Arxiu d'etiquetes: físics/ques

Vassails, Gerard

(Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 16 desembre 1910 – la Roca d’Albera, Rosselló, 18 maig 1994)

Físic. Estudià a la Universitat de Montpeller. Des del 1935 fou professor en aquesta ciutat i després a París. A partir del 1937 col·laborà, dins el grup Nostra Terra de Perpinyà, en la tasca de difondre el català normatiu al Rosselló.

Doctor per la Universitat de París el 1948, treballà en física teòrica al CNRS i fou professor a la Universitat de Madagascar (1960-73), de la qual fou degà (1965-70), i a la de Perpinyà (1976-79).

Publicà articles de física teòrica, mecànica quàntica, relativitat, lògica matemàtica, etc, en revistes franceses, i és autor de La ciència no pensa (Barcelona, 1975). Fou un dels promotors, com a membre del GREC, de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, la qual presidí (1973-77), i publicà diversos treballs sobre la llengua catalana a la Catalunya del nord de l’Albera.

Sarrau, Jaume Emili

(Perpinyà, 24 juny 1837 – París, França, 10 maig 1904)

Químic i físic. Estudià a l’École Polytechnique de París, on més tard (1883) fou professor. S’especialitzà en explosius i pòlvores i el 1886 ingressà a l’Académie des Sciences.

Publicà obres com Recherche théorique sur les effets de la poudre (1875), Cours d’artillerie (1893) i Introduction à la théorie des explosifs (1893).

També estudià la llum polaritzada i la compressibilitat dels gasos.

Sanç, Josep

(Perpinyà, segle XVIII – Catalunya Nord, segle XIX)

Físic. Era sacerdot. Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà. Més tard s’establí a París. Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà. El 1789 era vicari de Taurinyà.

Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics; el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l’electricité.

Rossell i Viciano, Manuel

(Castelló de la Plana, 1735 – Madrid, 1796)

Físic i eclesiàstic. Es graduà de doctor a València, on obtingué (1763) la càtedra de filosofia; hi fou el primer a explicar el sistema de Newton. Destacà com a matemàtic i fou canonge a València i Madrid.

Publicà algunes obres de tema religiós i breus estudis científics.

Llambias i Roig, Antoni

(Maó, Menorca, 6 agost 1793 – 1854)

Químic, físic i advocat. Exercí d’advocat, on es distingí en un cas d’ampli ressò internacional, defensant amb èxit uns mariners nord-americans que havien mort un oficial de la marina francesa.

Establí al poble de Ferreries, el 1883, una fàbrica de ciment dotada d’avenços extraordinaris.

Sobresortí també pels seus estudis sobre electricitat, concretats per alguns invents pràctics i per una memòria notable sobre la imantació presentada a l’Institut de França.

Garcia i Moliner, Frederic

(Borriana, Plana Baixa, 4 març 1930 – 14 agost 2025)

Físic. Fou professor d’investigació al CSIC, a la universitat d’Illinois i a la Complutense de Madrid. Ha treballat en diferents camps de la física de l’estat sòlid. Després, la seva investigació girà entorn de les estructures semiconductores quàntiques.

Els resultats del seu treball l’han fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, entre els quals els doctorats honoris causa per les universitats de l’Havana (Cuba) i de Lille I (França) i, en especial, el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica.

Ocupà la càtedra de ciència contemporània a la Universitat Jaume I de Castelló.

Galiana i Moltó, Antoni

(Xixona, Alacantí, 9 gener 1762 – València, 1826)

Matemàtic i físic. Estudià filosofia, teologia i dret civil a la Universitat de València. Hi fou catedràtic de filosofia (1791-94), de matemàtiques (1799) i de mecànica i física experimental.

És autor de diverses obres, com Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios (1799).

Giró i Roma, Josep

(Catalunya, 1823 – Barcelona, 12 novembre 1900)

Catedràtic. És autor d’escrits didàctics i de treballs de física.

Gecselí i Roig, Domènec

(Barcelona ?, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)

Físic. Era doctor en teologia.

El 1764 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. S’ocupà de la secció de pneumàtica i acústica, de la qual fou director i revisor (1766-després 1801).

Vieta i Gibert, Pere

(Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1779 – Barcelona, 7 octubre 1856)

Cirurgià i físic. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres. Fou professor de física a la Junta de Comerç.

És autor d’un gran nombre de memòries científiques remarcables.