Arxiu d'etiquetes: filòsofs/es

Cerdà, Tomàs

1 Resposta

(Tarragona, 22 desembre 1715 – Forli, Romanya, Itàlia, 18 març 1791)

Matemàtic i filòsof. Entrà als jesuïtes el 1732. Ensenyà filosofia al col·legi de Saragossa i a la Universitat de Cervera, i teologia a Girona.

El seu pensament entra de ple en l’escola eclesiàstica europea del seu temps, tendent a renovellar l’antiga filosofia amb la ciència moderna.

Ensenyà matemàtiques al Col·legi de Cordelles de Barcelona i al Colegio Imperial de Madrid, on fou també cosmògraf del Consejo de las Indias. Amb l’expulsió dels jesuïtes (1767) passà a Itàlia.

Com a filòsof, en resten les Iesuiticae philosophiae theses (Cervera, 1753); com a matemàtic, els dos volums de les seves Lecciones de matemática (Barcelona 1758-60), és a dir, de geometria i d’algèbra, apreses a França.

Les seves Theses foren judicades als Mémoires de Trévoux com un senyal de la renovació de la cultura a Espanya.

Casanovas i Camprubí, Ignasi

4 Respostes

(Santpedor, Bages, 13 agost 1872 – Barcelona, 21 agost 1936)

Filòsof i historiador de la cultura. Entrà a la Companyia de Jesús el 1888, quan era estudiant del seminari de Vic. Residí a Barcelona des del 1905. Els anys 1905-16 l’interessaren sobretot els estudis d’apologètica i d’estètica.

Dirigí l’Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves, donà un gran impuls al Foment de Pietat Catalana, impulsà la fundació de la Biblioteca i l’Institut Balmes i fou membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres (1921).

Entre les moltes obres que escriví hi ha: De institutione grammatica (1900), L’harmonia en l’art (1907), Poètica d’Aristòtil (1907), La religió natural (1907), Teoria de la revelació (1908), El fet de la revelació, La transcendència de la revelació (1908), El nostre estat social (1910), Apologètica de Balmes (1910), Acción de la mujer en la vida social (1911), Obras escogidas del Dr. Torras y Bages (1913-14), Sant Ignasi de Loiola, fundador de la companyia de Jesús (1922), Obras completas del Dr. D. Jaime Balmes (1925-27, en 33 volums), L’ànima de Santa Teresa de Jesús Infant (1929), Biblioteca dels Exercicis Espirituals (1930-36, en 11 volums), Balmes, la seva vida, el seu temps i les seves obres (1932, en 3 volums) i Josep Finestres. Estudis biogràfics (1932-34, en tres volums).

Morí víctima de la revolució els primers mesos de la guerra civil.

Campreciós i Bosch, Pere *

Deixa un comentari

Escriptor i filòsof català, més conegut pel seu nom de religió, Miquel d’Esplugues  (1870-1934).

Calsamiglia i Vives, Josep Maria

3 Respostes

(Barcelona, 18 maig 1913 – Arenys de Mar, Maresme, 23 juliol 1982)

Filòsof i editor. Llicenciat en filosofia i lletres el 1932, exercí de professor a l’Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona, d’on fou expulsat el 1939, arran de la victòria franquista.

El 1941 fundà, amb Alexandre Argullós, Edicions Ariel.

Des del 1969 exercí com a professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Bulons, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Filòsof lul·lista. Professor de l’escola lul·liana que funcionava al Palau Menor de Barcelona i difusor del lul·lisme a Itàlia.

A Pàdua acabà la primera producció original coneguda de l’escola barcelonina, Lectura artis generalis (1433), glossa o comentari de l’art general de Ramon Llull.

Bonllavi, Joan

2 Respostes

(Rocafort de Queralt, Conca de Barberà, segle XV – Barcelona, 1526)

Lul·lista. El seu nom veritable era Joan Malbec. Format a València a l’escola d’Alfons de Proaza -el qual li dedicà l’edició de la Nova logica de Ramon Llull-, ell mateix hi professà retòrica i poètica.

Com posa en evidència la seva notable biblioteca, era posseïdor d’una extensa formació filosòfica, especialment remarcable en la lògica nominalista.

Documentat a Barcelona des del 1521, hi ensenyà lògica, probablement als Estudis Generals, i doctrina lul·liana.

És autor d’una primera obra de Ramon Llull en català Blanquerna, precedida d’un pròleg, única obra original seva coneguda.

Llegà a l’escola lul·liana de Barcelona els seus manuscrits lul·lians.

Bofill i Bofill, Jaume

5 Respostes

(Barcelona, 30 novembre 1910 – 20 octubre 1965)

Filòsof. Fill del poeta Jaume Bofill i Mates. Estudià filosofia i lletres, després de deixar incompleta la carrera de dret.

Des de l’any 1950 fou catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona. Fundador de la revista “Convivium” i autor de molts articles en diverses revistes.

La escala de los seres o el dinamismo de la perfección (1950) i Obra filosófica (1967) són els seus escrits més importants.

El 1969 i en memòria seva va ser creada a Barcelona la Fundació Jaume Bofill, dedicada a promoure l’estudi de les ciències socials.

Bassols, Joan

Deixa un comentari

(Garrotxa, vers 1280 – Worcester, Anglaterra, 1333)

Teòleg i filòsof. Anomenat Doctor ordinatissimus. Franciscà, deixeble predilecte de Duns Escot, a París, doctor en medicina i professor a Reims i París.

Estudià la possibilitat de l’infinit matemàtic, la possibilitat de molts o d’infinits móns, el concepte de quantitat de massa i la predestinació de Maria amb vista a la seva immaculada concepció.

Del conjunt de les seves obres, un gran nombre de les quals es pot assegurar que s’ha perdut (com Miscellania philosophica et medica i Loci philosophici), es conserva un Commentarium in quattuor libros Sententiarum escrit a París el 1316.

Ha estat erròniament considerat francès o anglès per alguns autors.

Barcelona, escola filosòfica de

2 Respostes

(Barcelona, segle XIX – 1939)

Conjunt de pensadors, que van desenvolupar llur activitat a la Universitat de Barcelona a partir del segon terç del segle XIX, paral·lelament a la renaixença literària i política, sense les característiques pròpies d’una escola filosòfica.

Des dels seus primers representants, seguidors de l’escola escocesa, la diversitat en els mètodes i en les posicions ideològiques és manifesta, encara que hi ha un conjunt d’afinitats bàsiques i una comunitat d’estil i d’actitud, com: l’allunyament de tot dogmatisme, l’intent d’integració de la filosofia com a teoria i com a forma de vida, el culturalisme i la continuïtat històrica.

En els anys d’entreguerres i sobretot a partir del 1928, adquirí consistència i rigor, encara que les circumstàncies polítiques n’impediren el desenvolupament. Però resten com a testimoniatge els pensadors procedents d’aquella comunitat que han exercit la docència a les universitats americanes.

Azúa Comella, Félix de

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 abril 1944 – )

Escriptor i filòsof. La seva prosa es caracteritza per una visió pessimista i satírica: Conocer Baudelaire y su obra (1978), Mansura (1984), Historia de un idiota contada por el mismo o el contenido de la felicidad (1986), Diario de un hombre humillado (1987), Cambio de bandera (1991), Diccionario de las artes (1996), La invención de Caín (1999).

La seva poesia va quedar compilada a Poesia (1968-1978) i Farra (1983). De la seva labor d’assagista destaca Lecturas compulsivas (1998).

Del 1993 al 1995 va ser director de l’Instituto Cervantes a París.