Eren fills de l’escenògraf Francesc Lucini.
Eusebi Lucini i Biderman (Barcelona, 1814 – Madrid, 1881) Pintor. El 1835 inicià un sojorn de dos anys a Itàlia. Fou escenògraf molt actiu. Treballà sobretot a València i a Madrid.
Josep Lucini i Biderman (Barcelona, segle XIX – Madrid ?, segle XIX) Escenògraf. Col·laborà amb el seu pare, i amb ell anà a València i a Madrid.
(Itàlia, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)
Família d’escenògrafs. Iniciada pels germans:
Josep Lucini (Itàlia, 1770 – Barcelona, 1845) Escenògraf. Féu decorats per al teatre de la Santa Creu de Barcelona i fou l’introductor a Catalunya de la perspectiva obliqua en escenografia.
Francesc Lucini (Reggio, Itàlia, 1789 – Madrid ?, 1846) Escenògraf. Féu decorats per al teatre Municipal de Reus i el 1837 esdevingué acadèmic corresponent de San Fernando. Foren fills i deixebles seus Eusebi i Josep Lucini i Bidermann.
(Barcelona, 29 gener 1876 – 7 març 1956)
Pintor i escenògraf. Germà de Sebastià, es formà a la Llotja i a quinze anys entrà a treballar al Teatre del Liceu.
Fou un dels més acreditats escenògrafs de l’escena catalana, especialment per les escenografies d’òperes wagnerianes, també organitzà festes populars.
El 1910, de les seves experiències, publicà Roda el món i torna al Born.
(Fuente del Maestre, Extremadura, 15 abril 1947 – )
Dibuixant, escenògraf i pintor. Establert a Manlleu.
Assidu col·laborador amb dibuixos (sobretot de caire polític) en diaris i revistes.
Professor d’escenografia de l’Institut del Teatre de Barcelona, ha col·laborat en diversos grups teatrals i ha realitzat màscares per a algunes obres de teatre.
(Barcelona, 1899 – 1977)
Escenògraf. Fill de Rafael Garcia i Exea (València, 1873 – Madrid, 1955) Escenògraf que treballà a Barcelona des del 1888 i posteriorment a Madrid.
Fou deixeble, a Llotja, de Josep Calvo i de Modest Urgell. A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona; col·laborà en diversos teatres de Catalunya -el Tívoli i el Romea de Barcelona- i a París, a Anglaterra i als països americans.
(Barcelona, 9 març 1916 – Girona, 4 gener 2007)
Escenògraf, il·lustrador i dibuixant de publicitat.
Sobresortí com a cartellista en la guerra civil (1936-39). Exposà a Perpinyà i executà decoracions per al Casino de Canet de Rosselló (1939).
Instal·lat a París, alternà el dibuix de còmics amb l’escenografia, la pintura i la litografia. A Mèxic produí una revista de tipus parisenc de gran espectacle (1948).
A Nova York, durant vint anys, practicà la fotografia i el periodisme, activitats que prosseguí després del seu retorn a Catalunya (1973).
(Mataró, Maresme, 26 juliol 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 17 setembre 1972)
Escenògraf i decorador. Fill de l’ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc. Residí a París fins al 1914. Fou deixeble de l’acadèmia de Francesc Galí a Barcelona.
Començà treballant com a decorador i realitzà nombroses pintures amb aquest fi. Degut a la seva preparació al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch i el seu viatge a Alemanya (1919), el menaren vers l’escenografia.
Home d’una gran cultura, fou mestre de teatres de Madrid. A Barcelona intervingué en els treballs de muntatge de l’Exposició Internacional del 1929 i en la realització del Poble Espanyol de Montjuïc.
En esclatar la guerra civil, se n’anà a Mèxic, on aconseguí molt d’èxit amb la decoració d’establiments de luxe i s’especialitzà en el muntatge de decorats per al cinema.
(Mataró, Maresme, 20 gener 1900 – Barcelona, 2 juliol 1968)
Dibuixant, pintor, escenògraf i decorador. Fill de Tomàs Fontanals i Sivilla, i germà de Manuel, amb el qual s’inicià en treballs pictòrics.
Format a l’Escola de Llotja de Barcelona. Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic.
Amb diferents pseudònims dibuixà pel “Virolet”, “El Be Negre” i “Destino”.
Féu escenografies originals i de molt èxit per a obres de J. M. de Sagarra i per a la companyia de revistes Els Vienesos, en col·laboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies italianes, per les quals obtingué la Maschera d’Argento (1948-49).
(Barcelona, 4 octubre 1899 – 15 juny 1970)
Dibuixant, decorador i escenògraf.
Amic del caricaturista i pintor Lluís Bagaria, conreà un dibuix de traços sobris i elegants, d’un estil semblant al d’aquell. Col·laborà a les revistes “D’Ací i d’Allà” (des del 1918) i “La Veu de Catalunya” (des del 1924) i a diaris i revistes de Madrid.
Fou un dels primers decoradors que és dedicaren al cinema.
A la postguerra decorà molts dels espectacles de la companyia de revistes dels Vienesos, en col·laboració amb Francesc Fontanals.
(Barcelona, 1889 – 1932)
Escenògraf i pintor. Fou deixeble de Jaume Pahissa i de Salvador Alarma. Després d’una estada a París s’establí a Barcelona.
Es dedicà de preferència a l’escenografia. Algunes de les seves decoracions foren per al teatre del Liceu. També fou il·lustrador notable.
Afecte als principis de Gordon Craig, reivindicà la categoria convencional i suggeridora de l’escena contra qualsevol intent d’imitació de la natura.
Juntament amb els seus germans Joan i Claudi fundà l’Associació de Teatre Selecte.
Dades dels Països Catalans 