(València, 1733 – 30 maig 1803)
Escultor. Era deixeble de Josep Vergara. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. També practicà la pintura.
De la seva producció destaca el Sant Mateu d’una capella de la seu de València.
Era germà seu: Manuel Bru i Pérez (València, 1736 – 1802) Gravador. És autor d’obres remarcables. Ocupà diversos càrrecs a l’Acadèmia de Sant Carles.
(València, 1692 – 1756)
Escultor i arquitecte. Deixeble de Lleonard Juli Capuç.
Hi ha obres seves a la col·legiata de Sant Nicolau, d’Alacant, a la catedral d’Oriola i a l’església de Sant Felip Neri de València.
(Palma de Mallorca, 1707 – 1770)
Artista i escriptor. Era escultor, pintor i gravador. Estudià belles arts i professà com a frare llec a l’orde dominicà. És autor, entre d’altres, del retaule de l’altar major de Santa Eulària de Palma de Mallorca.
Va escriure poemes burlescs (S’alicorn de Sant Domingo, Breu i substancial notícia de los enormes delictes d’un famosíssim gat sentenciat a mort sense apel·lació i Exhortació a la família gatera) i algunes comèdies devotes (Drama de sant Caietano i El poder de Caietano).
Veure> Esteve i Bonet, Josep (escultor valencià, 1741-1802).
(Algímia d’Alfara, Camp de Morvedre, 1895 – 1980)
Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles.
Ha excel·lit com a imatger i també com a ceramista.
(Vilafranca de Conflent, Conflent, 12 març 1769 – Perpinyà, 8 abril 1825)
Escultor i pintor, autodidacte. Treballà a Puigcerdà, Barcelona, Perpinyà.
Autor del Retaule dels sants Abdó i Senén, a Arles.
(Sineu, Mallorca, segle XVI – Palma de Mallorca, segle XVII)
Escultor. Assolí una gran fama. El 1627 fou nomenat gravador de la Seca de Mallorca.
Entre les seves obres són dignes d’esment especial el Sant Francesc de l’església d’aquesta advocació, a Palma, i les figures de la capella de Corpus a la seu mallorquina.
Veure> Miquel Blay i Fàbregas (escultor català, 1866-1936).
Veure> Ramon de Bianya (escultor del Rosselló, segles XII-XIII).
Dades dels Països Catalans 