(o de les Creus) Antic estany del delta de l’Ebre, entre la vora esquerra del riu i de les basses de l’Illot i de l’Arena.
Arxiu d'etiquetes: estanys
Colomers -Vall d’Aran-
Circ lacustre de 48 estanys, el més extens de la comarca, que alimenta la riera d’Aiguamog.
És tancat per la carena que té per punt culminant el tuc o gran tuc de Colomers (2.930 m) i comunica amb la vall de Boí, pel port de Colomers, i amb al vall de Sant Nicolau, pel portell de Colomers.
Colatx, coma de
Conca d’alimentació del riu de Romedo, capçalera del riu de Lladorre, a la vall de Cardós.
És dominat pel pic de Colatx (2.651 m alt), a l’est del port de Colatx (2.416 m), i hi recolza l’estany de Colatx, que desguassa, per l’estany Senço, dins els estanys de Romedo de Dalt i de Baix, enllaçats pel riu de Colatx.
Clòto, estany
Estany de capçalera de la ribera d’Aiguamog, un dels més baixos del circ de Colomers, a l’antic terme de Tredòs.
Cigalera, pla de
Calma (2.126 m alt), a la carena fronterera amb Comenge, on recolza l’estany de Cigalera.
Cendra, estanyol de la
Estany, situat a la perifèria de l’estany de Banyoles, d’uns 50 m de diàmetre.
Ha rebut aquest nom per tal com el fons és cobert per fang de color gris.
Canyà -Alt Empordà-
(Torroella de Fluvià, Alt Empordà)
Antic nom del poble i antic priorat de Sant Tomàs de Fluvià, prop del qual hi havia l’estany de Canyà, actualment dessecat, i l’església, desapareguda, de Sant Martí de Canyà, possessió de Sant Pere de Rodes.
Calaix Gran, el
(o de Dalt) Estany litoral, enclòs a l’illa de Buda.
Un terraplè el separa del Calaix de la Mar o de Baix.
Buixasse, estany de
Estany de la capçalera de la vall d’Unarre, a la vall d’Àneu, al vessant meridional del Mont-roig.
Bufera, la
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Estany del delta del Llobregat, al sud-oest del terme, pròxim a l’estany de Remolar.
