Arxiu d'etiquetes: erudits/es

Teixidor, Josep -erudit, s. XVIII-

1 Resposta

(el Grau de València, 1694 – València, 1775)

Erudit. Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València. Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort. El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó.

Escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus membres il·lustres (Necrologio), sobre la història i antiguitats de València, el seu estudi general (amb un catàleg de provisió de càtedres del 1500 al 1616), un episcopologi fins el 1773, anotacions a les Trobes de Jaume Febrer, que considerà autèntiques, correccions i addicions als Escritores del Reino de Valencia, de V. Ximeno.

Mantingué correspondència erudita amb Lluís Galiana i amb els germans Maians i Siscar.

Tastu, Josep

1 Resposta

(Perpinyà, 22 agost 1787 – París, França, 21 gener 1849)

Impressor i erudit. Fill de Pere Tastu i Mundi, amb qui col·laborà fins que s’establí a París, on féu d’editor i de periodista. Entrà en política, s’arruïnà i, retornat al Rosselló, es dedicà a l’estudi de la llengua i la literatura pròpies.

Deixà manuscrits interessants, avui a la Biblioteca Mazarine de París, i publicà Mémoire sur la littérature catalane i la traducció Los contrabanders (1833).

Suárez, Antoni

Deixa un comentari

(València, vers 1748 – 1808)

Erudit. Estudià escultura a l’Acadèmia de Sant Carles i fou mestre del col·legi d’argenters. Es dedicà al descobriment de peces arqueològiques, algunes de les quals comunicà al comte de Lumiares.

Escriví Adiciones a la obra “Resumen histórico de la fundación y antigüedades de Valencia” (1805).

Soler i Sans, Joan

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 17 novembre 1754 – Madrid, 12 març 1809)

Diplomàtic i erudit. Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau entre Trípoli (1784) i el 1792 fou cònsol general a l’imperi otomà.

Participà en la fundació de la Societat Maonesa (1778), en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira, versificació d’una narració de Richard Steele. Fou publicat a la “Revista de Menorca” (1931).

Serrano i Morales, Josep Enric

1 Resposta

(Algesires, Andalusia, 1851 – València, 17 febrer 1908)

Erudit i bibliòfil. Delegat regi d’ensenyament primari, era membre de diverses entitats, com ara l’Acadèmia de Sant Carles i Lo Rat Penat. Va escriure en diversos periòdics i reuní una biblioteca molt important (12.000 volums i diversos documents), que llegà a l’ajuntament valencià.

Entre els seus treballs excel·leix Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868 (1898).

Serrano i Cañete, Joaquim

Deixa un comentari

(València, 1832 – 1892)

Metge i erudit. Doctor en medicina, exercí de cirurgià. Presidí l’Institut Mèdic Valencià (1881-83), l’Acadèmia de Medicina de València (1887-89 i 1891-93) i l’Ateneu Científic, Artístic i Literari (1872-74).

Publicà, a més d’obres mèdiques, Recuerdo Apologético del maestro Jaime Roig y Pellicer (1883), en què aportava noves dades sobre l’autor de l’Espill, Estudio biográfico-bibliográfico del canónigo Francisco Agustín Tárrega (1889) i una traducció en vers del Misterio de Adán y Eva (1889). Deixà incompleta una versió en vers castellà de l’Espill.

Sempere i Guarinos, Joan

1 Resposta

(Elda, Vinalopó Mitjà, 8 abril 1754 – 18 octubre 1830)

Il·lustrat i jurista. Fou fiscal de la cancelleria de Granada des del 1790 fins al 1810, en què Josep I el nomenà membre del Tribunal Suprem de Madrid. Les seves idees econòmiques entronquen amb les de Campomanes.

Autor de moltes obres, entre les quals cal esmentar Ensayos de una biblioteca española de los mejores escritores del reinado de Carlos III (1785-89), Historia del lujo y de las leyes santuarias en España (1788) i Historia de los vínculos y mayorazgos (1805).

Selma, Francesc

1 Resposta

(Catí, Alt Maestrat, 1692 – 1777)

(o Celma)  Erudit i sacerdot.

És autor d’una Historia del santuario de N. S. de Misericordia (1759) o de la Mare de Déu de l’Avellà, d’uns Goigs en honor de la imatge venerada allí, d’una Historia verídica del Santísimo Misterio de Aguaviva (1762), miracle segons la tradició esdevingut a Aiguaviva de Bergantes (Matarranya) el 1475, d’un Devocionario eucarístico (1766) i d’altres escrits relacionats amb Catí, inèdits.

Segura i de Lago, Joan Pere

Deixa un comentari

(Algemesí, Ribera Alta, 7 novembre 1911 – València, 27 novembre 1972)

Arquitecte (1940) i erudit. Doctor en arquitectura (1966), projectà l’arxiu central de l’administració de l’estat (Alcalá de Henares, 1968), els plans d’urbanització de diverses poblacions valencianes i edificis religiosos a Algemesí, la Pobla de Vallbona, etc.

Participà en les obres de restauració del monestir del Puig i de la catedral de València. Fou president de Lo Rat Penat (1962-72).

Publicà El escudo de armas de Algemesí (1955), La repristinació de la catedral de València (1971) i Llinatges d’un poble valencià: Algemesí (1975), entre altres treballs.

Segura, Jacint

Deixa un comentari

(Alacant, 13 març 1668 – 1751)

Erudit. Dominic des del 1683, fou professor de diversos col·legis de l’orde. Participà de l’esperit crític dels historiadors valencians del començament del segle XVIII, esperit crític que intentà de comunicar als estudiants: Norte crítico con las reglas más ciertas para la discreción en la historia (1733).

Contra els atacs de B.J. Feijoo a Savonarola en el seu Teatro crítico, publicà uns Vindicias históricas por la inocencia de Fr. Gerónimo Sabonarola (1735), obra per la qual fou repetidament atacat pels dietaristes del “Diario de los literatos de España” en llargs articles i per Feijoo mateix. Segura respongué amb dues extenses apologies contra els dietaristes.

Polemitzà també amb el teòleg i historiador Agustí Sales: Verdad vindicada contra las falsedades, ficciones y calumnias que contiene la Apología crítica del Dr. Agustín Sales (1737), el qual també participà contra ell en la polèmica dels dietaristes.

Amic de Gregori Maians, influí en aquest perquè es dediqués a la història civil i eclesiàstica. Escriví també sobre l’orde de predicadors i sobre la Historia Ordinis Praedicatorum (1741).