Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Masriera i Rubio, Miquel

1 Resposta

(Barcelona, 11 gener 1901 – 22 agost 1981)

Científic i escriptor. Fill d’Artur Masriera i Colomer. Obtingué el doctorat a Madrid i amplià estudis a l’Escola Politècnica Federal de Zuric, on realitzà un intens treball d’investigació (estudi sobre les fosfinimines).

Col·laborador científic de “La Vanguardia”. Fou el primer que exposà les teories de Spengler sobre el relativisme històric, així com també la teoria de la relativitat d’Einstein. Fou professor de química i de física a la Universitat de Barcelona (1926-39).

Publicà les obres: Contribución al estudio de las fosfiniminas (1924), Una nueva reacción del ácido fórmico (1930), La enseñanza de la química técnica i La materia no existe.

Masriera i Colomer, Artur

4 Respostes

(Barcelona, 16 juliol 1860 – 25 novembre 1929)

Escriptor i historiador. Fill de Salvador Masriera i Vidal i germà d’Enric. Interessat per la poesia, prengué part als jocs florals, i es presenta al certamen celebrat a Montpeller, on fou proclamat mestre en gai saber amb La Piràmide. Col·laborà a la secció literària del “Diario de Barcelona” (1900-05) i a “La Vanguardia”.

Traduí autors clàssics (Èsquil i Teòcrit) i redactà un Diccionari de Diccionaris (1916-17) en què donava en cinc llengües l’equivalència de cada paraula. Fou un dels principals redactors de l’Enclicopedia Espasa.

A més de nombrosos estudis publicats a la premsa, és autor d’unes vint-i-cinc obres, entre les quals cal esmentar Perles catalanes i llegendes (1878), Poesies líriques, històriques, bíbliques i populars (1879), la llegenda Júlia (1880), Cobles en llaor de Sant Jordi (1884-1915), El catalanismo literario en las regiones (1913) i Barcelona isabelina y revolucionaria (1930).

Fou el pare de Miquel Masriera i Rubio.

Maspons i Labrós, Maria del Pilar

1 Resposta

(Barcelona, 4 desembre 1841 – 31 gener 1907)

Escriptora, coneguda amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc. Germana dels bessons Francesc i Marià. Formà part des de molt jove del grup d’escriptors catalans que en el decenni 1870-80 destacaren en el moviment literari català, i col·laborà en revistes com “La Renaixença”, “Lo Gay Saber” i “La Veu de Catalunya”.

En les seves proses sap conjugar l’amor a la terra i l’esperit religiós, i també el folklore inserit dins les descripcions locals, tema constant en la seva obra.

És autora de Llegendas catalanas (1875), Vigatans i Botiflers (1879), novel·la històrica, i Elisabeth de Mur (1880-1915).

Fou premiada en els Jocs Florals de Barcelona i va publicar dos llibres de poemes: Salabrugas (1874) i Poesías Catalanas (1888).

Maspons i Labrós, Francesc

3 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 23 abril 1840 – Bigues, Vallès Oriental, 1 setembre 1901)

Folklorista i escriptor. Pot ésser considerat com el capdavanter dels estudis folklòrics durant el darrer terç del segle XIX. Es donà a conèixer abans del 1870, i confirmà la seva vocació amb Lo rondallaire (1871).

El coneixement i el contacte de matèries amb folkloristes italians i francesos, i la coneixença de la bibliografia europea, el feren autor d’una obra important per l’interès de la rondallística popular.

És autor d’altres obres, com Jocs d’infància (1874), Tradicions del Vallès (1876), Contes populars catalans (1885) i Lo Vallès (1882). Juntament amb Francesc Pelagi Briz formà part del nucli director de “Lo Gay Saber” i del “Calendari Català”. Fou a més col·laborador de “La Renaixensa” i editor de monografies històriques com la de la Crònica de Bruniquer (1885).

Fou president de l’Associació Catalana d’Excursions (1883-91) i del Centre Excursionista de Catalunya (1892-96).

Masó i Valentí, Rafael

12 Respostes

(Girona, 16 agost 1880 – 13 juliol 1935)

Arquitecte i escriptor.

Després d’unes obres inicials de marcada influència gaudiniana fetes a la ciutat de Girona (casa Batlle, casa Encesa), on s’establí i treballà, va dur a terme la construcció de la casa de Correus de la mateixa ciutat, de línies monumentals, i s’interessà per les qüestions arqueològiques (restauració dels banys àrabs).

Tanmateix, l’obra més interessant que va realitzar fou el conjunt arquitectònic de s’Agaró, a la Costa Brava, obra típica de l’anomenat estil mediterrani.

Masip i Roca, Paulí

Deixa un comentari

(la Granadella, Garrigues, 11 maig 1899 – Cholula, Mèxic, 21 setembre 1963)

Escriptor i periodista. Col·laborà a “Estampa” i dirigí “La Rioja”, “La Voz” i “El Sol”. Durant la guerra civil fou director tècnic de “La Vanguardia” a Barcelona. Exiliat el 1939, es nacionalitzà mexicà.

Conegut pel seu teatre (La frontera, 1934; El báculo y el paraguas, 1936, El Emplazado, 1943, El hombre que hizo un milagro, 1944), escriví diversos guions cinematogràfics per a pel·lícules de Jorge Negrete. Excel·leixen les seves narracions (De quinze llevo una…, 1949; La trampa, 1953), i, sobretot, la novel·la El diario de Hamlet García (1944), que descriu el Madrid de la guerra civil.

Masifern i Marcó, Ramon

Deixa un comentari

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 8 setembre 1862 – Barcelona, 1936)

Escriptor i compositor. Era rellotger d’ofici i dirigí les publicacions periòdiques “El Bisbalense”, “L’Olotí”, “El Menestral” i la revista tècnica “La Voz del Género de Punto”, que ell mateix havia fundat.

Poeta de ploma fàcil, floralesc, bucòlic i verdaguerià, publicà Notes del cor (1900), La vida al camp (1910), editat set vegades i traduït a cinc llengües, i Coses de l’Empordà (1916). Escriví dos llibres en castellà i edità Els Jocs Florals, En defensa de mossèn Jacint Verdaguer, Dictats del bon català i Manifest del bon sentit.

Fou compositor de cançons i sardanes que esdevingueren populars.

Maseras i Galtés, Alfons

3 Respostes

(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 23 febrer 1884 – Tolosa, Llenguadoc, 27 octubre 1939)

Escriptor. Fill de metge, havia de seguir la carrera del pare, però abandonà els estudis i, molt jove encara, debutà en el món literari: a la fi del 1899 ja freqüentava Els Quatre Gats, on probablement féu amistat amb Picasso, que el retratà.

El 1900 aparegueren a “Joventut” i “Catalunya Artística” les seves primeres publicacions, i el 1901 dirigí, juntament amb E. Alfonso, la revista “Auba”. Residí llargues temporades a París, on durant la Dictadura de Primo de Rivera fou corresponsal de “La Veu de Catalunya”.

Conreà la novel·la (Edmon, 1908; La fi d’un idil·li, 1908; L’adolescent, 1909; Ildaribal, 1915; A la deriva, 1921), la poesia (Delirium, 1907; La llàntia encesa, 1926), el conte (Contes fatídics, 1911; La ratlla, 1929), el teatre (L’hereu, 1929; Guerau i Marta, 1932) i la narració (Sota el cel de París, 1910). Tota la seva obra és bàsicament romàntica. Invocació i altres poemes (1938) és potser la més personal.

Col·laborà en molts altres diaris i revistes. Escriví també sobre temes artístics a “Art” i el “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona”, on publicà sobre el pintor neoclàssic Josep Bernat Flaugier (1933); en col·laboració publicà Fortuny, la mitad de una vida (1932), una notable biografia.

Traduí Molière, Musset, Shakespeare i Leopardi. Signà alguns escrits amb pseudònims: Jordi Casanova, Jaume dels Domenys, Omega.

Fou germà seu Miquel Maseras i Galtés  (Barcelona, 1882 – segle XX) Metge. Destacà pels seus treballs de bacteriologia.

Mas i Perera, Pere

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 4 març 1901 – Buenos Aires, Argentina, 6 abril 1977)

Escriptor. Fill de Claudi Mas i Jornet. Fou director de la “Gaseta de Vilafranca”. Militant d’Acció Catalana, fou nomenat comissari general de banca i borsa (1936), director general de finances (1936) i de crèdit i tresoreria (1937) i cap de la Caixa Central del Crèdit Agrícola (1937).

Ha publicat Els valors borsaris (1932), Vilafranca del Penedès (1932) i Perspectiva històrica del Penedès (1935). Exiliat el 1939 a Buenos Aires, col·laborà amb treballs historico-polítics en les revistes “Ressorgiment”, “Catalunya”, “Pont Blau”, “Xaloc”, “La Nostra Revista”, i fou el promotor de la celebració dels Jocs Florals a l’exili.

Martínez-Sagi, Anna Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 febrer 1907 – Santpedor, Bages, 2 gener 2000)

Escriptora, sindicalista i atleta. Va ser una de les periodistes més importants de la república; va entrevistar a tota mena de personatges, són especialment interessants els seus reportatges sobre el sufragi femení, que a la seva època era un tema controvertit.

És autora dels llibres de poesia Caminos… (1930) i Inquietud (1932). Va fundar el primer club de dones treballadores de Barcelona, a través del qual mirava d’incentivar l’alfabetització de la població femenina.

Com a esportista, va destacar en el llançament de javelina, també va practicar el tennis i l’esquí. Va arribar a ser directiva del F.C. Barcelona el 1934, la primera dona a aconseguir una posició d’importància a nivell del futbol estatal. Al Barça va mirar de crear una secció femenina; el fracàs del projecte la va portar a dimitir del seu càrrec.

Acabada la Guerra Civil, va marxar a França, on va participar en la Resistència i més endavant, cap a la dècada de 1950, a EUA, on va impartir classes de francès a la Universitat d’Illinois. Va tornar a Catalunya l’any 1975, un cop mort el dictador Franco, recollint-se en la seva vida privada.