(Ciudad Real, Castella, 10 juny 1833 – Madrid, 13 octubre 1911)
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències naturals.
Catedràtic de química orgànica de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona (1860-96), de la qual fou rector (1876-96).
La seva intervenció fou decisiva per a finalitzar la construcció i de l’edifici de la universitat i per a iniciar la de l’Hospital Clínic i la facultat de medicina.
(Barcelona, 5 octubre 1768 – 15 novembre 1837)
Farmacèutic, químic i metge. Estudià humanitats al Seminari Tridentí de Barcelona. Titulat en farmàcia (1789) i en botànica (1790), es doctorà en medicina a Osca (1795) i a Montpeller (1801). Es donà a conèixer a Europa amb Pharmaciae elementa chemiae recentioris fundamentis innixa (1796), obra que fou traduïda al castellà i al francès.
Impulsà a la Península l’estudi de la química aplicada a les arts, i dirigí la càtedra del mateix nom, creada per la Junta de Comerç, del 1805 al 1808, i del 1815 al 1820. Durant la guerra napoleònica (1808-14), emigrà a Palma de Mallorca, on féu uns cursos públics de química i mineralogia.
Soci de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1789, hi exercí el càrrec de director de química (1803-36). A través d’un periòdic artisticocientífic de la Junta de Comerç, divulgà els coneixements de la química aplicada en les Memorias de agricultura y artes, de forma mensual, entre 1815 i 1821. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i de la Societat Quimicomèdica de París.
Fou el pare de Francesc Carbonell i Font (Barcelona, segle XVIII – 1854) Farmacèutic. Es doctorà en farmàcia i publicà diverses monografies sobre mineralogia.
(Barcelona, segle XIX)
Farmacèutic. Durant el darrer quart de la centúria publicà diverses obres combatent els abusos comesos en la venda d’específics. També s’ocupà de qüestions relatives als conreus d’alguns tubercles.
(Barcelona, 1795 – Madrid, 15 març 1877)
Doctor en farmàcia. Fou catedràtic i degà a la facultat de farmàcia de Madrid (1835), diputat a corts el 1833 i conseller d’instrucció pública.
Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1833), publicà Lecciones de práctica de operaciones farmacéuticas (1871) i col·laborà a la “Farmacopea Española”.
(Barcelona, 8 juliol 1863 – 29 desembre 1940)
Químic, farmacèutic i escriptor. Publicà nombroses obres de divulgació científica.
Dirigí i impulsà algunes revistes de caràcter tècnic, com la “Revista de Farmacia”, la “Revista Hortícola”, “El Mundo Científico” i la “Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro“. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Veu de Catalunya”.
(Castellserà, Urgell, 17 octubre 1857 – Madrid, 9 maig 1925)
Doctor en farmàcia per la Universitat de Barcelona (1878), en passà a ésser professor auxiliar el 1882. Fou catedràtic a les universitats de Santiago (1895), de Barcelona (1897) i Madrid (1899).
Féu un estudi per a l’obtenció de l’àcid clorhídric a partir de l’àcid sulfúric i ideà un procediment per millorar la tècnica d’obtenció del clorur d’antimoni.
(Olot, Garrotxa, 17 gener 1889 – Barcelona, 17 desembre 1975)
Farmacèutic i botànic. Conservador d’herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona (des del 1934), en fou director el 1939, també fou director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals.
Fundador de la revista “Collectanea Botanica” (1946) i membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de la Institució Catalana d’Història Natural.
Entre les seves publicacions cal destacar La vegetación de las comarcas barcelonesas (1950), escrita en col·laboració amb el seu pare, Oriol de Bolòs i Capdevila, i el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Farmàcia, Nuevos datos para la historia de la familia Salvador (1959).
(Olot, Garrotxa, 31 agost 1852 – 2 febrer 1914)
Farmacèutic. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà, i germà de Joaquim.
Fou un dels deixebles d’Antoni Cebrià Costa i Cuxart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d’Història Natural.
(Lleida, 1742 – Madrid, segle XVIII)
Botànic. Apotecari major de l’hospital reial i farmacèutic militar dels exèrcits de Carles III de Borbó; botànic major de la Cambra Reial i president de la junta superior governativa.
Escriví alguns tractats de botànica, entre d’altres un Catálogo de las plantas, fet a base del jardí botànic d’Algesires, l’any 1781.
(Artés, Bages, 25 octubre 1906 – 5 juliol 2003)
Escriptor. Farmacèutic de professió.
De la seva producció poètica destaquen diverses obres.
Mantenidor de diversos Jocs Florals, ha obtingut tretze flors naturals, cinc englantines i quatre violes; ha estat proclamat mestre en gai saber tres vegades des del 1976 i premiat amb la Creu de Sant Jordi (1990).
Dades dels Països Catalans 