(Barcelona, 5 desembre 1899 – 18 abril 1970)
Escriptor, excursionista i esquiador.
Especialitzat en temes excursionistes, escriví les obres Excursions pels Pirineus i pels Alps (1927), Carnet d’un esquiador (1930), El Pirineu a trossos (1958) i Una història d’Andorra (1960).
(Barcelona, 23 maig 1921 – 2007)
Escriptor. Llicenciat en dret. Element directiu del Centre Excursionista de Catalunya. Ha col·laborat a l’Enciclopèdia de l’Excursionisme.
És autor de manuals d’excursionisme i càmping i del llibre L’alta Garrotxa, premi Maspons i Camarasa 1960, amb edicions de 1961 i 1969.
(Barcelona, 25 novembre 1857 – 16 juny 1915)
Escriptor, brodador, puntaire i excursionista. Com a excursionista sortit de la Societat X (1872), cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876), germen del Centre Excursionista de Catalunya (1890).
Destacat tècnic en brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, la qual cosa li donà un renom internacional.
Promotor d’investigacions folklòriques, així com de l’Associació Artístico-Arqueològica i el Centre d’Arts Decoratives (1894), que presidí. fou el primer president de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1899).
Actiu proteccionista, fou secretari del Foment de la Producció Espanyola, antecessor del Foment del Treball Nacional.
Personatge de la Renaixença, col·laborà en la majoria dels diaris d’aquest moviment i fundà, entre altres revistes, “La Bandera Catalana” (1875), “La Rondalla” (1876) i “L’Escut de Catalunya” (1879) i dirigí “El Arte Decorativo” (1894), així com l’Enciclopèdia moderna catalana (1913), en cinc volums.
Entre les seves publicacions es destaquen La ciencia astrológica en Cataluña (1875), Expulsión de los judios de Barcelona (1876), Monzón (1883) i Mataró i Argentona (1888).
(Catalunya, 30 juny 1977 – )
(FCEG) Organisme escolta. Reagrupa els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya i els Escoltes Catalans.
Hereu de la tradició escolta iniciada l’any 1910, aplega més de 15.000 nois i noies.
És membre del comitè d’enllaç del Guiatge a Espanya i de la Federació d’Escoltisme a Espanya.
La seu és a Barcelona.
Enllaç web: Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge
(Bigues i Riells, Vallès Oriental)
Priorat benedictí (Sant Miquel del Fai). És un centre de gran atracció excursionista a causa de la bellesa natural del paisatge (salt del Fai, cascades del riu Rossinyol i coves amb llacs subterranis, estalactites i estalagmites).
El monestir fou fundat pel noble Gombau de Besora, entre els anys 997 i 1006.
L’església de Sant Miquel consta d’una sala espaiosa construïda sota la roca viva, amb un portal romànic; no es conserven els antics altars i retaules gòtics que l’exornaven. La casa del prior ha estat convertida en hostal.
La comunitat benedictina va arribar a tenir fins a sis monjos, i desaparegué el 1567.
Amb la desamortització de Mendizábal (1835-36), la propietat de Sant Miquel passà a mans particulars.
(Catalunya, 1974 – )
Institució escolta, laica i coeducativa.
Creada per la fusió de Boy Scouts de Catalunya, Germanor de Nois i Noies Guies, Minyons de Muntanya i Nova Escolta del País Valencià.
Enllaç web: Escoltes Catalans
(Barcelona, 1956 – 1965)
(DDE) Institució de l’escoltisme catòlic. Creada pel bisbe Modrego, gràcies a l’esforç d’un equip d’homes encapçalat per mossèn Antoni Batlle i Mestre.
La característica fonamental que la diferència de la resta d’institucions era la confessionalitat.
Fou l’antecedent dels Minyons Escoltes fundat el 1965.
(Sarrià, Barcelona, 11 octubre 1920 – )
Entitat esportiva i cultural. Conreà el muntanyisme, l’esquí i l’escalada, i promogué, paral·lelament, activitats culturals, especialment exposicions de pintures i vetllades musicals i poètiques, i la història local.
Publicà (1921-36 i des del 1942) un butlletí anomenat “Els Blaus“.
El 1946 hi tingué lloc una exposició d’art, una de les primeres manifestacions anti-acadèmiques de postguerra i antecedent del grup Dau al Set.
Enllaç web: Centre Excursionista els Blaus
(Terrassa, Vallès Occidental, 10 setembre 1910 – )
(CET) Entitat. Des de la seva creació ha publicat sense interrupció la revista excursionista “Arxiu”. Durant els primer anys es potencià l’excursionisme amb un caràcter més científic que esportiu, però amb els anys es crearen les seccions d’espeleologia, esports de neu, escalada i alta muntanya.
D’aquesta manera, durant els anys 1920 i 1930 a més de les excursions s’impulsaren les escalades a diversos cims catalans, i les acampades i les ascensions als Pirineus.
Després de la guerra civil, es reprengueren les activitats amb les seccions d’alta muntanya, esquí, fotografia, tennis de taula i cantaires. Al principi de la dècada del 1960 l’entitat aplegava prop de 400 socis, xifra que s’acostà als 3.000 l’any 2000.
Els anys 1960 alguns dels seus membres participaren en importants expedicions a tot el món.
El 1985 el centre fou guardonat amb la Medalla d’Or Ciutat de Terrassa.
Enllaç web: Centre Excursionista de Terrassa
(Manresa, Bages, 24 abril 1905 – )
(CECB) Entitat esportiva i cultural. Tingué distintes seccions culturals i publicà un interessant butlletí.
El 1922 organitzà l’Aplec Excursionista de Catalunya al monestir de Sant Benet de Bages. El 1936 donà lloc a les seccions Esquí Club Manresa i Club Alpí Manresa, que han tingut una trajectòria destacada.
El 1969 organitzà una expedició als Andes bolivians (Illimani, aresta nord, 6.480 m), i el 1972, una altra a Groenlàndia (28 cims foren escalats per primera vegada, a dos dels quals els han estat donats oficialment noms catalans: el pic Manresa, de 1.355 m alt, i el pic Bages, de 1.320 m alt).
Posteriorment han realitzat diverses expedicions a l’Himalaia (1973 i 1980), a Alaska (1977), als Andes (1978), etc.
Enllaç web: Centre Excursionista de la Comarca del Bages
Dades dels Països Catalans 