Arxiu d'etiquetes: estanys

Creu, bassa de la

(Tortosa, Baix Ebre)

(o de les Creus) Antic estany del delta de l’Ebre, entre la vora esquerra del riu i de les basses de l’Illot i de l’Arena.

Colomers -Vall d’Aran-

(Vall d’Aran)

Circ lacustre de 48 estanys, el més extens de la comarca, que alimenta la riera d’Aiguamog.

És tancat per la carena que té per punt culminant el tuc o gran tuc de Colomers (2.930 m) i comunica amb la vall de Boí, pel port de Colomers, i amb al vall de Sant Nicolau, pel portell de Colomers.

Colatx, coma de

(Pallars Sobirà)

Conca d’alimentació del riu de Romedo, capçalera del riu de Lladorre, a la vall de Cardós.

És dominat pel pic de Colatx (2.651 m alt), a l’est del port de Colatx (2.416 m), i hi recolza l’estany de Colatx, que desguassa, per l’estany Senço, dins els estanys de Romedo de Dalt i de Baix, enllaçats pel riu de Colatx.

Clòto, estany

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Estany de capçalera de la ribera d’Aiguamog, un dels més baixos del circ de Colomers, a l’antic terme de Tredòs.

Cigalera, pla de

(Bausen, Vall d’Aran)

Calma (2.126 m alt), a la carena fronterera amb Comenge, on recolza l’estany de Cigalera.

Cendra, estanyol de la

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Estany, situat a la perifèria de l’estany de Banyoles, d’uns 50 m de diàmetre.

Ha rebut aquest nom per tal com el fons és cobert per fang de color gris.

Canyà -Alt Empordà-

(Torroella de Fluvià, Alt Empordà)

Antic nom del poble i antic priorat de Sant Tomàs de Fluvià, prop del qual hi havia l’estany de Canyà, actualment dessecat, i l’església, desapareguda, de Sant Martí de Canyà, possessió de Sant Pere de Rodes.

Calaix Gran, el

(Tortosa, Baix Ebre)

(o de Dalt)  Estany litoral, enclòs a l’illa de Buda.

Un terraplè el separa del Calaix de la Mar o de Baix.

Buixasse, estany de

(Pallars Sobirà)

Estany de la capçalera de la vall d’Unarre, a la vall d’Àneu, al vessant meridional del Mont-roig.

Bufera, la

(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)

Estany del delta del Llobregat, al sud-oest del terme, pròxim a l’estany de Remolar.