Arxiu d'etiquetes: erudits/es

Savalls i Peres, Ignasi

(València, 1656 – 1746)

Erudit i eclesiàstic. Fou catedràtic de grec i d’oratòria.

És autor de diversos treballs llatins de caràcter docent.

Sarthou i Carreres, Carles


(Vila-real, Plana Baixa, 3 novembre 1876 – Xàtiva, Costera, 21 juliol 1971)

Erudit i escriptor. Col·laborador de “Terra Valenciana” (1882-1909), “Cultura Valenciana” (1909) i “Lo Rat Penat” (1911).

Va escriure, entre altres: Impresiones de mi tierra. Notas de turismo por la provincia de Castellón (1911), Guía oficial de Játiva (1925), Guía turística de la provincia de Valencia (1927), Castillos de España, Jardines de España: Valencia (1948-49) i Valencia monumental. Monumentos declarados del tesoro artístico nacional en las tres provincias (1954).

Saralegui y López-Castro, Leandro de

(el Ferrol, Galícia, 4 novembre 1892 – València, 25 novembre 1967)

Historiador de l’art i erudit. Ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila, on prestà serveis al cos d’intendència i fou professor d’idiomes. Establert a València (1925), es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes.

Amb Ch.R. Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians. Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo. Dedicà una particular atenció a Marçal de Sax, Pere Nicolau, Gonçal Peris, el mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi JacomartReixac. Era membre de la Hispanic Society de Nova York i acadèmic de Sant Carles.

Publicà El Maestro de Santa Ana y su escuela (1950), El Museo Provincial de Bellas Artes de San Carlos (1954), la sèrie La pintura medieval valenciana i molts articles i monografies en revistes especialitzades.

Sans * -varis bio-

Joan de Sans i de Barutell  * Veure> Joan de Sanç i de Barutell  (erudit català, 1756-1822).

Ramon de Sans i de Barutell  * Veure> Ramon de Sanç i de Barutell  (marí català, 1762-1810).

Francesc de Sans i de Sala  * Veure> Francesc de Sanç i de Sala  (eclesiàstic català, 1730-1823).

Ramon de Sans i de Sala  * Veure> Ramon de Sanç i de Sala  (jurista català, 1734-1801).

Lluís de Sans i Miquel  * Veure> Lluís de Sanç i de Miquel  (militar català, vers 1670-1713).

Sánchez i Gonzalbo, Àngel

(Castelló de la Plana, 13 febrer 1894 – 10 març 1987)

Erudit i escriptor. Col·laborà en “El Crit de la Muntanya”, “El Camí”, “Arte y Letras”, “Revista de Castellón”, “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura” i d’altres publicacions periòdiques.

Publicà la novel·la curta Llauradoreta! (1915), el recull de narracions Bolangera de dimonis (1931), l’assaig El paisatge en la literatura valenciana (1934) i els estudis Pintors del Maestrat (1932), Bernat Serra, pintor de Tortosa i de Morella (1935) i Pintores de Morella (1943),

Salvador i Montserrat, Vicent

(València, 1825 – 1895)

Erudit. Fou tercer marquès de Cruïlles, baró de Planes i de Patraix. Pertangué al partit conservador i fou senador. Col·laborador destacat de la “Revista de Valencia”. Pertangué a la Societat d’Amics del País i d’altres institucions acadèmiques.

Fou autor de les obres Reseña histórica de la maestranza de Valencia (1861), Los gremios de Valencia (1883), Guía urbana de Valencia antigua y moderna (1876) i de la biografia del seu besavi Joaquín Monserrat y Cruïlles (1880).

Salvà i Munar, Miquel

(Algaida, Mallorca, 4 novembre 1792 – Palma de Mallorca, 5 novembre 1873)

Eclesiàstic i erudit. Germà de Jaume. Secretari de la diputació provincial de Mallorca (1820-23) fins que fou desterrat. Visqué després a Madrid, on fou redactor en cap de la “Gaceta”, auditor honorari del Tribunal de la Rota i bibliotecari del duc d’Osuna i de la reina Isabel II de Borbó. El 1851 va ésser nomenat bisbe de Mallorca.

És autor de diverses obres, com Memoria de los sucesos y varia fortuna del arzobispo de Toledo don Fray Bartolomé de Carranza, Ilustración sobre las Cortes de León del año 1020 y de Coyanza de 1050 i Historia del estado civil de los judíos en el reino de Aragón en los siglos XIII i XIV, entre d’altres.

Rubió -família-

(Catalunya, segle XIX)

Família d’erudits i literats. Iniciada per Joaquim Rubió i Ors.

Rubí i Catany, Bartomeu

(Llucmajor, Mallorca, 1705 – Palma de Mallorca, 1774)

Franciscà, estudiós i lul·lista. Anà a Magúncia a estudiar lul·lisme amb Guido Salzinger; retornat a Mallorca tingué diversos càrrecs dintre l’orde.

És autor de tres obres filosòfiques i d’algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Ramon Llull del dominicà Sebastià Rubí.

Roig, Joan Baptista

(València, segle XVII – 1650)

Poeta i erudit. Concorregué amb les seves poesies catalanes als certàmens poètics celebrats a València a honor de diversos sants. En fou un dels participants més assidus.