(Esparreguera, Baix Llobregat, 1 juny 1934 – Barcelona, 16 març 1981)
Soprano. Estudià cant al Conservatori del Liceu i el 1956 debutà amb La favorita.
Entre les seves interpretacions es destaquen òperes de Mozart, l’Orfeo, de Gluck, i El giravolt de maig, d’Eduard Toldrà. També conreà el lied, sobretot en català, la sarsuela i la cançó catalana.
(Collbató / Esparreguera, Baix Llobregat)
Congost del Llobregat, entre els dos municipis, al peu del massís de Montserrat.
La presa del Cairat, deriva l’aigua del Llobregat vers la colònia Sedó.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 1895 – París, França, 1962)
Pintor. Residí a Cuba i a París, on vers el 1947 començà a pintar i esdevingué veritablement apreciat com a pintor naif.
(Burgos, Castella, 1460 – Esparreguera, Baix Llobregat, 26 gener 1536)
Abat de Montserrat (1512-36). Anà a Montserrat el 1493 amb el grup de monjos reformadors de Valladolid presidits per García Jiménez de Cisneros, el qual, després del breu abadiat de Pedro Muñoz (1510-12), fou succeït per ell en el càrrec abacial.
Engrandí l’església i els edificis del santuari eclesiàstic, i hi instal·là una impremta (1518-26).
És autor del Libro de la historia y milagros hechos a invocación de Nuestra Señora de Montserrat (1536-37), i probablement del Compendio breve de exercicios espirituales (1520), reeditats una vintena de vegades dins i fora de la Península Ibèrica en diverses llengües europees.
Lleó X li encomanà (1513) la reforma dels convents de monges de Barcelona i la congregació de San Benito de Valladolid, i la revisió i publicació del cerimonial i de les seves constitucions (Burgos, 1521; Barcelona, 1528).
(Collbató, Baix Llobregat, 2 juliol 1853 – Esparreguera, Baix Llobregat, 7 febrer 1891)
Folklorista i poeta. Dedicat a la poesia popular, compongué el recull de poesies De flor a flor (1877).
Els seus estudis folklòrics, en especial sobre les rondalles iniciat a “La Il·lustració Catalana”, no se cenyiren a l’àrea catalana, sinó també a d’altres països.
Són obres seves La filosofia de la filosa (1884), Cançons i follies (inèdites) recollides al peu de Montserrat (1885), La poesia popular búlgara (1887), Rondallística, estudi de literatura popular amb mostres catalanes inèdites (1888) i El Rondallari català (1903).
(Esparreguera, Baix Llobregat, 1897 – Igualada, Anoia, segle XX)
Estamper. Establert a Igualada, dels seus obradors han eixit nombroses publicacions, caracteritzades per una realització artística i acurada.
Destaquen diverses obres sobre numismàtica, de bibliòfil, goigs, un volum d’homenatge a Junceda, i la major part d’edicions del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 4 octubre 1910 – Sabadell, Vallès Occidental, 19 agost 1999)
Escriptor. Professor de català. Promotor d’activitats culturals a Sabadell.
És autor de les novel·les Sense esperança (1958) i La darrera primavera (1963), en què reflecteix el terror provocat per un règim totalitari i el desencís d’un activista polític, respectivament.
També ha escrit algunes comèdies (Mercè, Les flors del demà i Final i preludi) i llibres de memòries (Un de nosaltres, 1985; Solament el record, 1990).
Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 27,40 km2, 187 m alt, 21.766 hab (2016)
(ant: Espareguera) Estès a la riba dreta del Llobregat, llevat del sector de Sant Salvador de les Espases, que és a l’esquerra.
Agricultura de secà (oliveres, vinya) i de regadiu (arbres fruiters i hortalisses). La riquesa del municipi es basa en la indústria, sobretot tèxtil (colònia Sedó, actualment museu) i de la terrissa, amb gran tradició. També ha esdevingut un centre de segona residència. Àrea comercial de Barcelona. La població ha crescut notablement, sobretot les darreres dècades.
La vila és a l’esquerra de la riera de Torrentmal, és formà al llarg del camí ral; destaquen l’església parroquial, del 1612 (bastida sobre l’antiga capella de Santa Eulàlia, del 1316), i el casal dels Cordelles. El castell d’Esparreguera és esmentat ja el segle XI. És famosa per la representació teatral de la Passió d’Esparreguera, que data del segle XVII.
El municipi comprèn, a més, els santuaris del Puig d’Esparreguera i de Sant Salvador de les Espases, el balneari de la Puda de Montserrat i el veïnat del Mas d’En Gall (urbanització).
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Club Bàsquet – Club Excursionista
Dades dels Països Catalans 