(Maó, Menorca, maig 1756)
Combat entre la marina francesa (12 navilis i 5 fragates) dirigida per l’almirall La Galissonière, i la marina anglesa (18 naus), dirigida per l’almirall John Byng. La marina anglesa intentava socórrer els seus compatriotes, assetjats al castell de Sant Felip.
Si bé el resultat del combat fou indecís, els anglesos, en no poder desembarcar a l’illa, optaren per retirar-se.
Veure> aixecament de l’Alt Llobregat (insurrecció anarquista, 1932).
(Horta, 1663)
Aixecament dels llauradors per oposar-se a la pretensió dels jurats de València de fer-los pagar la cisa de la carn com a habitants de la ciutat.
Empresonats 40 individus d’Alboraia pels jurats, els llauradors assetjaren València i empresonaren el jurat cavaller.
Manuel Sarmiento de los Cobos aconseguí dels jurats, de l’arquebisbe i del rei el perdó general i la supressió de la cisa de la carn.
Veure> Francès, guerra del (conflicte bèl·lic, 1808-14).
(Mallorca, 1450 – 1453)
Revolta que tingué lloc per part dels forans contra els estaments privilegiats de la ciutat de Palma de Mallorca, acusats de mal govern, de dilapidació dels diners públics, de repartiment desfavorable dels impostos, de recàrrecs amb motiu de l’amortització del deute públic, etc.
La revolta fou dirigida per Simó Ballester, Jaume Nicolau, Esteve Font i Bartomeu Morer, i tingué repercussions a Menorca. Sorgí, sembla, sense cap pla previ, com a manifestació contra els abusos del poder i per la desesperació produïda per la pobresa.
L’èxit inicial els féu assetjar la capital (26 juliol-1 agost 1450), però a la fi foren rebutjats; el rei, que afavoria els ciutadans, exigí dels forans el pagament dels censos endarrerits i els condemnà a indemnitzar els ciutadans i els recatxats (forans que no s’adheriren a la revolta) per tots els danys fets a llurs béns. A més, el governador de l’illa, Berenguer V d’Oms, féu pagar als rebels 2.000 lliures l’any com a senyal de servitud perpètua (8 abril 1451) i executà dos dels dirigents.
Poc després, tanmateix, els forans es tornaren a revoltar, arribaren davant ciutat i venceren l’exèrcit del governador, manat per Jaume Cadell (a Muro, el 30 abril 1451). Aprofitaren la victòria per assetjar un altre cop la capital (del 5 maig al 3 juny), on tenien l’ajuda d’un grup de menestrals.
Això i el fracàs de les negociacions feren que el rei Alfons IV el Magnànim, decidit a acabar el conflicte, enviés a l’illa un exèrcit de mercenaris italians (saccomanni), que hi desembarcaren per l’agost de 1452, sota les ordres del virrei de Sardenya, Francesc d’Erill i de Centelles. Aquest vencé els forans a Inca (31 agost), i tot seguit inicià una forta repressió, que culminà amb l’execució dels capitosts Pere Font i Pere Mascaró (1453).
L’obra es completà amb els decrets reials del maig de 1454, pels quals els forans eren condemnats a pagar tots llurs deutes i la meitat del sou de l’exèrcit, a indemnitzar ciutadans i recatxats, a no protestar del saqueig de llurs béns fet pels italians i a pagar una multa de 150.000 lliures.
Aquestes mesures aguditzaren el procés de decadència de les viles i el despoblament del camp i afavoriren la compra per part dels ciutadans d’una gran part de les propietats de l’illa.
El cap principal de la revolta no fou agafat fins al cap d’un quant temps, i fou executat pel gener de 1457.
(País Valencià, 1526)
Revolta morisca, desencadenada quan l’emperador Carles I admeté les conversions forçoses de musulmans que havien efectuat els agermanats i ordenà l’expulsió d’aquells que no es convertissin (1525).
Molts es negaren a acceptar-ho i, refugiats a la serra d’Espadà, iniciaren un perillós alçament dirigit pel veí d’Algar Selim Almansor. El duc de Sogorb, amb 2.000 homes, fou totalment derrotat pels revoltats (abril 1526), però pel setembre del mateix any atacà de nou amb un exèrcit de 10.000 homes.
Malgrat la victòria assolida en aquesta ocasió, Carles I llevà l’obligatorietat dels edictes de conversió gràcies a la gravetat de la rebel·lió i, sobretot, a les grans sumes ofertes pels moriscos granadins.
(Mallorca, 1525)
Cos de milícia permanent. Creat pel lloctinent Miguel de Gurrea i constituït per dues companyies d’infanteria a sou, a les ordres de dos capitans, nomenats pel lloctinent d’entre les classes privilegiades.
Era guarnició de Palma de Mallorca, però, en cas necessari, s’havia de desplaçar a qualsevol punt de l’illa.
Fou una de les mesures creades per tal de reforçar l’autoritat del lloctinent i garantir la definitiva liquidació de la revolta de les Germanies (1521-23).
(Illes Balears, gener 1811 – després 1814)
Cos d’exèrcit format durant la guerra del Francès pel general anglès Sandfor Whittingham, a base d’uns quants batallons ja existents i d’uns altres de nova creació i amb els alumnes de l’Acadèmia Militar i del Col·legi d’Artilleria instal·lats al mateix temps a Palma de Mallorca.
El 13 d’abril de 1813 intervingué al segon combat de Castalla, on féu retirar les tropes del mariscal Suchet més enllà del Xúquer. Pel maig 1814 preparà l’entrada de Ferran VII de Borbó a Madrid.
(Cullera, Ribera Baixa, 19 setembre 1911)
Disturbis socials. Les protestes contra la guerra del Marroc i la repressió contra les vagues portaren a la CNT a decretar una vaga general, que tingué un gran ressò al País Valencià.
El dia 19 foren morts a Cullera el jutge, l’actuari i l’agutzil de Sueca.
Després de la suspensió de garanties constitucionals decretada pel govern Canalejas (dia 20), foren empresonats un cert nombre d’obrers, i sis d’ells condemnats a mort (entre ells Joan Jover) en un consell de guerra celebrat del 7 al 9 de desembre de 1912, i indultats posteriorment, gràcies a una violenta campanya general contra el govern pels mals tractes donats als presos.
(Ciutadella, Menorca, de l’1 al 9 de juliol de 1558)
Incursió de corsaris turcs (140 veles). Venien de saquejar diverses viles napolitanes i d’ésser rebutjats davant Maó pels canons de Sant Felip. Desembarcaren davant la vila a la qual posaren setge tot seguit.
La defensa fou organitzada pel batlle general Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete (amb 700 homes), que demanaren ajuda, en va, al Principat i a Mallorca. El dia 9 els turcs entraren a l’assalt, saquejaren la vila i n’incendiaren els arxius i les esglésies; la destrucció fou gairebé general, i més de 2.500 captius foren embarcats i, en part, duts a Constantinoble.
El mateix any, el notari Pere Quintana, que figurava entre els captius, aixecà l’anomenada Acta de Constantinoble, amb la relació dels fets i els noms dels presoners. Posteriorment el clergue Marc Martí anà a Constantinoble i aconseguí el retorn de molts dels captius.
L’any de l’esdeveniment és conegut popularment com l’any de sa desgràcia, i és commemorat anualment el 9 de juliol.
Dades dels Països Catalans 