(València, 31 gener 1946 – )
Escriptor. Des de la seva primera novel·la Cerbero son las sombras (1975), mostrà un gran interès per revelar l’imprevisible dins la vida quotidiana i, alhora, la dimensió familiar de l’insòlit.
Les seves obres principals són El desorden de tu nombre (1988), La soledad era esto (1989, premi Nadal), Volver a casa (1990), Primavera de luto y otros cuentos (1992), Tonto, muerto, bastardo e invisible (1995) i El orden alfabético (1998).
Nom castellà de la caseria de Millars.
(València, 1 abril 1872 – 28 març 1939)
Diari liberal en castellà. Defensà els ideals republicans. Òrgan del partit demòcrata-progressista en el període 1882-88, esdevingué després seguidor de Salmerón. Va néixer com a continuació del “Diario Mercantil de Valencia” i fou dirigit en els primers temps per Pelegrí Garcia i Vicent Dualde.
Els seus lectors foren de la classe mitjana i assolí una gran popularitat durant la dictadura de Primo de Rivera, de la qual es manifestà contrari. Publicà una pàgina setmanal en català, titulada “País Valencià”, redactada per Eduard Buïl.
En iniciar-se la guerra civil deixà de sortir durant uns quants mesos i reaparegué el novembre de 1936, en arribar el govern de la República a València. Llavors fou òrgan del partit Izquierda Republicana.
Després de la guerra civil foren incautats els seus tallers i s’hi va imprimir “Avance”, “Levante” i “Jornada”.
(Ciutadella, Menorca, 1843 – Madrid, 1886)
Escriptor i polític. Era llicenciat en dret. Tenia els títols de duc d’Almenara Alta i marquès de Monasterio. Residí a Madrid.
Milità al partit conservador. Resultà elegit, en diverses ocasions, diputat a les corts. Tingué fama com a publicista catòlic. Fou un dels fundadors i col·laboradors dels periòdics “La Cruzada” i “Revista Científica”.
Publicà el llibre de proses Un libro para los amigos (1878). En edició pòstuma aparegué un recull de les seves poesies, escrites en castellà.
(Maó, Menorca, 17 gener 1907 – Minglanilla, Castella, 31 juliol 1974)
Escriptor. Ingressà al diari “Informaciones” de Madrid (1932), del qual fou sots-director. S’integrà totalment en la cultura castellana, i va col·laborar a “No-Do”, a la Televisió Espanyola i a “ABC”. Fundà el diari “España” de Tànger.
Autor de poemes lírics: Rosas líricas (1923), Reloj (1934). Escriptor hàbil, va publicar les novel·les Cuatro pisos y la portería (1940), Don Laureano y sus seis aventuras i Cuando cae el telón (1950), els assaigs Sobre la vida y obra de Don Carlos Arniches (1942), Jardiel Poncela y su teatro (1945), Alfonso Paso y su teatro (1960), i diverses obres teatrals.
Va morir en un accident de trànsit.
Forma castellana del nom del municipi de Lludient.
(Serrans)
Forma castellana de la vila i municipi de Llosa del Bisbe.
(València, 1898 – 1942)
Escriptor. Fou el fundador i primer president de l’Acadèmia de Literatura i Declamació del Centre Escolar i Mercantil de València. Obtingué diversos premis literaris.
La seva producció, tota en castellà, comprèn els llibres de poesies Auras del Parnaso, Rosita de marfil, Algas y perlas i Chucherías.
(Alcoi, Alcoià, 29 novembre 1921 – Madrid, 29 juny 1998)
Escriptora en castellà. Doctora en filosofia i lletres i tècnic especial d’informació i turisme de l’estat, fou professora a l’Escola Oficial de Periodistes a Madrid i el 1974 fou designada per a la presidència de l’Ateneu d’aquella ciutat.
Alternà els seus treballs de ciències de la informació amb la investigació històrica, fruits de la qual foren: Europa, ¿en decadencia? (1949), El mariscal Bazain en Madrid (1950), Isabel II y su tiempo (1956), Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana (1966), i altres.
(València, 8 febrer 1908 – Madrid, 1 febrer 2001)
Filòleg i lingüista en castellà. Catedràtic a la Universitat de Madrid, ingressà a la Real Academia Española el 1951.
És autor d’Historia de la lengua española (1942), La trayectoria poética de Garcilaso (1948) i De la Edad Media a nuestros días (1967).
Dades dels Països Catalans 