Arxiu d'etiquetes: erudits/es

Cebrian i Mezquita, Lluís

3 Respostes

(València, 21 juny 1851 – 2 desembre 1934)

Escriptor i erudit. Germà de Juli. Fou un dels fundadors de l’entitat Lo Rat Penat (1878), als Jocs Florals de la qual fou premiat, el 1881, per una col·lecció de Cants valencians. Fou Mestre en Gai Saber de Lo Rat Penat i formà part de l’antologia de poetes valencians publicada per L’Avenç el 1908.

Són seus els estudis Adagios y modismos valencianos i Catálogo de hijos ilustres de Castellón de la Plana. També publicà Poesies (1915).

Milità en el partit republicà i fou cronista oficial de la ciutat de València.

Fou el pare de Santiago i de Lluís Cebrian i Ibor.

Cebrian i Ibor, Santiago

2 Respostes

(València, 8 juliol 1880 – 5 febrer 1921)

Poeta i erudit. Fill de Lluís Cebrian i Mezquita, i germà de Lluís.

Pertangué a Lo Rat Penat, de Valencià, i conreà un tipus de poesia a la manera de Teodor Llorente, particularment de temàtica patriòtica.

Entre els seus treballs d’investigació es destaca Los fueros de Valencia (1925).

Cebrian i Ibor, Lluís

2 Respostes

(València, 8 gener 1885 – 18 setembre 1941)

Escriptor i erudit. Fill de Lluís Cebrian i Mezquita, i germà de Santiago.

Participà activament en els jocs florals de Lo Rat Penat, de València, i fou arxiver de la diputació provincial.

Entre les obres que publicà es destaquen El gremio valenciano, su pasado, su presente y su porvenir i Mujeres célebres valencianas.

Castellví Coloma d’Alagó i Borja, Josep de

4 Respostes

(València, 20 desembre 1653 – Madrid, març 1722)

Noble, escriptor i erudit. Primer marquès de Vilatorques (1680). Fill de Basili de Castellví i de Ponç. Fou menino de Carles II.

Essent governador de la ciutat i del Regne de València féu processar i garrotar el bandoler -ex-frare augustinià- Pere Antoni Ribera, dit el Frare, i l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí l’excomunicà (juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València) i no aixecà la pena fins que Castellví fou multat i sotmès a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe. Fou lloctinent de Mallorca (1691-98) i membre del Consell d’Aragó.

Aplegà a València una biblioteca de més de 7.000 volums, mapes i esferes; solien reunir-s’hi Tomàs Vicent Tosca, Manuel Martí, Joan Baptista Corachán, Josep Manuel Minyana i Baltasar Íñigo. Ajudà Josep Rodrigues en la confecció de la seva Biblioteca valentina.

Publicà una Recopilación de los elogios fúnebres que se escribieron en la Academia de Valencia (1681), i deixà inèdits, en castellà, uns quants catàlegs dels governadors de València i de Mallorca, uns quants tractats de comèdies i en contra dels judaïtzants i algunes traduccions literàries del francès, a més de diverses poesies.

Caruana i Reig, Josep

Deixa un comentari

(València, 29 octubre 1880 – 7 abril 1956)

Erudit. Baró de San Petrillo.

S’especialitzà en investigacions relacionades amb la genealogia i l’heràldica valencianes –Los malteses en Valencia (1911), Cosas añejas (1919), Los Próxitas y el Estado de Almenara (1932), Los Cruïlles y sus alianzas (1946)-.

Publicà també la sèrie d’estudis Filiación histórica de los primitivos valencianos (1932-41), sobre pintura medieval.

Carreres i Zacarés, Salvador

2 Respostes

(València, 13 juny 1882 – 17 gener 1963)

Erudit. Fill de Francesc Carreres i Vallo. Es doctorà en filosofia i lletres a la universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón (1908), i posteriorment s’especialitzà en història de València, ciutat de la qual fou cronista oficial.

Entre la seva vasta obra d’investigador es destaquen els dos volums de l’Ensayo de una bibliografia de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo reino (1925), amb una àmplia aportació documental inèdita sobre el tema, i les monografies Notes per a la història dels bandos de València (1930), Vinatea (1936), La Taula de Canvis de València (1408-1719) (1957), Las Rocas (1957) i Los jurados de Valencia y Luis Santángel (1963), entre d’altres.

Carreres i de Calatayud, Francesc

Deixa un comentari

(València, 16 juny 1916 – 17 maig 1989)

Escriptor i erudit. Col·laborà en la revista “Acció Valenciana” (1930-31) i publicà fins al 1936 algunes narracions en català, entre les quals la novel·la El cavaller del dubte (1933).

Posteriorment s’ha dedicat a l’erudició literària: Las fiestas valencianas y su expresión poética (1949), reedicions de Gaspar Aguilar i Jorge Montemayor, i ha traduït al castellà obres de T.S. Eliot.

Carboneres i Quiles, Manuel

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 24 desembre 1829 – València, 8 febrer 1880)

Erudit. Llibreter d’ofici, fou finalment conservador de l’Arxiu Municipal de València.

Entre les seves publicacions es destaca la monografia Picaronas i alcahuetas o La mancebia en València (Apuntes para la historia de la prostitución) (1876).

Capdebou i Capó, Miquel Ferran

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XIX – 1864)

Erudit. Reuní a casa seva una notable biblioteca balear -que comprenia també monedes, gravats i conquilles- oberta al públic i de la qual confeccionà un catàleg.

Entre els llibres figurava el Libro de artes de las comadres, imprès a Mallorca el 1541, una còpia incompleta de la Història de Mallorca de Joan Binimelis i manuscrits del metge maonès Mateu Orfila.

Part de la biblioteca (uns dos mil llibres) fou adquirida per Pascual Gayangos i passà el 1870 a la Biblioteca Nacional de Madrid.

Camps i Mercadal, Francesc

1 Resposta

(es Migjorn Gran, Menorca, 27 març 1852 – 3 maig 1929)

Metge, erudit i folklorista. Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona (1878) i s’establí as Migjorn Gran.

Dedicat als estudis d’arqueologia, etnografia i folklore, publicà importants treballs, principalment a la “Revista de Menorca”. Utilitzà el pseudònim Francesc d’Albranca, que arribà a fer-se popular a Menorca.

Milità en el periodisme catòlic i tradicionalista, dins i fora de l’illa; publicà el recull d’articles titulat Derecho a la ignorancia (1894). La seva obra més important es Folk-lore menorquí (De la pagesia) (1918-21), premi de l’Ateneu de Maó (1912).