Arxiu d'etiquetes: fets bèl·lics

Maella (Matarranya)

8 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 174,88 km2, 121 m alt, 1.958 hab (2014)

Situat al límit amb la Terra Alta. entre les conques del riu d’Algars i el Guadalop i travessat pel Matarranya, prop del pic de Pontorrelles, al nord-oest de Gandesa. La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada.

Agricultura de regadiu, alimentat amb aigua del Matarranya mitjançant diverses sèquies, que es dedica als conreus d’hortalisses; al secà hi ha conreus mediterranis, amb predomini de cereals, oliveres i vinya. Antigament era important la ramaderia de llana, avui discreta, i en canvi la cria de bestiar (porcí i aviram) en granges tendeix a augmentar. Cal esmentar la indústria derivada de l’agricultura, principalment l’elaboració d’oli. Àrea comercial de Gandesa.

La vila, situat a l’esquerra del Matarranya, conserva part de les muralles i destaquen el castell de Maella, de notables proporcions, l’església parroquial de Sant Esteve, amb elements romànics i gòtics, l’edifici de l’antiga llotja, restaurada, i la casa de la vila, que té una torre amb un rellotge i una capella.

Fou el centre de la comanda de Maella, i el centre de la baronia i després ducat d’Almassà. Durant la primera guerra carlina hi va tenir lloc la famosa acció de Maella (1838), en la qual fou derrotat per les tropes de Cabrera l’exèrcit liberal comandat pel mariscal Ramón Pardiñas, que morí a la batalla juntament amb més de mil morts.

El terme comprèn el poble de Vilanova d’Almassà, on hi ha l’antic monestir de Santa Susanna de la Trapa.

Barretines, commoció de les *

Deixa un comentari

(Catalunya)

Veure> commoció dels Gorretes  (revolta popular, maig 1689).

Gandia (Safor)

208 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Safor (País Valencià): 60,83 km2, 22 m alt, 76.497 hab (2014)

El 1965 hi foren annexats els municipis de Beniopa i de Benipeixcar. Situat al litoral, a la plana regada pel riu d’Alcoi, que drena el terme, juntament amb el riu de Sant Nicolau. El sector nord-occidental del terme és accidentat per la continuació de la serra Grossa.

ECONOMIA.- La font de riquesa tradicional del municipi és l’agricultura de regadiu (principalment taronges i hortalisses), amb una mitjana de tres collites a l’any, que s’estén per l’anomenada horta de Gandia i s’alimenta de la sèquia reial d’Alcoi (que a través de la sèquia comuna de Gandia, rega les terres de la dreta del riu, mentre que la de Vernissa rega les de l’esquerra). La ramaderia és marginal, només destaca l’aviram. Les principals activitats industrials estan també relacionades amb l’agricultura (embalatge, transport de mercaderies, etc.), que antigament eren exportades a través del port de Gandia, inaugurat el 1893, i que és el primer port taronger del País Valencià. Darrerament, però, el turisme ha impulsat el sector de la construcció i ha esdevingut el principal recurs econòmic del municipi, localitzat a la façana marítima del municipi, que enclou l’ampla platja de Gandia, al nord del riu d’Alcoi, i la de Venècia, al sud. La pesca s’ha convertit en una activitat secundària.

POBLACIÓ.- El creixement de la població, a causa d’un fort corrent immigratori, ha estat espectacular, sobretot a partir del 1960. 

LA CIUTAT.- Era una antiga alqueria islàmica, comprèn dos sectors: el nucli primitiu, que conserva part de les antigues muralles, i la Vila Nova, expandida a partir del segle XVI. Al nucli primitiu destaquen l’església arxiprestal i antiga col·legiata de Santa Maria, el palau ducal, el convent de Santa Clara, amb una capella gòtica, i la casa de la ciutat, amb façana neoclàssica. A la Vila Nova es destaquen l’edifici de l’antiga Universitat (segle XVI), actualment col·legi de les Escoles Pies, i el raval de la moreria.

EL TERME.- El municipi comprèn, a més, els barris de Santa Anna de Gandia i del Grau de Gandia, les caseries i llogarets de la Marjuquera, el Clot de la Mota i Martorell, i, entre altres, els despoblats d’Alcodar, l’Assoc, Benicanena, Morera, Rafalcait i l’Alqueria d’En Foixet.

HISTÒRIA.- El 1521, durant les Germanies, hi tingué lloc la decisiva batalla de Gandia, el dia de sant Jaume, on fou derrotat l’exèrcit del lloctinent Rodrigo Hurtado de Mendoza; els agermanats saquejaren i incendiaren el palau ducal i atacaren la moreria.

Enllaços web: Ajuntament – Consell dels Joves – Federació de Falles

Barcarès, camp del

3 Respostes

(el Barcarès, Rosselló, abril 1939 – fi 1942)

Camp de concentració. Organitzat a la platja, pel govern francès. Destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l’estat francès a la fi de la guerra civil del 1936-39 procedents de la zona republicana. En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló.

D’una capacitat de 50.000 persones, n’arribà a contenir, el juny d’aquell any, de 70.000 a 80.000. El camp no fou mai considerat de caràcter repressiu, però als internats no els era permès d’abandonar-lo sense una autorització especial.

El setembre de 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i posat sota l’autoritat militar. Després de l’armistici del 1940 fou un punt de constitució de companyies de treballadors estrangers destinades a diverses localitats de la zona lliure de l’estat francès.

A la seva dissolució, la resta d’interns fou transferida a d’altres camps.

Balears, conquesta de les *

Deixa un comentari

(Illes Balears)

Veure> conquesta de Mallorca  (campanya militar de Jaume I, 1229-31).

Bairén -Safor-

6 Respostes

(Gandia, Safor)

Antic castell, anomenat actualment castell de Sant Joan de Gandia. Era cap d’un dels quatre termes en què era dividit el ducat de Gandia quan aquest fou creat el 1399; la capitalitat del terme anà passant, tanmateix, a Gandia.

Antiga ràpita en època musulmana, el 1097 prop seu fou lliurat la batalla de Bairén entre els almoràvits, comandats pel nebot de l’emir Yüsuf, i una coalició establerta entre el Cid i Pere I d’Aragó, que tornaven a València després d’haver anat en ajuda del castell de Benicadell, en la qual foren derrotats els primers.

El 1240 hi fou lliurada la batalla decisiva per a la reconquesta de la zona del País Valencià al sud del Xúquer.

Era situat en un turó, a tocar de la mar, dominant el camí de València a Dénia; actualment, els dipòsits del riu d’Alcoi i les rambles veïnes hi ha allunyat la mar.

Amb el nom de vall de Bairén era coneguda antigament la conca de la Safor.

Bellús (Vall d’Albaida)

7 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 9,5 km2, 180 m alt, 325 hab (2014)

Situat a la mateixa vall del riu d’Albaida, afluent del Xúquer, al sud de Xàtiva, a la zona muntanyosa del terme, corresponent a la serra Grossa, on el riu forma l’estret de les Aigües de Bellús. Una gran part del terme no és conreada, especialment a la zona muntanyosa, on hi ha boscos de pins i matollar.

Els principals recursos econòmics del municipi provenen de l’agricultura de regadiu (hortalisses) i de secà (oliveres, vinyes, cereals i melons), i de dues petites indústries, una tèxtil i l’altra alimentària. També hi ha una font d’aigües medicinals, que són comercialitzades i que han donat lloc al balneari de Bellús. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble és a la vora de la carretera de Xàtiva a Alcoi; destaca l’església parroquial de Santa Anna. L’1 de setembre de 1522 hi tingué lloc la batalla de Bellús, on els agermanats foren derrotats per les tropes reials.

Dins el terme hi ha el jaciment de la cova Negra, un dels més importants del paleolític mitjà als Països Catalans, i els poblats de Tossal Redó i del Tossal del Caldero, del bronze valencià.

Enllaç web: Ajuntament

Argelers, camp d’

4 Respostes

(Argelers, Rosselló)

Camp de concentració, instal·lat després de la guerra civil espanyola, a la zona de la platja, on arribà una gran massa de refugiats procedents de l’exèrcit de la República Espanyola (s’hi arribà a aplegar una població de 70.000 presoners de guerra).

Al cap de pocs mesos, els internats foren traslladats, en gran part al camp del Barcarès.

Angelets, revolta dels -1667/75-

5 Respostes

(Rosselló, 1667 – 1675)

Aixecament de grups de pagesos, els quals oposaren resistència armada a les tropes franceses establertes en el país arran de la confiscació, per part de l’administració francesa, de l’impost (gabella) sobre la renda de la sal.

Almonesir, vall d’

6 Respostes

(Algímia d’Almonesir / la Vall d’Almonesir, Alt Palància)

(cast: de Monesil o de Almonacid)  Vall. A la zona de llengua castellana del País Valencià, situada al vessant occidental de la serra d’Espadà. És drenada pel barranc del Baladrar, que aflueix al Palància per l’esquerra.

Els costers de la vall són aprofitats per al conreu de secà mitjançant bancals esglaonats (oliveres, vinyes, blat, moresc, cireres, pomeres). En el terme de la Vall d’Almonesir es troben, a més, els despoblats de Torre-somera i de Sant Joan d’Almonesir.

L’antic castell d’Almonesir, d’origen islàmic, que ha donat nom a la vall, fou adjudicat el 1238, després de la conquesta cristiana, al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. El poble de Matet, tot i trobar-se a la vall de la rambla de Gaibiel, forma part, igualment, de la jurisdicció d’Almonesir. La població musulmana, tanmateix, hi perdurà fins a l’expulsió del 1609.

El 1526 hi tingué lloc un important combat (anomenat batalla d’Almonesir) entre els moriscs avalotats de la serra d’Espadà i les tropes del duc de Sogorb, a les quals aquells infringiren una gran derrota.