Veure> Josep Monserrat i Portella (escultor català, 1860-1923).
(Monflorite ?, Aragó, segle XIII – segle XIV)
Escultor. Pertany, per l’estil, a l’anomenada escola escultòrica gòtica de Lleida.
Juntament amb Pere Bonull o Bonhuyl féu cap al 1314 el monument funerari de Jaume II i Blanca d’Anjou a Santes Creus. Potser executà personalment l’estàtua jacent de la reina.
(Sant Celoni, Vallès Oriental, 2 gener 1905 – Barcelona, 10 juny 1997)
Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja i treballà al taller d’Eusebi Arnau. Viatjà pensionat per Espanya, Bèlgica, França i Itàlia.
Participà a les Exposicions de Primavera (del 1932 al 1936) i, després de la guerra civil, en les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes.
Ha realitzat petits formats, així com imatgeria religiosa i monuments.
Conrea un estil naturalista que oscil·la entre la tradició noucentista i evocacions de l’arabesc modernista.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 22 juliol 1860 – Barcelona, 23 novembre 1923)
(o Montserrat) Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona (1875-80), on fou deixeble de Josep Reynés, i hi fou professor (des del 1901). Obtingué diversos premis a Barcelona, Madrid i París.
La seva producció és extensa i es troba bastant dispersa. Mostrà un gust evident pels detalls pintorescs i anecdòtics, molt rics en detalls, dins la línia modernista en què apareix inscrit.
Les seves obres més conegudes són Tornant del mercat (1904, Museu d’Art Modern de Barcelona), i el personatge Manelic (1910), avui als jardins de Montjuïc.
Té obres públiques a Madrid, a Puerto Rico i a Fernando Poo.
(Barcelona, 1 maig 1888 – 23 desembre 1970)
Escultor, assagista i industrial. Fill de Ramon Monegal i Nogués, que succeí a l’empresa Myrurgia.
Format a l’Escola d’Art Galí fou un dels representants més típics del noucentisme català. Practicà primer el dibuix (era col·laborador artístic a “Or i Grana”) i la pintura.
Passà a l’escultura, treballant primer de forma autodidàctica i després juntament amb Josep Clarà.
Formà part de Les Arts i els Artistes i dirigí la secció d’escultura de l’Escola Superior dels Bells Oficis.
D’entre les seves obres destaquen Dona pentinant-se, Dona asseguda, La Pau o la imatge de Santa Anna de la parròquia barcelonina del mateix nom.
(Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 3 desembre 1917 – 6 juliol 1986)
Escultor. Autodidacte. Exposà escultures femenines de pedra i bronze a les Exposiciones Nacionales de Barcelona (1944) i Madrid (1945).
S’integrà al grup Lais i fou un dels signants del Manifest Negre (1949).
La seva obra es caracteritza per una certa influència arcaïtzant.
(Catalunya, segle XVIII – 1767)
Escultor. Deixeble de Pere Costa a Barcelona.
Vers l’any 1744 s’establí a Manresa, on esculpí la creu de Sant Salvador per al convent del Carme (1757), l’escut de la Casa de la Ciutat (1763) i el retaule major de l’església de Sant Miquel (1763).
(Zamora, Castella, 2 febrer 1887 – Caracas, Veneçuela, 28 març 1959)
Escultor. Format a Barcelona, als tallers de Josep Campeny i d’Enric Clarasó. El 1921 anà a París.
Conreà especialment l’escultura decorativa, el seu estil deriva del de Maillol, però és molt més tallant, acusa més les arestes.
Entre les seves obres cal esmentar un Grup al·legòric, a la façana del Casino Militar de Madrid i alguns capitells per a la seu de Vitòria.
(Catalunya, segle XIV)
Escultor. Treballà per a la seu de Girona.
El 1386 fou un dels qui parlaren a favor del projecte de gran nau central que havia dut endavant Pere Sacoma a la catedral gironina, arran de l’assemblea de tècnics reunida per dictaminar sobre la viabilitat del projecte.
(Barcelona, 1943 – )
Escultor. Nét de Josep Campeny i besnét de Damià Campeny. Autodidacte.
Ha exposat a Mataró, Lió, Barcelona i Madrid, en exposicions col·lectives a Madrid, Basilea, Legnano, etc.
Adoptà la tècnica constructivista (1963-65), i la seva obra acusà després influències de l’onirisme i del pop-art (fins el 1970). Posteriorment, trobà un estil plenament personal, en el qual representacions figuratives sense expressivitat són manipulades com formes pures, a la recerca d’una bellesa plàstica.
Des del 1974 residí a Nova York.
Dades dels Països Catalans 