Arxiu d'etiquetes: editors/es

Salvat i Xivixell, Manuel

4 Respostes

(Barcelona, 13 gener 1842 – 26 febrer 1901)

Editor i impressor. Féu l’aprenentatge d’impressor a la casa de Magriñà i Subirana, i passà després a l’impremta de Jaume Jespús.

El 1869 participà en la creació de l’empresa Espasa Hermanos y Salvat, convertida el 1881 en Espasa y Compañía, formada per ell i el seu cunyat Josep Espasa.

L’any 1897 se separà de la societat per fundar-ne una altra, amb la denominació de Salvat e Hijo, que en un temps relativament curt es convertí en una de les editorials més importants de l’estat espanyol, gràcies a la modernització dels procediments tipogràfics.

Fou soci fundador de l’Institut de les Arts del Llibre.

A la seva mort, l’editorial fou continuada pels seus fills Pau i Santiago Salvat i Espasa.

Salvat i Espasa, Santiago

2 Respostes

(Barcelona, 2 setembre 1891 – 16 desembre 1971)

Editor. Fill de Manuel Salvat i Xivixell i germà de Pau, al qual va succeir, a la seva mort (1923), al davant de l’editorial Salvat.

Fou president de la Unió Internacional d’Editors, de la Cambra del Llibre de Barcelona i del Gremi d’Editors de Barcelona.

Rivadeneyra i Reig, Manuel

1 Resposta

(Barcelona, 9 octubre 1805 – Madrid, 1 abril 1872)

Editor i impressor.

Edità la “Biblioteca de Autores Españoles”, col·lecció de clàssics castellans dirigida per C. Aribau (1846-80).

Ripoll i Fortuño, Francesc d’Assís

1 Resposta

(Benissanet, Ribera d’Ebre, 1873 – Barcelona, 1963)

Advocat i editor. Exercí amb encert l’advocacia fins a l’edat de 80 anys. Destacà com a civilista.

Presidí una poderosa societat anònima de productes químics, a la qual havia entrat en la seva jovenesa com a lletrat assessor. Promogué algunes iniciatives de caràcter cooperativista.

Difongué un ideari econòmic basat en la reagrupació industrial i en una revisió profunda de les pressions tributàries.

Als seus darrers anys impulsà mecenatges de caràcter cultural i especialment literari.

Puig i Soldevila, Eudald

(Ripoll, Ripollès, 1829 – 22 setembre 1891)

Llibreter i editor. Des de molt jove s’establí a Barcelona. El 1845 fundà la revista “El Locomotor”, substituïda després per “El Áncora”.

El 1861 establí a la plaça Nova una llibreria que tindria bon prestigi. Edità bon nombre d’obres dels escriptors renaixentistes.

Era afiliat al partit liberal conservador. Fou regidor de l’ajuntament barceloní en diverses ocasions.

Fou el pare de Francesc Puig i Alfonso.

Pugès i Guitart -germans-

Manuel Pugès i Guitart  (Manresa, Bages, 1877 – Barcelona, 1935)  Escriptor. Havia estat redactor de “La Cataluña”, “La Veu de Catalunya” i “El Matí”. Exercí el càrrec de secretari del Foment del Treball Nacional. Publicà Como triunfó el proteccionismo en España (1931) i L’atur forçós.

Josep Pugès i Guitart  (Manresa, Bages, 1879 – Barcelona, 1955)  Editor i tècnic econòmic. Amb Eudald Serra i Buixó, fundà l’Editorial Ibèrica —continuada pel seu germà Pau Pugès— i Tipografia Catalana. Per encàrrec de Cambó, féu un estudi sobre les publicacions de la Lliga: “La Veu de Catalunya”, “D’Ací i d’Allà”, “Economia i Finances”, “Enciclopèdia Catalana” i també de l’Editorial Catalana, de la qual fou director.

Prat i Ballester, Jordi

(Pineda, Maresme, 1917 – Barcelona, 1 maig 1987)

Editor i escriptor. Llicenciat en dret, fundà l’editorial Hispano-Europea, de temes econòmics i científics.

Fou fundador, com a liberal cristià, de l’Institut d’Estudis Europeus, de la secció espanyola de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, de l’Institut d’Estudis Nord-americans, i exercí, a temporades, el periodisme polític.

Publicà La lucha por Europa (1952), La democracia como objetivo (1978), Unos granos de cordura (1982), etc.

Porter i Rovira, Josep

(Montblanc, Conca de Barberà, 21 gener 1901 – Barcelona, 30 juny 1999)

Llibreter, editor i bibliòfil. El 1923, a Barcelona, obrí una llibreria i, el 1930, l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica.

Conseller de la Cambra Oficial del Llibre, de Barcelona, i editor de la revista de bibliografia “Papyrus” fins al 1936, va treballar com a assessor bibliogràfic per a diverses universitats dels EUA i d’Hispanoamèrica.

Publicà diverses obres sobre bibliografia i més de 2.000 catàlegs de llibres.

Va dedicar bona part de la seva vida a documentar-se sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, tesi que va defensar.

Pla i Dalmau, Josep Maria

(Girona, 1904 – 1981)

Doctor en farmàcia i editor. Exercí com a metge a Girona i va ser membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de l’Historia de Madrid.

Es dedicà extensament a l’estudi de la palinologia, especialment del pol·len de la flora catalana, especialitat sobre la qual va escriure diverses obres, com Polen (1961), i sobre farmacologia, com La farmacia de Llívia (1974), Comentarios sobre la influenza… (1972), i d’altres.

Pla i Cargol, Joaquim

(Girona, 5 novembre 1882 – 22 abril 1978)

Escriptor, professor i editor. Germà de Lluís Gonzaga. Cursà estudis de magisteri. S’especialitzà en treballs de pedagogia i art.

Col·laborà al diari gironí “L’Autonomista” i en altres publicacions catalanes, i és autor d’innombrables treballs.

De les seves activitats, cal assenyalar les tasques editorials, a les quals es dedicà després de la guerra.

Fou membre de diverses entitats i acadèmies culturals i científiques, i cronista oficial de la ciutat de Girona.