(Manresa, Bages, 1848 – Catalunya, segle XIX)
Religiós jesuïta. Sobresortí com a predicador. Conreava el dibuix i la pintura.
Escriví obres religioses i alguns fulls o opuscles apologètics que il·lustrava ell mateix.
(Palma de Mallorca, 1858 – Illes Balears, segle XX)
Jesuïta. Residí durant molts anys a Barcelona. El 1908 hi publicà, amb el títol de Cantemus Domino, una col·lecció de càntics religiosos de diversos autors.
Promogué la reforma de música sacra preconitzada per Pius X.
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. Escriví per al teatre algunes obres bilingües. La de més èxit fou la titulada La perla de Taradell, publicada a Barcelona el 1864. N’hi hagué deu edicions.
També és conegut el seu sainet Un llaminer dintre un sac (1866).
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. És autor de diverses obres de teatre. Col·laborà amb Frederic Soler a L’incendi d’Hostalric, primera part de Les joies de la Roser.
Bord de Montoliu (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cosí germà de Simó de Montoliu. Lluità contra els rebels de Gerba. Assumí el comandament de la guarnició quan Simó anà a demanar auxili a Saurina d’Entença i a Frederic III de Sicília.
Guillem de Montoliu (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra contra Castella. Manava part dels grans reforços catalans duts a Aragó per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel el 1363.
Guillem de Montoliu (Catalunya, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a combatre a Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, com a membre de l’expedició que anà a sotmetre l’illa.
Joaquim Ignasi de Montoliu (València, 1699 – 1774) Escriptor i cavaller. Era senyor del lloc de Bonrepòs. Escriví els llibres Verdades católicas, en dos volums, i Poesías sagradas y morales (1747).
Ramon de Montoliu (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. En 1370 fou un dels juradors de l’aliança amb Navarra.
(Barcelona, segona meitat del segle XIX)
Advocat i escriptor. És autor d’obres de caràcter docent i divulgador relatives a la llengua castellana.
(Catalunya, segle XVII)
Escriptor. És autor d’una obra de caràcter satíric Pronòstich del meridiano de Catalunya, paròdia d’una profecia.
Pere Mollà (Catalunya, segle XIV – segle XV) Escriptor. Li és atribuïda la introducció del Sumari, de Sèneca, dedicada al bisbe de València Hug de Llupià i Bages.
Pere Mollà (Alcoi, Alcoià, segle XVII – 1698) Frare agustí. Ocupà càrrecs d’importància, entre ells el de provincial de l’orde. És autor de Sermón de San Pascual Bailón (1699), Curso de filosofía i altres escrits.
Sebastià Mollà (Alcoi, Alcoià, segle XVI – València, segle XVII) Frare franciscà. Escriví unes Lecciones de puntos sobre los cuatro libros del Maestro de las Sentencias.
Vicent Mollà (País Valencià, segle XIX – segle XX) Pintor. Destacà com a retratista. És notable el seu retrat del pintor Muñoz Degrain, al Museu de València.
(Olot, Garrotxa, 1835 – s XIX)
Escriptor. Escriví, en català i en castellà, diverses obres de teatre religiós.
(Barcelona, s XIII)
Escriptor jueu. Fou rabí de la comunitat hebrea de Barcelona.
Traductor a l’hebreu del comentari de Maimònides a la Missa.
Dades dels Països Catalans 