Arxiu d'etiquetes: en francès

Villanove, Joan

(Nefiac, Rosselló, 1939 – )

Escriptor en francès.

Ha escrit i editat tres volums d’una Histoire populaire des catalans (1978, 1979 i 1981), obra de divulgació sobre la història de Catalunya que ha obtingut ressò a la Catalunya Nord. Al text, en francès, s’intercalen citacions textuals en català, fotografies, il·lustracions o mapes, i també una suggestiva declaració dels Drets dels catalans, en cinc punts.

Conferenciant i col·laborador de la premsa diària nord-catalana, ha publicat Reflexions et commentaires catalans (1982) i Raconte-moi les catalans (2001).

Orliac, Antoni

(Perpinyà, 6 juny 1880 – 1958)

Escriptor en francès. Col·laborà, entre altres nombroses publicacions, a “Mercure de France” i dirigí “La Nervie”. Tingué un paper important entre els simbolistes, defensà l’art per l’art i exaltà l’egotisme.

És autor, entre altres, d’Hubert Ponscarme (1907), Évolution de la médaille au XIXe siècle (1907), Métabolisme (1921), L’évasion spirituelle (1921) i Véronèse (1939).

Indépendant, L’

(Perpinyà, 1 gener 1846 – )

Diari del matí, el més important de la Catalunya Nord. Des de la seva fundació observà sempre una actitud republicana.

Deixà d’aparèixer durant el període 1853-69 i en els primers anys després de la II Guerra Mundial, per tornar posteriorment amb molta força.

Impartial, L’

(Perpinyà, 14 desembre 1889 – 1903)

Setmanari en francès. Dirigit per Elies Alavall.

De tendència republicano-socialista i moderadament regionalista, atacà en un començament el radical Emili Brousse.

El 1902 es convertí en un periòdic de tendència radical-socialista.

Carbonell, Antoni Jaume

(Perpinyà, 25 juliol 1774 – 20 gener 1834)

Escriptor en francès.

És autor d’una novel·la pastoral, Daphné (1808), de diverses poesies publicades en revistes locals i reeditades, el 1817, amb el títol Essais, opuscules divers, d’una oda, Maylli ou le tribut de la reconnaissance (1820), i d’un poema en tres cants sobre el departament dels Pirineus Orientals.

El 1814, i amb la col·laboració de Pere Puiggarí, publicà l’estudi Sur l’inscription des “Decumani Narbonenses” de Saint-André de Sorède.

Canigou, Le

(Prada, Conflent, 1879 – Perpinyà, 1929)

Setmanari polític, en francès. Publicat a Prada (1879-1928) i a Perpinyà (1928-29), dedicat exclusivament a la política francesa.

Es declarà successivament republicà progressista (fins al 1909), diari del partit radical (fins al 1923), adquirit per l'”Indépendant”, òrgan de la democràcia de Prada (fins al 1928), i, finalment, portaveu dels republicans unionistes (fins al 1929).

Boachon-Joffre, Yvonne

(Elna, Rosselló, 3 setembre 1896 – Neuilly-sur-Seine, França, 27 març 1975)

Escriptora en francès.

Les seves obres La palombe (1947), Jep le trabucaire (1951), Rencontre à Grenade (1956) i Les griffes du destin (1959), han merescut premis de l’Académie Française.

Bernadí, Francesc

(Cotlliure, Rosselló, 16 febrer 1922 – Perpinyà, 27 juliol 2022)

Novel·lista en francès i pintor. Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’instal·là a Tolosa.

Ha publicat un llibre de novel·les curtes (Rue du soleil, 1955) i les novel·les Le vin de Lune (1957) i L’oeil de mer (1962).

Com a pintor decorà diverses esglésies, el Museu d’Art Modern de Cotlliure conserva algunes de la seves pintures. Conreà també l’escultura.

Batlle, Pere

(Perpinyà, 1787 – 1863)

Poeta en llengua francesa. Estigué amb les tropes franceses a Barcelona, on començà a escriure els primers poemes. Residí pràcticament sempre a Perpinyà.

Col·laborà al “Publicateur” amb odes, balades i epístoles, inspirades en els paisatges pirinencs.

Azama, Michel

(Vilallonga de la Salanca, Rosselló, 1947 – )

Dramaturg en francès. Adscrit al Nouveau Théâtre de Bourgogne (Centre Dramàtic de Dijon).

És autor, entre d’altres, de Ruptures (1981), Vie et mort de P. Paolo Pasolini (1984), Croisades (1988), Iphigenie ou la péche des Dieux (1991), Medee Black (1992) i Les deus terres d’Akhenaton (1994).

La versió catalana de Croades rebé el premi Adrià Gual (1994) pel muntatge d’Antonio Simón Rodríguez, estrenat el 1996.