Antic terme, que comprenia la plana al sud-oest de la ciutat i que gaudí d’una certa autonomia administrativa.
Pla de Girona, el
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: espais urbans
Monterols
Partida, al nord-oest de la ciutat, que dóna el nom al seu carrer principal.
Mar i Murtra *
Veure> Marimurtra (jardí botànic).
Guingueta, la
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Antic hostal i petit centre turístic, de l’antic terme de Jou, a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
Vallbona -Barcelona quadra-
(Barcelona, Barcelonès)
Antiga quadra del municipi, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Andreu de Palomar, a l’extrem septentrional del territori de Barcelona, a la dreta del Besòs, al límit amb el terme de Montcada i Reixac (el puig de Sant Joan, el torrent de Tapioles i el turó de les Roquetes).
És travessada per les principals comunicacions de Barcelona amb el Vallès.
Possessió del baró de Pinós, al segle XVI hi fou construïda la important torre del Baró, refeta al segle XVIII. A la segona meitat del segle XX hi han sorgit els barris de la Ciutat Meridiana, de la Torre del Baró i de Vallbona.
Sanejament de Nucli Antic, pla de
(Barcelona, 1936)
Aspecte del pla Macià, posat en vigència per l’ajuntament de Barcelona juntament amb l’Agrupació Col·lectiva de la Construcció a partir del juliol de 1936.
El pla comprenia, en una primera fase, una acció bàsica -determinar els allotjaments que estadísticament donessin una mortalitat inadmissible- i accions secundàries -habilitació de pisos que havien romàs buits (sobretot a l’Eixample), correcció del pla de les cases en construcció, a fi d’evitar luxes innecessaris i de potenciar la màxima capacitat d’ocupació- i confecció d’un nou pla d’habitatges.
Hom preveia de desallotjar les cases insanes procurant que fos per illes senceres, i d’assolir, així, espais lliures per al barri, per a construir-hi edificis complementaris (escoles, biblioteques, etc).
Ribera, pla de la
(Barcelona, Barcelonès, segle XX)
Pla de renovació urbana del sector marítim de la ciutat, comprès entre el port i el riu Besòs que es proposà un canvi d’usos del sòl: la indústria substituïda per la residència de luxe.
Iniciativa de Pere Duran i Farell, fou projectat (1965-68) en forma de pla parcial i promogut per les principals empreses radicades en aquell sector, tingué el suport de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la RENFE.
El 1968 fou aprovat un esbós del pla parcial per l’ajuntament i el 1971 fou presentat el pla parcial definitiu, que en la seva expressió pública fou objecte de crítiques i contrapropostes d’associacions ciutadanes molt diverses.
Fou incorporat, en part, al pla comarcal del 1971.
Reforma Interior, pla de
(Barcelona, 1881)
Pla de remodelació urbana del nucli antic de la ciutat. Elaborat per Àngel Josep Baixeres (1879) i aprovat el 1881 per l’ajuntament de Barcelona.
Preveia el traçat de tres grans vies que havien de travessar el nucli antic i enllaçar amb l’Eixample. Implicava l’expropiació de 1.990 cases particulars i trobà importants obstacles fins que el 1889 el govern central en confirmà l’aprovació.
L’ajuntament comprà els drets d’autor i documentació del pla el 1894 però no fou fins al 1909, després d’un acord amb el Banc Hispano-Colonial (1907), que hom inicià l’obertura de la via A (actual Via Laietana); el traçat de les vies B i C (parcialment obertes) fou modificat en part per Antoni Darder (1918) i per Josep Vilaseca (1932, 1941). el 1959 hom aprovà, modificat, el pla Soteras-Bardoy (1956), reformulació del pla Vilaseca, vigent en l’actualitat.
El pla de Reforma Interior ha estat qualificat de segregador (els habitants expropiats no podien accedir en general als nous habitatges); per això el pla Macià s’hi oposà i proposà un pla de sanejament de la ciutat antiga.
Port Vell, el
(Barcelona, Barcelonès)
Complex lúdic i comercial, situat al moll d’Espanya del port de Barcelona, inaugurat el 1995.
Inclou diversos espais lliures i edificis per a l’esbarjo com l’Aquàrium, el cinema IMAX i el centre comercial Maremàgnum.
Hi ha una passarel·la mòbil que connecta amb la Rambla de Barcelona.
Poble Espanyol, el -Barcelona-
(Barcelona, Barcelonès)
Conjunt arquitectònic situat a la muntanya de Montjuïc.
Construït per a l’Exposició Internacional del 1929, fou dissenyat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós i pels artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo. Ocupa una superfície de 20.000 m2 i adopta l’estructura d’un poble hispànic típic.
Hi sobresurten la porta d’accés -reproducció de la de San Vicente a Àvila-, la casa del comú -de Vall-de-roures (Matarranya)-, la calle de los Arcos -de Sevilla-, la font -de Prades (Baix Camp)-, el campanar de l’església -d’Utebo (Aragó)- i el monestir, una mica apartat, que condensa elements de diverses esglésies romàniques catalanes.
Conté el Museu d’Arts, Indústries i Tradicions Populars i el d’Art Gràfic. Hi són establerts diversos artesans que treballen cara al públic. És centre d’esbargiment popular i hom hi organitza revetlles, balls, titelles, etc.
Enllaç: Poble Espanyol
Dades dels Països Catalans 