(Elna, Rosselló, 3 setembre 1896 – Neuilly-sur-Seine, França, 27 març 1975)
Escriptora en francès.
Les seves obres La palombe (1947), Jep le trabucaire (1951), Rencontre à Grenade (1956) i Les griffes du destin (1959), han merescut premis de l’Académie Française.
(Cotlliure, Rosselló, 16 febrer 1922 – Perpinyà, 27 juliol 2022)
Novel·lista en francès i pintor. Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’instal·là a Tolosa.
Ha publicat un llibre de novel·les curtes (Rue du soleil, 1955) i les novel·les Le vin de Lune (1957) i L’oeil de mer (1962).
Com a pintor decorà diverses esglésies, el Museu d’Art Modern de Cotlliure conserva algunes de la seves pintures. Conreà també l’escultura.
(Vilallonga de la Salanca, Rosselló, 1947 – )
Dramaturg en francès. Adscrit al Nouveau Théâtre de Bourgogne (Centre Dramàtic de Dijon).
És autor, entre d’altres, de Ruptures (1981), Vie et mort de P. Paolo Pasolini (1984), Croisades (1988), Iphigenie ou la péche des Dieux (1991), Medee Black (1992) i Les deus terres d’Akhenaton (1994).
La versió catalana de Croades rebé el premi Adrià Gual (1994) pel muntatge d’Antonio Simón Rodríguez, estrenat el 1996.
(Estagell, Rosselló, 10 maig 1790 – Rio de Janeiro, Brasil, 27 novembre 1855)
Escriptor en francès. Germà de Francesc Aragó. Autor de llibres de viatges, Promenade autour du monde (1822), etc, director i autor teatral.
A més de Souvenirs d’un aveugle (1838), escriví la narració sobre la guerra del Francès Pujol, chef des miquelets (1840).
(Perpinyà, 9 febrer 1802 – París, França, 7 març 1892)
Polític i escriptor en francès. Germà de Francesc. Traslladat de jove a París, col·laborà amb Balzac a L’héritière de Birague (1822), però, davant el poc èxit de l’obra, es decanta pel teatre i esdevingué un popular autor de vodevils.
Paral·lelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys. El 1870 fou alcalde de París.
Nom donat al municipi dels Banys d’Arles per l’administració francesa, en honor a la reina Maria Amàlia de Borbó, muller del rei de França Lluís Felip.
Dades dels Països Catalans 