterdam una Amusements philosophiques sur diverses parties des sciencies et principalement de la physique et des mathématiques (1763).

Wagensberg Lubinski, Jorge

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 desembre 1948 – 3 març 2018)

Físic. Professor de física a la Universitat de Barcelona. Director del Museu de la Ciència de Barcelona des del 1986, vicepresident de l’Institut d’Humanitats de Barcelona des del 1986 i membre de la Societat de Biologia Matemàtica.

Ha estat creador i editor de les col·leccions “Metatemas” de pensament científic i “Materia viva”, sobre la natura.

Entre els seus llibres de divulgació científica i filosofia de la ciència cal esmentar Nosotros y la ciencia (1980), Ideas sobre la complejidad del mundo (1985), Introducción a la teoría de la probabilidad y de la información (1996) i Ideas para la imaginación impura: 53 reflexiones en su propia sustancia (1998).

Lloret i Orriols, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 maig 1935 – )

Físic. Estudià a la Universitat de Barcelona, i es doctorà a Barcelona (1963) i a París (1964). Especialitzat en física nuclear de les altes energies, ha treballat al Centre National de Recherche Scientifique a París i al CERN de Ginebra, així com també a Madrid, Strasbourg i Ginebra.

Ha publicat nombroses obres en el camp de la física nucleònica i subnucleònica, la física de plasmes i la síntesi de nous semiconductors. Cal destacar les obres: Dictionnaire de l’atome (1964), Física pop: una expedició al microcosmos (1977), Diccionari de la Ciència i la Tecnologia Nuclears (1979) i Per què les coses són com són (1981, amb versions francesa, anglesa i castellana). El 1979 fou comissionat per la Generalitat per informar de l’accident nuclear de Three Mile Island (Harrisburg, EUA).

Cardona i Castro, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 setembre 1934 – Stuttgart, Alemanya, 2 juliol 2014)

Físic. Llicenciat a Barcelona el 1955. Amplià estudis als EUA, on el 1959 obtingué el doctorat, a Harvard, i fou catedràtic de la Brown University de Providence (Rhode Island) del 1964 al 1971. Dedicat a la investigació de la física de l’estat sòlid, fou, des d’aquest darrer any, director del Max Planck Institut für Festkörperforschang, a Stuttgart. Fou fellow de l’American Physical Society i del consell directiu de la Deutsche Physikalische Gesellschaft.

Ha publicat nombrosos treballs i llibres, entre els quals destaquen Modulation Spectroscopy i Light Scattering in Solids. La seva especialitat és la física dels semiconductors, sobre la qual ha publicat més de 400 treballs. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1983) i el premi F. Isakson de la American Physical Society (1984), i és doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i la de Madrid (1985).