Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Vicent i Recatalà, Manuel

(la Vilavella, Plana Baixa, 10 març 1936 – )

Escriptor en castellà. Conegut pel seu estil brillant i acurat en les seves col·laboracions en la premsa.

Es donà a conèixer com a novel·lista en guanyar el premi Alfaguara amb Pascua y naranjas (1966), al qual seguiren títols com El resuello (1966), El anarquista coronado de adelfas (1979), Balada de Caín (1987, premi Nadal), La muerte bebe en beso largo (1992) i Contra paraíso (1993), amb que inicià una sèrie de recreacions literàries de la seva infantesa com ara Tranvía a la Malvarrosa (1994), Jardín de Villa Valeria (1996) i Son de mar (1999).

Vicent, Francesc

(Sogorb, Alt Palància, segle XV – València, segle XV)

Escriptor. Residí a València, on publicà el 1495 el Llibre dels jocs partitis (sic) dels escacs en nombre de cent, que no s’ha conservat.

J. Ventura i Sureda contà els seus intents de trobar aquesta obra a A la recerca d’un llibres escapadís (1953).

Vicens i Picornell, Antònia

(Santanyí, Mallorca, 27 març 1941 – )

Escriptora. Autora d’una obra realista que inclou les novel·les 39 a l’ombra (1968, premi Sant Jordi 1967), La santa (1980), Gelat de maduixa (1984), entre d’altres.

També ha publicat el recull de cartes Primera comunió (1980), el recull de narracions Banc de fusta (1968) i Material de fulletó (1971), i diverses obres de literatura infantil, com L’àngel de la lluna (1997) i Massa tímid per lligar (1998).

Vic i de Castellví, Dídac de

(València, 1584 – Alzira, Ribera Alta, 1657)

Noble. Baró de Llaurí, Beniomer i Benioquer, cavaller d’Alcántara. Fill d’Àlvar de Vic i Manrique de Lara. Conegut també, per vinculació materna, com a Dídac de Vic i Mascó. Educat a la cort, era patge de Felip II de Castella.

Continuà un dietari valencià iniciat pel seu germà Àlvar (1619-32), publicat el 1921. Deixà inèdits diversos escrits, com uns Anales, del 1400 al 1640, unes notes a les obres de Martí de Viciana i uns discursos sobre les comèdies i les fortificacions militars.

Afavoridor, per tradició familiar, del monestir de jerònims de la Murta, a Alzira, cedí en morir 31 retrats d’homes insignes valencians copiats per Joan Ribalta, de qui havia estat mecenes, així com tots els seus papers.

Vesac, Tomàs

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Escriptor i frare. És autor d’una biografia de Santa Caterina de Siena, publicada a València el 1511. En aquesta edició foren incloses les poesies del concurs poètic celebrat a honor de la santa.

Verí, Miquel

(Menorca, 1469 – Salamanca, Castella, 1497)

Escriptor. El 1710, i en versió castellana, seria estampat a Madrid un tractat moral seu, amb el títol de Modo para vivir eternamente, discurso moral y político.

Vergés i de Ricaudy, Manuel de

(Perpinyà, 8 octubre 1857 – 18 gener 1911)

Escriptor. Financer. Presidí nombroses associacions, com la Societat Filharmònica de Santa Cecília (1880), el Club Alpí Francès (1884) i la Societat d’Estudis Catalans des de la seva fundació (1906).

Publicà Notice historique sur la section du Canigou (1906), Notice historique sur la Caisse d’Épargne de Perpignan (1908) i Toponymie du Roussillon.

Verdeguer i Sapena, Salvador

(València, 1894 – 1973)

Escriptor. Ha estat obrer metal·lúrgic i regidor de teatre.

És autor d’un cert nombre de poesies esparses i del recull poètic El crit de la lluerna (1954).

Verdeguer i González, Alfons

(València, 2 febrer 1923 – 18 octubre 1971)

Escriptor. Advocat, estigué lligat al grup literari de l’Editorial Torre.

Publicà els volums d’assaig literari Els clàssics, la terra i jo (1954), evocació d’escriptors catalans medievals, Grecs en la meua tinta (1958), sobre figures de l’antiguitat grega, i Viatge a Àusias March (1961).

Verdanxa, Joan

(País Valencià, segle XV)

Escriptor i notari. Participà a certàmens de poesia religiosa com el celebrat a València el 1474 en honor de la Mare de Déu.

Sostingué un debat amb Bernat Fenollar, Joan Vidal i Pere Vilaspinosa.