(Xàtiva, Costera, 1071 – Marroc, 1148)
Escriptor àrab. És autor de diverses obres, per bé que les que li són atribuïdes no resulten de paternitat ben comprovada.
Abbad ibn Sarham
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Yosef -varis bio-
Yosef Alcastell (Xàtiva, Costera, segle XV) Rabí i cabalista. El 1482 fou consultat des d’Itàlia sobre doctrina cabalística; les respostes que donà són importants per a la història de la seva evolució.
Yosef ben Mosé Mesiah (Catalunya, segle XIV – segle XV) Poeta hebreu del qual ha romàs una poesia religiosa de caràcter hímnic i una moralitat sobre la inconstància del temps.
Yosef ben Salom (Alemanya, segle XIII – Barcelona, segle XIV) Cabalista jueu. Autor d’un comentari al Séfer Yesira, escrit cap al 1300, i d’un altre comentari als primers capítols del Gènesi.
Yosef ben Seset ibn Latimí (Lleida, segle XIII – segle XIV) Poeta jueu. Li és atribuïda una singular poesia litúrgica en hebreu, composta de mil paraules que comencen totes per la lletra alef. Fou escrita el 1308.
Yosef ben Yehudà (Girona ?, segle XIII) Poeta hebreu. És conserven tres poesies religioses influïdes per les doctrines cabalístiques.
Yosef ibn Yahyà (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Poeta hebreu, del qual es conserva una elegia composta en la mort de Selomó ben Adret (1310).
Ya’aqob -varis bio-
Ya’aqob Barceloní (Barcelona ?, segle XIV – Múrcia ?, segle XIV) Traductor jueu, el cognom del qual ens el revela com a procedent de Barcelona. De l’any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l’àrab a l’hebreu d’una carta moralitzant.
Ya’aqob ben David ben Yom Tob Ha·po’el (Perpinyà, segle XIV) (o Bonet Bonjorn) Astròleg jueu. El 1361 compongué en hebreu unes taules astronòmiques que poc després foren traduïdes al llatí i al català.
Ya’aqob ben Yehudà Cabrit (Barcelona, segle XIV) Metge jueu, resident a Barcelona. El 1381 hi traduí a l’hebreu els Capitula Astrologie d’Arnau de Vilanova.
Ya’aqob Eliahu (València ?, segle XIII) Polemista jueu. Sens dubte del segle XIII, puix que en la seva obra anticristiana fa al·lusió a la conquesta de Mallorca. L’adversari cristià a qui es dirigeix és un convers de nom Pau, segurament el dominicà Pau Cristià.
Ya’aqob ibn Sabarra (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Jueu traductor i probablement metge, que en època desconeguda traduí de l’àrab a l’hebreu els aforismes d’Hipòcrates amb el comentari de Galè.
Xaudaró, Ramon
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor. Publicà diverses traduccions al castellà, com Las noches romanas en el sepulcro de los Escipiones (1807).
Vinyes, Marc Antoni
(Barcelona, 1680 – 1740)
Escriptor. Fou catedràtic d’humanitats a la universitat. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres.
Versificà en castellà.
Vinyals, Josep -escriptor-
(Catalunya, segle XVII)
Escriptor. Era advocat. Durant la guerra de Separació defensà la causa de Felip IV.
Publicà l’opuscle Jurídicas respuestas a las catalanas quejas y justificaciones de las armas católicas en el Principado de Cataluña.
Viñolas, Pere
(Barcelona, segle XIX)
Escriptor. Escriví diverses obres teatrals, com la titulada Las herrerías de Maremusa (1842).
Villena i de Castella, Enric de
(Torralba, Castella, 1384 – Madrid, 15 desembre 1434)
Escriptor. Fill del marquès de Villena Pere de Villena i d’Arenós. Orfe des de petit, fou educat pel seu avi matern, Enric II de Castella. Es relacionà des de molt jove amb els reis de la corona catalano-aragonesa (el 1400 ja sol·licitava l’ajuda de Martí I l’Humà per tal d’aconseguir de nou el marquesat de Villena), i passà llargues temporades per terres catalanes.
Acompanyà Ferran d’Antequera -que el mantingué sempre econòmicament- en la seva coronació, i després al setge de Balaguer (1413). Féu estades a Morella, Montblanc, València, Perpinyà i Tolosa, i el 1415 anà a Avinyó, juntament amb Felip de Malla, com a ambaixador del rei.
El 1417, estant a València, acabà la redacció catalana (editada a la fi del segle XV) dels Dotze treballs d’Hèrcules, que ell mateix traduí al castellà (versió publicada el 1482); la dedicatòria del llibre, adreçada a Pere Pardo de la Casta, fou plagiada per Joanot Martorell en la seva dedicatòria del Tirant lo Blanc.
Atret per la festa dels jocs florals que se celebraven a Barcelona, el 1413 hi participà personalment i en deixà una descripció detallada al seu Arte de trovar, que constitueix una preceptiva de l’escola poètica tolosana i que influí en els poetes castellans de l’època (en especial sobre el marquès de Santillana, amic personal de Villena, amb qui mantingué estretes relacions). Els últims anys de la seva vida, els passà retirat a la seva senyoria d’Iniesta.
Home molt popular al seu temps, sempre mancat de diners, la seva figura i la llegenda creada entorn d’ella serviren de tema literari a Ruiz de Alarcón, Rojas Zorilla, Quevedo i Hartzenbusch.
Villangómez i Llobet, Marià
(Eivissa, Eivissa, 10 gener 1913 – 12 maig 2002)
Escriptor. Va cursar dret a la Universitat de Barcelona i el 1933 s’hi va llicenciar. Ha conreat especialment la poesia: Terra i somni (1948), Sonets de Balansat (1956), Declarat amb el vent (1963), entre d’altres, a més de versions i traduccions d’altres poetes aplegades a Versions de poesia (3 volums, 1991).
En prosa, és autor de L’any en estampes (1956), del Llibre d’Eivissa (1957) i d’Eivissa. La terra, la història, la gent (1974). El 1987 va publicar les Obres completes.
Vilella i Font, Sebastià
(Balaguer, Noguera, segle XIX – Madrid, 1892)
Pedagog i escriptor. Prengué part a la guerra carlina. Es dedicà a l’ensenyament.
És autor d’algunes obres teatrals i de llibres docents.
Dades dels Països Catalans 