Arxiu d'etiquetes: editors/es

Artís i Balaguer, Avel·lí

6 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 27 juliol 1881 – Mèxic, 30 desembre 1954)

Comediògraf, editor i periodista. Germà de Josep. Aprengué l’ofici d’impressor, que mai no deixà d’exercir; a començament de segle tingué relació amb la Tipografia de L’Avenç.

Va escriure nombroses comèdies en la línia de la millor tradició del teatre costumista, entre les quals destaca Quan l’amor ha encès la flama (1909), L’eterna qüestió (1909), Mai se fa tard si el cor és jove (1910), Vilacalmosa (1910), Matí de festa (1910), A cor distret, sagetes noves (1911), La sagrada família (1912), que ell considerava la seva millor obra, i Seny i amor, amo i senyor (1925), el seu èxit més esclatant, El camí desconegut (1927), Isabel Cortès, vídua de Pujol (1928), El testament de l’Abadal (1929) i Les ales del temps (1934).

Va editar també nombrosos llibres de teatre i algunes publicacions periòdiques. Edità la col·lecció literària “Les Ales Esteses”.

A Mèxic funda la Companyia Internacional d’Edicions, la qual emprengué la publicació de “La Nostra Revista”, i edità divuit volums de la “Col·lecció Catalònia”.

Fou el pare d’Avel·lí Artís i Gener.

Arimany i Coma, Miquel

2 Respostes

(Barcelona, 10 setembre 1920 – 1 juliol 1996)

Escriptor, editor i traductor.

Publicà novel·les –Eduard (1955), Una taca de sol (1968), Gust de pa (1981), La cabra i altres narracions (1984)-, llibres de poesia –D’aire i de foc (1959), Cançons per a no cantar (1978), Petit poema de Catalunya (1978), Paisatges de Catalunya (1979), De foc i d’aire (1980) i Poesia (1938-1983) (1985), on aplega el conjunt de l’obra-, assaigs –Maragall 1860, 1911, 1961 (1964), Per un nou concepte de Renaixença (1965), I els catalans també (1965), L’avantguardisme en la poesia catalana actual (1972), Aspectes de nova observació en l’obra poètica de Jacint Verdaguer (1986)-, la biografia Simbol vivent, biografia de Rafael Tasis (1967), unes memòries Memòries de mi i de molts altres (1993) i una obra de teatre sobre el mite del comte Arnau (1968). Va traduir, entre altres, Oscar Wilde, Paul Valéry i T.S. Elliot.

Autor també d’una dotzena de diccionaris, entre els quals destaca el Diccionari Català General (1966-68), i de diverses obres per a l’aprenentatge de la llengua catalana, així com traduccions de poemes de Carol Wojtyla, i Versions de poesia (1986), que aplega traduccions de poemes.

Editor (Editorial Arimany SA), d’ençà del 1942 de “Llibres d’avui i de sempre”, obres de lèxic, juvenils, etc, i d’“El Pont” (1956 a 1969, miscel·lània, i, a partir d’aquest any, revista mensual).

El 1984 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Altaió i Morral, Vicenç

2 Respostes

(Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, 14 juliol 1954 – )

Escriptor i editor. Després dels seus primers versos a la revista literària “Tarotdequinze” (1972-75), ha publicat Sempre som afany (1979), Correspondències com conspiracions (1980), Blasanathos o l’Elogi del suicidi (1982), La dona és Mallarmé (1982), Groc, el ventriloç o la indigestió de la veu (1985).

Preocupat per les tendències més avantguardistes, és autor dels assaigs Tràfic d’idees (1985) i La desconeguda (1997) i, juntament amb Jaume Creus, de La poesia, és a dir la follia (1975) i, amb J.M. Sala i Valldaura, de Les darreres tendències de la poesia catalana: 1968-78 (1980). També ha publicat l’obra teatral Senyor Picasso, carrer Montcada, Barcelona (1982) i una guia de pintura: R. D. Adela (1997).

El 1978 inicià l’edició d'”Eczema” publicació objectual i multidisciplinària, la qual ha merescut el Premi Sebastià Gasch 1982. Ha dirigit la publicació “Artics” (1985-90). Ha estat comissari d’exposicions, assessor cultural i ha dirigit diverses exposicions.