(Barcelona, 1902 – segle XX)
Escriptora. Ha traduït obres de Maeterlinck. És autora dels llibres poètics Flor de l’ànima (1929), Les hores i Fugaç resplendor (1955).
(Barcelona, 1902 – segle XX)
Escriptora. Ha traduït obres de Maeterlinck. És autora dels llibres poètics Flor de l’ànima (1929), Les hores i Fugaç resplendor (1955).
(Catalunya, segle XIX – Girona, segle XIX)
Escriptor i pedagog. A partir dels divuit anys es dedicà a l’ensenyament. Fou catedràtic de castellà i llatí a l’Institut de Girona.
Escriví poesies en català, castellà i llatí.
(Vic, Osona, 1845 – 1907)
Escriptor. A Vic promogué diverses iniciatives culturals i presidí el Cercle Literari.
És autor d’un estudi sobre el jurista Jaume Callís.
(Barcelona, segle XIX)
Escriptor. És autor de diversos llibres de divulgació, com Historia contemporánea del Imperio Otomano (1854) i un Diccionario geográfico de España y sus colonias (1883).
(Maó, Menorca, 24 juny 1861 – 3 gener 1931)
Militar i escriptor. Treballà en l’aixecament del mapa militar d’Espanya -sector comprès entre el Besòs i el Llobregat-. Destinat a Melilla, fou posteriorment ascendit a capità d’estat major. Tornà a Barcelona i publicà Memorándum del oficial de estado mayor… (1897), obra aleshores única en la seva classe.
Prengué part en la guerra de les Filipines (1897-98), on ascendí a comandant per mèrits de guerra. Després es retirà de l’exèrcit (1917), i fou dues vegades alcalde de Maó. El 1905 participà en la fundació de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, que presidí fins a la mort.
Col·laborà en la “Revista de Menorca”, i publicà diverses obres, com La sociedad mahonesa y los intereses de Menorca (1914), Los factores del progreso en Menorca (1918) i Gobierno de Sir Richart Kane en Menorca (1712-1736), a més de tractats militars.
Veure> Ferrer, Vicent (eclesiàstic, escriptor i sant valencià, 1350-1419).
(Granollers, Vallès Oriental, 1909 – 1979)
Escriptor. S’ha dedicat a la narració i als estudis locals: Festa major! (del diari d’un jove granollerí) (1952) i Escriptors granollerins (1959).
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. Figura a l’anomenat Cançoner de París amb la seva cançó que comença Moltes gents són en aquest món lloades.
(Catalunya, segle XVIII – 1826)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic.
És autor de nombrosos escrits en llatí.