(Reus, Baix Camp, 8 juliol 1871 – 4 abril 1902)
Escriptor. Fou poeta remarcable, incorporat a la Renaixença catalana al seu període de renovació i consolidació.
Les seves composicions han restat esparses.
Veure> Yosef ben Meir ibn Sabarra (metge, escriptor i moralista jueu).
Pseudònim de l’escriptor i industrial català Josep Moià (segle XVII).
(Sabadell, Vallès Occidental, 15 febrer 1893 – Barcelona, 15 setembre 1938)
(o Mates) Escriptor. En la seva joventut visqué emigrat a Amèrica. De tornada fou crític d’art a la premsa sabadellenca i a d’altres publicacions.
És autor de l’estudi La jove pintura actual (1927).
(Olot, Garrotxa, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. És autor de La devota peregrinació a la Terra Santa, de caràcter ensems geogràfic i devot, impresa a Perpinyà el 1602.
(Barcelona, 12 febrer 1914 – 1986)
Escriptor. Narrador realista, ha publicat les novel·les Els dos miralls (1955) i Viure no és fàcil (1961), primer premi Sant Jordi (1960).
(Roquetes, Baix Ebre, 6 febrer 1927 – Tortosa, Baix Ebre, 27 setembre 2021)
Escriptor. Fou director de l’Arxiu i del Museu de Tortosa. Fundà i dirigí la revista literària tortosina “Géminis”.
El 1954 publicà el recull poètic Libro de ausencias. Traduí al castellà el Cant espiritual d’Ausiàs Marc.
(Girona, 1870 – segle XX)
Escriptor. És autor de nombroses traduccions i adaptacions al castellà d’obres estrangeres, entre d’altres escrits. Col·laborà a “Estudio”.
Dades dels Països Catalans 