Arxiu d'etiquetes: Felanitx

Santueri, castell de

1 Resposta

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Castell, al cim escarpat del puig de Santueri (402 m), dins el sector meridional de les serres de Llevant, al sud-est de la ciutat, al sud mateix del puig de Sant Salvador. El recinte té una forma triangular, és format per un mur (encara emmerletat en molts dels seus trams) flanquejat per torres. La torre mestra és de planta circular.

La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunyó Sanç I de Rosselló-Cerdanya; aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa.

El 1241 el castell retornà al rei; la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca. El 1316 s’inicià una nova construcció que substituí l’edificació d’època musulmana.

La guarnició es rendí a Pere III de Catalunya el 1343, malgrat la sol·licitud de Jaume III de Mallorca que resistís fins al seu retorn a l’illa; durant la guerra de les Germanies resistí molts mesos de setge dels agermanats.

Hom creu que hi estigué pres, en 1459-60, el príncep Carles de Viana, fill de Joan II el Sense Fe. El darrer castellà del castell fou nomenat el 1656; l’estat el vengué el 1811.

Sant Salvador de Felanitx

2 Respostes

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Santuari (509 m alt), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, al sud-est de la ciutat, al cim del puig de Sant Salvador de Felanitx, un dels cims del sector meridional de les serres de Llevant.

Consta ja amb aquest nom el 1348, en què fou autoritzada a la vila de Felanitx pel rei Pere III de Catalunya, senyor alodial de la muntanya, la construcció de la capella, probablement per tal de protegir la població de la pesta, que tanta mortaldat havia produït aquell any.

El retaule de pedra, fet per a l’altar major de la primitiva capella, amb tota la història de la passió de la imatge del Crist de Berit, és obra del segle XV; en la nova església, construïda del 1707 al 1716, el retaule presideix una capella lateral.

Decaiguda la devoció al Crist de Berit, l’altar major del nou santuari, amb un retaule de l’escultor valencià Pere Codonyer, fou dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, imatge trobada segons la tradició, la veneració de la qual era ja preponderant des de mitjan segle XVI. La confraria de la Mare de Déu de Sant Salvador era ja constituïda el 1601.

L’actual hostatgeria és obra, en gran part, del segle XVIII. El 1824 s’establí al santuari una comunitat d’ermitans, que hi residí fins el 1851; el 1891 hi retornaren els ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.

La imatge de la Mare de Déu fou coronada solemnement el 1934, any en què fou inaugurat un enorme monument a Crist Rei (37 m d’alçària), construït vora el santuari (alhora que Mallorca era consagrada al Sagrat Cor de Jesús), sota el qual s’obre la cripta on hi ha l’antic retaule major del santuari, que presideix l’antiga imatge de pedra de la Mare de Déu de l’Esperança (actualment del Roser).

Quetglas i Gayà, Bartomeu

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 19 gener 1900 – Palma de Mallorca, 20 gener 1964)

Escriptor i sociòleg. Ordenat de sacerdot el 1924, durant la Segona República intentà la creació de sindicats catòlics a Mallorca. Muntà caixes de compensació de les càrregues familiars.

Esclatada la guerra civil fou cridat a Burgos i intervingué en la redacció del Fuero del trabajo. Posteriorment fou nomenat director de l’Instituto Nacional de Previsión, de Palma, i des del 1945 fou professor de sociologia al seminari.

Publicà diverses obres de caràcter social, com Temas sociales. El trabajo en la época romana (1935), El salario familiar (1936) i Los gremios en Mallorca (1939).

Barceló i Artigues, Miquel

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 8 gener 1957 – )

Pintor i escultor. El 1982 va suposar el seu llançament internacional en ser seleccionat per a la Documenta VII de Kassel. Afermà el seu èxit internacional amb els quadres exposats a Arco 84.

En la seva pintura es veu un acostament continu a les fonts primitives, producte dels seus freqüents viatges a l’Àfrica.

Convertit en un dels pintors més cotitzats de l’estat espanyol, ha exposat a la Biennal de Säo Paulo i a les galeries més prestigioses d’Alemanya, l’antiga Iugoslàvia, París, Nova York, etc.

Barbacana, cala de sa

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Cala de la costa, a Portocolom, a la banda exterior de la punta de sa Bateria (que tanca el port de Felanitx per ponent), a tocar de les noves urbanitzacions.

Aulí i Caldentey, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 19 desembre 1796 – 10 gener 1869)

Organista i compositor. Escriví música d’església (Te Deum, tres misses) i dues petites òperes.

Alou Vell, ca n’

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Possessió, vora la carretera de Portocolom; és una de les més extenses del terme.

Algar, s’ -Mallorca, varis-

Deixa un comentari

s’Algar  (Felanitx, Mallorca Migjorn)  Cala de la costa oriental, al nord de Portocolom.

s’Algar  (Andratx, Mallorca Tramuntana)  Cala de la costa occidental, al nord de Sant Elm, enfront de sa Dragonera. Darrerament, als seus voltants han estat edificades nombroses cases d’estiueig.

Barceló i Tortella, Bartomeu

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 4 octubre 1888 – Terrassa, Vallès Occidental, 11 febrer 1973)

Prevere i poeta. El 1914 es traslladà com a missioner al Perú, i el 1925 fou empresonat com a conseqüència d’un sermó a la catedral de Girona i hagué d’exiliar-se a Perpinyà.

El 1935 s’establí a Sant Feliu de Guíxols, i el 1937 tornà a Perpinyà. Es traslladà novament a Mallorca (1943), però recorregué diversos indrets de Catalunya.

Dels seus milers de versos se’n publicà una selecció el 1974.

Barceló i Perelló, Miquel

2 Respostes

(Felanitx, Mallorca, 27 gener 1939 – Portocolom, Mallorca, 23 novembre 2013)

Historiador. Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on s’interessà fonamentalment pels llegats araboberbers de l’Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d’investigació. Partí als Estats Units, on residí durant una llarga temporada.

De tornada s’establí a Barcelona, on començà a treballar i seguí investigant. Des del 1988 fou catedràtic d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en l’estudi de l’islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca -de la qual és pioner- i en l’assentament territorial dels grups islàmics a l’illa.

Ha publicat, entre d’altres, Les aigües cercades. Els qanat(s) de l’illa de Mallorca (1986), Sobre Mayurca (1984) i En las afueras del Medievalismo (1988). Ha publicat també un llibre de poesia (Així sia. Elegies irremeiables, 1957) i ha traduït al castellà les memòries de l’artista florentí del segle XVI Benvenuto Cellini, La vida (1984).