(Barcelona, 1830 – 1888)
Escriptor en castellà. Llicenciat en medicina i cirurgia i doctor en filosofia i lletres. Treballà com a arxiver a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
Publicà Miscelánea (1874), recull d’articles sobre filosofia, literatura, història i religió, Chois des morceaux littéraires tirés des meilleurs écrivains français (1875) i Ensayo crítico sobre la lengua griega y su enseñanza (1875).
(Barcelona, 24 febrer 1929 – Madrid, 29 agost 2002)
Escriptor en castellà. Fill de Joan Carandell i Marimon, i germà de Josep Maria.
Dedicat al periodisme col·laborà en diverses publicacions i en la televisió.
De la seva obra cal destacar Vivir en Madrid (1967), Celtiberia show (1970) i Vida y milagros de Monseñor Escrivá de Balaguer, fundador del Opus Dei (1975).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 27 gener 1808 – 16 agost 1833)
Poeta en castellà. Fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster i germà de Josep Antoni i de Joaquim. Estudià a Cervera i es llicencià en dret a Saragossa.
Un xic apartat del moviment català de la Renaixença, demostrà posseir una sòlida formació clàssica (Horaci) i un coneixement dels romàntics europeus (Byron, Foscolo). Destaca per les innovacions de la mètrica.
La primera poesia que publicà fou Oda a Doña María Josefa Amalia, reyna de España (1828), després escriví les composicions poètiques recollides a Preludios de mi lira (1833), Cántico nupcial (1833), la traducció en vers del conte Belfagor Arquidiablo (1839) de Maquiavel i de Las noches (1832) de Compagnoni.
Hom conserva fragments de la seva temptativa de redacció d’una Historia de la filosofía. La tragèdia Mirra d’Alfieri i Pensamientos sueltos, foren publicats dins Producciones escogidas (1858).
Morí de tuberculosi.
(Barcelona, 16 octubre 1888 – 10 octubre 1960)
Escriptor en castellà i dibuixant. Fill d’Antoni Bulbena i Tusell.
És autor de la biografia Ramón Amadeu (1927), d’un historial de l’Associació de Pessebristes de Barcelona (1954) i de diversos llibres de poesia.
(Barcelona, 1490 – 21 setembre 1542)
Poeta en castellà. De família de mercaders i de lletrats, serví des del 1514 a les corts de Ferran II el Catòlic i de Carles I i fou preceptor del duc d’Alba, Fernando.
Seguint un suggeriment d’Andrea Navagero, ambaixador de Venècia, utilitzà en castellà les formes poètiques i la mètrica italianes, novetat que acceptà ràpidament el seu amic Garcilaso de la Vega.
El 1532 prengué part en l’expedició reial a Viena, i de retorn fixà definitivament la residència a Barcelona, on el 1539 es casà amb Ana Girón de Rebolledo, neboda de l’escriptor valencià Joan Ferrandis d’Herèdia. A casa seva es formà una tertúlia literària a la qual assistiren personatges notables de la ciutat i la cort.
La seva vídua publicà el 1543 conjuntament l’obra poètica de Boscà i Garcilaso. Dels seus poemes destaquen Octava rima (135 octaves reials), Hero y Leandro (2.793 endecasíl·labs sense rima) i Epístola de Diego de Mendoza (en tercets).
En català, l’escassa obra que en queda mostra una gran influència d’Ausiàs Marc.
(Barcelona, 21 març 1927 – 31 maig 2021)
Poeta i periodista en castellà.
Ha publicat assaigs: Razones para el lector i reculls poètics: Más allá del viento (1956), Baladas para la paz (1963), etc.
Són notables les seves traduccions al castellà de l’antologia La lírica medieval catalana (1966) i d’altres obres de Salvador Espriu i de Josep Vicenç Foix (1969).
(Barcelona, 1709)
Obra de Narcís Feliu de la Penya. Publicada en tres volums (volum I fins al 1163, volum II fins al 1458, volum III fins al 1709), amb la finalitat d’informar els historiadors estrangers sobre la veritable història del Principat, motiu pel qual fou escrita en castellà.
La part més interessant, veritable testimoni de l’època, és la dedicada als fets contemporanis de l’autor.
En general, l’obra és encara avui de consulta imprescindible per a qualsevol estudi sobre la història de Catalunya, en especial a partir del segle XVI.
(Barcelona, segle XIX – Getafe, Madrid, 1912)
Escriptor. Escriví diverses obres satíriques i humorístiques en castellà.
Usà molt el pseudònim de Silverio Lanza.
(Catalunya, 1780 – Marsella, França, 27 octubre 1838)
Dramaturg, poeta i periodista. D’expressió castellana, utilitzà els pseudònims d’Altés Gurena i Selta Runega.
Milità a la política liberal. Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres (1822); fou també director al Teatre de la Santa Creu.
Escriví en el “Diario de Barcelona” i en el “Diario Constitucional”, on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular. També fou redactor i formà part del grup d’“El Propagador de la Libertad”.
El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament.
El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara (1827?), mostren encara el gust neoclàssic, però el tema de l’obra al·ludida deriva ja cap a un romanticisme al qual es lliurà plenament en drames com Los caballeros de la banda.
El criteri polític, i no únicament l’estètic, l’impulsà a traduir, entre d’altres, obres de Voltaire, George Sand, Dumas i Walter Scott.
(Tortosa, Baix Ebre, 17 abril 1828 – Barcelona, 15 gener 1880)
Novel·lista, dramaturg i periodista en castellà. Germà de Carles. Utilitzà el pseudònim Antonio de Padua. Estudis inacabats de dret.
A Madrid fundà el periòdic democràtic “El Pueblo”, i a Barcelona fou redactor de “La Discusión” i “El Estado Catalán”. Amb la República fou governador civil de Guadalajara i de Múrcia.
Escriví amb èxit novel·les socials i de costums, com Barcelona y sus misterios (1860), una sèrie comercial, també novel·lística, de temes bíblics, i alguns drames (Don Jaime el Conquistador, 1861?, etc) i textos polítics (La monarquía sin monarca, 1869, etc).
