(Reus, Baix Camp, segle XIX – Saragossa, Aragó, 1861)
Escriptor. A la capital aragonesa fou director de dues publicacions periòdiques.
Escriví en castellà poesies i obres teatrals.
Miró, Emili
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Miralles -varis bio-
Galceran de Miralles (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Alfons II el Franc. Figurà entre els ostatges lliurats pel monarca arran de la seva entrevista amb Jaume II de Mallorca i Carles d’Anjou, entre la Jonquera i Panissars (1290).
Melcior Miralles (València ?, abans 1419 – 1502) Cronista i eclesiàstic. Mestre en arts i teologia; el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV el Magnànim. És un dels autors del Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, obra de gran interès històric.
Miquel Miralles (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escriptor. Participà a diversos certàmens literaris. Fou anomenat gran trobador.
Rafael Miralles (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de Lleida. És autor d’una Relación sumaria de la vida de San Carlos Borromeo.
Mira i Casterà, Joan Francesc
(València, 3 desembre 1939 – )
Escriptor i antropòleg. Destacat defensor de la identitat cultural dels Països Catalans. Catedràtic de grec a l’Institut d’Ensenyament Mitjà (1965), es doctorà l’any 1972. Dedicat sobretot a l’estudi de l’antropologia social, s’ha centrat en el canvi social que ha tingut lloc a la ruralia valenciana.
Ha publicat assaigs com Un estudi d’antropologia social al País Valencià (1974), Som, Llengua i literatura (1974), Crítica de la nació pura (premi Joan Fuster 1984) i Cultures, llengües, nacions (1990). Ha escrit també algunes novel·les, com Els cucs de seda (1974, premi Andròmina), Els bous de foc (1974), El desig dels dies (1981), Viatge al final del fred (1983) i Els treballs perduts (1989), i és col·laborador habitual del setmanari “El Temps”.
El 1990 li va ésser concedida la Creu de Sant Jordi i el 1992 va ésser nomenat president d’Acció Cultural del País Valencià.
Mir i Massana, Ricard de
(Barcelona, 1886 – Catalunya, segle XX)
Escriptor. És autor dels llibres de poesies Las plumas del yelmo (1924), Los luminares (1925) i Horas líricas (1926).
Mínguez i Negre, Núria
(Barcelona, 7 maig 1936 – 17 octubre 2018)
Escriptora. Filla de Joan Mínguez i Defis.
Ha publicat les novel·les psicològiques Les forces del mal (1970), El món és una mentida (1972) i Una casa a les Tres Torres (1974).
Minguell i Tey -germans-
Eduard Minguell i Tey (Catalunya, segle XIX) Escriptor. Era advocat. El 1867 publicà el volum Hojas de álbum, que conté dues obres de teatre i un recull poètic. També és autor de l’estudi Mímica dramática (1888).
Emili Minguell i Tey (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1871) Cantant. Era advocat. Obtingué bons èxits com a baix.
Milego i Inglada, Josep Marià
(Alacant, 25 juliol 1859 – Barcelona, 2 febrer 1934)
Escriptor. Estudià a Madrid les carreres de filosofia i lletres i dret. Exercí l’última a la seva ciutat natal. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. L’any 1903 es traslladà a Barcelona on va fer de professor.
És autor del drama en vers El precio de una corona (1879), del poema La corona de flores (1887), de l’estudi Alicantinos ilustres, en col·laboració (1889, reedició de 1905), el recull poètic Corona fúnebre (1908) i el volum Minúcies (1931).
Mestres, Antoni
(Agramunt, Urgell, 1829 – Catalunya, 1866)
Escriptor. Escriví en castellà algunes obres de teatre.
Mesquida i Amengual, Biel
(Castelló de la Plana, Plana Alta, 9 gener 1947 – )
Escriptor. Es donà a conèixer el 1975 en guanyar el premi Prudenci Bertrana amb la novel·la L’adolescent de sal.
Activista dels drets dels homosexuals (El bell país on els homes desitgen els homes, 1985), té una clara voluntat d’agitació cultural: Puta-Marés (1977), Self-Service (1977, amb Quim Monzó), Dol (1990), Excelsior (1998) i Vertígens (1999).
L’any 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Mercader -varis bio-
Cristòfol Mercader (València, segle XVII) Frare franciscà. Pertanyia a la noble família del seu cognom. Fou cronista de l’orde. Sobresortí com a orador sagrat. Fou nomenat predicador reial. És autor d’una crònica general del seu orde i de diversos escrits religiosos.
Galceran Mercader (Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1451 fou governador de l’illa de Sardenya. El seu període de governació resultà, per excepció, bastant tranquil.
Guillem Mercader (Catalunya, segle XV) Escriptor. És autor de poesies de caràcter religiós. El 1486 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.
Maties Mercader (País Valencià, segle XV) Eclesiàstic. Fou ardiaca del capítol de València. El 1478 formà part de l’ambaixada tramesa a Gènova per Joan II el Sense Fe, per tal de garantir que els genovesos no ajudessin el gran rebel de Sardenya, marquès d’Oristany.
Dades dels Països Catalans 