Arxiu d'etiquetes: energia

Salt de Millars, el

Deixa un comentari

(Millars, Canal de Navarrés)

(cast: el Salto de Millares)  Central hidroelèctrica, al límit amb el terme de Tous, situada vora el Xúquer, al fons del congost, aigua avall de Millars. És alimentada pel pantà de Millars, situat aigua amunt, dins el terme de Cortes de Pallars, amb el qual es comunica per un canal subterrani de 17 km de longitud.

Al moment de la seva construcció (1932) era la de més potència dels Països Catalans i de l’Estat espanyol. Actualment té una potència de 80,4 MW; el 1970 produí 456,4 GWh. És propietat d’Hidroeléctrica Española SA.

Rambla Seca

1 Resposta

(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)

Caseria, a l’esquerra del Xúquer, aigua avall de la vila, a la confluència amb la rambla de Los Gallegos.

Hi ha la central elèctrica de Rambla Seca, que enllaça, per un canal subterrani, amb la de Millars.

GESA *

Deixa un comentari

Sigla de l’empresa mallorquina Gas i Electricitat SA  (1927-98).

Gas i Electricitat SA

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1927 – 1998)

(GESA)  Empresa dedicada a la producció i a la distribució d’energia elèctrica a les Illes Balears i de gas canalitzat a Palma. Fou constituïda amb majoria de capital nord-americà, per fusió de la Palma de Mallorca Companyia Elèctrica Mallorquina SA i la Societat d’Enllumenat per Gas.

El seu mercat, que en un principi comprenia només Palma i una part del pla de l’illa de Mallorca, fou ampliat per compra d’altres societats. Per dificultats, el 1952 fou absorbida per l’INI. El 1957 estengué la seva actuació a Menorca i a Eivissa i el 1968 a Formentera.

Té centrals a Alcúdia, Son Molines, Sant Joan de Déu, Maó, Eivissa i Formentera. L’enllaç submarí d’Eivissa-Formentera funciona des del 1972 i el de Mallorca-Menorca des del 1975. El 1985 tenia una plantilla de 1.677 empleats.

El 1986 l’INI anuncià la posada en venda d’una part minoritària del capital a favor del sector privat, i l’any 1998 fou absorbida pel grup Endesa.

Fontpedrosa, embassament de

2 Respostes

(Fontpedrosa, Conflent)

Embassament, alimentat per la Tet i el riu de Balaguer.

La central elèctrica de Fontpedrosa és a la dreta de la Tet, davant mateix del poble. Té un salt de 182 m d’altitud i una potència instal·lada de 6.000 kW; per la seva producció, ocupa el quart lloc en l’equipament elèctric del Conflent.

Figuera, cala -Menorca-

3 Respostes

(es Castell / Maó, Menorca)

Cala, oberta a la riba meridional del port de Maó.

Al fons de la cala la CAMPSA té instal·lats els dipòsits de proveïment de Menorca.

Castelló, central de

Deixa un comentari

(Onda, Plana Baixa)

Central hidroelèctrica del Millars, aigua avall del pantà de Benadressa.

Pertany a la Hidroelèctrica Castellonenca i proveeix Castelló de la Plana.

Cassanya, la

1 Resposta

(Sautó, Conflent)

Veïnat, a l’esquerra de la Tet, damunt la qual hi ha la central hidroelèctrica de la Cassanya, amb un salt de 432 m alt, una potència instal·lada de 12 milions de kW/A i una producció mitjana de 36 milions de kWh.

Vallat (Alt Millars)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 5,09 km2, 276 m alt, 54 hab (2014)

Situat al sud-est de la comarca, a banda i banda de la vall mitjana del Millars, a la seva confluència amb el Vilafermosa, a la zona de parla castellana del País Valencià. Fora de les ribes dels rius el terreny és molt rost.

Migrada agricultura amb conreus de vinya, oliveres i garrofers; la superfície mitjana de les explotacions agràries és de 4 ha i són treballades en explotació directa. Sobre el Millars, però ja dins el terme de Fanzara, hi ha la petita central hidroelèctrica del Vallat. En procès de despoblament.

El poble s’assenta sobre la vora esquerra del riu de Vilamalefa; l’església parroquial de Sant Joan depèn de la d’Espadella.

Enllaç web: Ajuntament

Targasona (Alta Cerdanya)

4 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 7,80 km2, 1.597 m alt, 186 hab (2013)

(fr: Targasonne) Situat al vessant meridional del roc de la Calm, en un terreny accidentat, al límit amb l’encreuament de Llívia.

Activitats agrícoles (cereals de secà: blat, sègol). Ramaderia (bestiar boví i oví). Central elèctrica solar de Thémis (1983), la primera i una de les més importants d’Europa del seu gènere.

El poble és un dels més alts de la Cerdanya; església parroquial de Sant Sadurní (segle XII).

En direcció a Angostrina es troba dins el terme l’extraordinari caos de Targasona, format per blocs de granit despresos del pic dels Moros, de formes capritxoses.

El municipi comprèn, a més, el poble de Vilalta i el mas i antic lloc de Palmanill.