(Xipre, segle XIV – Nicòsia, Xipre, 1363)
Filla del rei Hug IV de Xipre. El 1338 es casà amb Ferran de Mallorca, vescomte d’Omeladès, fill de l’homònim mort a la batalla de la Manolada i d’Isabel d’Ibelin.
L’hostilitat entre sogre i gendre deixà Ferran gairebé com un presoner del rei. El captiu acabà fugint i Esquiva restà amb una filla d’ambdós, anomenada Alisa, la qual es casà amb Felip d’Ibelin d’Arsur, i dugué una vida tumultuosa.
(Ribagorça, 1226 – Xipre, després 1300)
Senyor de la baronia d’Alcolea. Fill de Bernat Guillem de Montpeller. Assistí al tractat de Monteagudo entre Jaume I i el rei de Navarra (1254). Fou àrbitre de les diferències entre el rei i l’infant Alfons (1255), i fou present a la pau de Sòria amb els castellans (1256).
Majordom d’Aragó el 1257, fou encarregat de resoldre qüestions de límits amb Castella, governà els castells rebuts en garantia (1260) i aconsellà l’ajuda als castellans contra els sarraïns. A les corts de Saragossa reclamà els seus drets familiars a la senyoria de Montpeller, sense èxit (1264).
Fou partidari del rei en la concòrdia amb els nobles rebels (1265). Amb el seu parent Berenguer V d’Entença, fou jutge de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona (1268). Defensà la frontera de Múrcia (1273) i prengué part en el setge d’Albarrasí (1284). Intervingué en el tractat de pau entre Alfons II el Franc i els reis de Castella (1289).
Testà el 1300, i anà a Xipre, on prengué l’hàbit dels hospitalers.
(Monthermé, França, 1867 – Stavelot, Holanda, 1935)
Pintor. Treballà a Catalunya i a Mallorca (1900-02).
Els seus paisatges, nebulosos i esfilagarsats, influïren considerablement damunt el Joaquim Mir i Trinxet de l’època mallorquina i damunt Sebastià Junyer i Vidal i diversos artistes de l’escola Pollencina.
La seva exposició del gener de 1902, a la Sala Parés de Barcelona, tingué un gran ressò.
(Anglaterra, segle XVII – segle XVIII)
Capella anglicà de les forces britàniques al castell de Sant Felip (Menorca).
Autor de The Anciens and Modern History of the Balearic Islands (Londres 1716), primer llibre conegut en anglès sobre les Illes Balears. És una traducció extractada de la història de Joan Dameto i Vicenç Mut, amb un apèndix del traductor.
A la segona edició (1719) donà a conèixer diverses inscripcions romanes.
(comtat de Limerick, Irlanda, 7 setembre 1672 – 20 setembre 1761)
Militar i governador de Menorca (1748). A l’inici de la Guerra dels Set Anys hagué de retre’s arran del fracàs de l’almirall Byng, que l’havia de socórrer, i quan els francesos ja havien ocupat les defenses exteriors del castell de Sant Felip (1756). Sotmés a consell de guerra fou absolt.
Com a governador deixà un bon record entre els menorquins.
(Gant, Bèlgica, 1504 – Lieja, Bèlgica, 4 maig 1557)
Arquebisbe de València (1538-44) i bisbe de Lieja (1544-57). Fill natural de Maximilià I, emperador romano-germànic. Presentat per Carles I, el papa Pau III el nomenà arquebisbe de València, on fou ordenat prevere i consagrat bisbe el 1539.
La seva entrada a l’arxidiòcesi fou memorable a causa de l’absència dels bisbes predecessors. Passà la major part del temps al Villar de Benaduf (Serrans), que canvià el nom pel de Villar de l’Arquebisbe.
Escriví Les instructions e ordinacions per als novament convertits del regne de València (1566 i 1594).
Renuncià a l’arxidiòcesi el 1544, en ésser nomenat bisbe i príncep de Lieja.
(Alemanya, segle XVI – València ?, segle XVI)
Matemàtic. Té dues obres notables: Tratado muy útil y provechoso para toda manera de tratantes (1541) i Libro primero de arithmética algebrática en el qual contiene el arte mercantívol (1552), que va introduir a Espanya la nova àlgebra.
L’obra va difondre’s per Portugal i el Marroc, on va ser traduïda a l’àrab.
(Xipre, segle XIV)
Única filla de Ferran de Mallorca, vescomte d’Omelades, i d’Esquiva de Lusignan, filla del rei Hug IV de Xipre. En fugir de Xipre el seu pare, ella era de poca edat. Restà a la cort de Nicòsia amb la seva mare.
Anys després es casà amb el noble Felip d’Ibelín d’Arsur. L’enganyà amb l’almirall Joan de Monstry, que el 1369 fou empresonat pel seu marit, el qual s’havia convertit aleshores en un poderós valedor del partit que acabava de dur al tron el nou rei Pere II.
Havent ocupat Xipre els genovesos, l’almirall Piera de Campo Fregoso féu detenir i escapçar Felip (1373). Alisa, que es féu famosa per la seva vida turbulenta, s’amistança aleshores, o potser ja abans, amb l’almirall genovès, que era ja el segon marí d’aquell grau entre les seves relacions.
(Cheshire, Anglaterra, segle XIV – Anglaterra, segle XIV)
Cavaller. Fou un dels tres caps de les Companyies Blanques de Bertrand Du-Guesclin que el 1366 es posaren al servei del rei Pere III de Catalunya i d’Enric de Trastàmara per a fer la guerra a Pere I de Castella. S’uní, però, al Príncep Negre en intervenir aquest a favor de Pere el Cruel.
Formà part d’algunes ambaixades trameses pel Príncep Negre (1367), i més tard pel duc de Lancaster, prop del rei Pere III, i aconseguí d’evitar la invasió de Catalunya-Aragó per l’exèrcit anglès, el 1367; fou recompensat per Pere III amb la donació dels castells de la Mola i d’Elda, al Vinalopó Mitjà.
Es casà amb Constança d’Aragó, filla del magnat sicilià Bonifaci Frederic d’Aragó. Posteriorment fou un dels capitans anglesos més destacats en la Guerra dels Cent Anys.
(Txernigov, Rússia, 1884 – Moscou, Rússia, 1938)
Polític soviètic. L’agost de 1936 arribà a Barcelona com a cònsol general del seu país i intervingué activament en la política interna catalana durant la guerra civil.
Tornà a l’URSS el 1938, on hi morí.
Dades dels Països Catalans 