Arxiu d'etiquetes: editorials

Montserrat, Publicacions de l’Abadia de

(Montserrat, Bages, 1907 – )

(PAM)  Editorial dependent del monestir de Montserrat, especialitzada en obres religioses i científiques i en publicacions periòdiques. Iniciada, de fet, amb la “Revista Montserratina”, fou potenciada a partir de l’abadiat d’Antoni Maria Marcet (1912): el 1914 aparegué la revista “Vida Cristiana”, i el 1917 començà la sèrie “Analecta Montserratensia”, impulsada per Anselm Albareda. Poc després sorgiren les col·leccions Biblioteca Monàstica (1920), Biblioteca Popular Litúrgica (1920), Místics de Montserrat (1925) i la Bíblia de Montserrat, de Bonaventura Ubach (1926).

El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari “Montserrat” i de la col·lecció Catalonia Monastica, seguits per Mestres de l’Escolania de Montserrat, col·lecció iniciada el 1930 per David Pujol, i l’edició del Missal del Poble, en fulls setmanals molt divulgats (1934-36).

Després d’un període d’inactivitat, del juliol de 1936 al 1954, foren represes les publicacions, impulsades per l’abat Aureli Maria Escarré i dirigides per Jordi Bruguera: es continuà la publicació de la Bíblia i començà la col·lecció científica “Scripta et Documenta” i la d’espiritualitat i teologia “Biblioteca Vida Cristiana” (1956), dins la qual fou inclosa inicialment la revista “Qüestions de Vida Cristiana” (1958); el 1959 sorgiren “Serra d’Or” i “Studia Monastica”, revista científica internacional.

Uns anys de crisi econòmica paralitzaren en part aquesta producció editorial (obres escrites a Montserrat foren publicades per altres editorials), durant els quals, tanmateix, hom publicà els quatre volums d’actes del Segon Congrés Litúrgic de Montserrat i s’inicià la revista “Documents d’Església” (1966).

Vers el 1970, ja sota la direcció de Josep Massot i Muntaner, l’editorial prengué un nou impuls i s’iniciaren diverses col·leccions: Saurí (1970), Biblioteca Abat Oliba, de cultura catalana (1972), El Gra de Blat, d’espiritualitat (1973), Catalunya Visió (1973), Cursos sobre la Bíblia (1973), Biblioteca Serra d’Or, de literatura i cultura (1975), i altres, a més de nombrosos volums fora de col·lecció.

Té cura de la revista quinzenal infantil “Tretzevents” (abans “L’Infantil”), i ha publicat diverses col·leccions de llibres infantils il·lustrats, llibres de tipus didàctic i de mètodes musicals per a nens.

Enllaç web: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Grupo Zeta

(Barcelona, 1976 – )

Grup empresarial dedicat a la comunicació, creat pel barceloní Antonio Asensio. Originalment el grup es formà a partir de l’èxit del llançament de la revista “Interviú”.

Al principi del 1997, entre les seves publicacions diàries, setmanals i mensuals destacaven “El Periódico de Catalunya”, “Mediterráneo”, “El Periòdic d’Andorra”, “Sport”, “El Dominical”, “Interviú”, “Tiempo”, “Muy Interesante”, “Viajar”, “Conocer”, “Primera Línea”, “Penthouse”, “Man”, “Woman”, “PC Plus”, “CNR”, “You”, etc. El grup també edita revistes d’encàrrec, activitat en que és capdavantera al mercat espanyol.

Les seves activitats també afecten el món editorial a través d’Ediciones B, Z Multimedia i de l’àrea de serveis, on té les empreses Promoción y Desarrollo Editorial SA, Distribuciones Periódicas SA, Immobiliaria Aspesa SA i Vox Pública SA. La divisió internacional de l’empresa té presència a Mèxic, Argentina i Xile.

Espasa, Casa Editorial

(Barcelona, 1860 – 1991)

Empresa editora. Creada pels germans Josep i Pau Espasa i Anguera amb el nom d’Espasa Germans. El 1879 Pau es retirà del negoci, i el 1881 s’associà amb Manuel Salvat i l’empresa rebé el nom d’Espasa i Companyia.

Edità, entre altres obres, el Diccionari de la llengua catalana, d’Antoni de Bofarull i d’Adolf Blanch. S’ha especialitzat en obres en diversos volums i en fascicles de diversos tipus. Amb més de vuitanta volums, ha editat la famosa Enciclopedia Espasa universal ilustrada europeo-americana, iniciada el 1905, que continua publicant apèndixs bianuals.

Es fusionà amb l’editorial Calpe (1925) i publicà la popular “Colección Austral” (fundada el 1937), i d’altres col·leccions de narrativa i assaig. El 1991 s’integrà a l’editorial Planeta.

Escola Moderna de Barcelona

(Barcelona, agost 1901 – maig 1906)

Institució. Creada per Francesc Ferrer i Guàrdia, amb la doble finalitat de possibilitat una pedagogia lliure de prejudicis ideològics i de classe i de desenvolupar l’esperit racionalista en els adults. Fundà una editorial com a complement lògic i necessari a la seva empresa escola.

Formà part del moviment d’expansió intel·lectual i de creació d’escoles laiques promogut per republicans lliurepensadors i anarquistes. Entre les característiques pedagògiques figuraven la coeducació, la manca d’examens i de càstigs i algunes de les normes del que s’ha anomenat educació activa.

Escola Moderna

Tot i el recel amb què fou rebuda per l’alta burgesia, que hi veia un perill d’agitació anarquista, va aconseguir un gran prestigi en els ambients intel·lectuals i el 1906 havia estès la seva influència a més de trenta escoles de tot Catalunya. Aquest mateix any l’Escola fou clausurada a causa de l’atemptat contra Alfons XIII, comés per un professor de la institució, Mateu Morral, i tancada definitivament arran de la Setmana Tràgica i l’afusellament de Ferrer i Guàrdia (1909),

Els seus principis pedagògics es divulgaren a través del “Boletín de la Escuela Moderna” (octubre 1901-juliol 1909) i dels òrgans de la Lliga Internacional per a l’Educació Racional de la Infància, creada per Ferrer: L’École Rénovée (Brussel·les i París) i La Scuola Laica (Roma).

Entre les publicacions de l’editorial figuren obres dels principals pensadors anarquistes i també els llibres de text de l’Escola Moderna i diverses obres de divulgació científica.

Edicions 62

(Barcelona, 1961 – )

Editorial. Fundada per Max Cahner i R. Bastardes. Va representar una renovació en l’edició catalana. El 1968 va iniciar la publicació de la Gran Enciclopèdia Catalana, constituïda més endavant en empresa editorial independent. També ha publicat el Gran Larousse Català (1990-93). S’ha especialitzat en literatura -catalana i traduïda-, assaig i grans obres generals i d’història.

Entre les nombroses col·leccions que ha editat cal esmentar: Cultura Catalana Contemporània, La Cua de Palla, Antologia Catalana, Col·lecció Blanquerna, Les Millors Obres de la Literatura Catalana, Les Millors Obres de la Literatura Universal, Clàssics del pensament modern, etc.

Ha adquirit altres editorials, entre elles Empúries. Des del 1997, edita la revista “Descobrir Catalunya”.

Enllaç web: Edicions 62

Barral i Agesta, Carles

(Barcelona, 1 gener 1928 – 12 desembre 1989)

Poeta en castellà, editor i polític. Membre de la generació dita del 1950, fou director literari de l’Editorial Seix Barral i de Barral Editores.

Reuní la seva obra poètica en el volum Usuras y figuraciones (1973) i publicà diversos llibres de memòries (Años de penitencia, 1975; Años sin excusa (1975); Penúltimos castigos (1983).

Com a editor, creà diversos premis literaris i fou un dels artífexs més importants de l’anomenat boom de la literatura latino-americana al principi dels anys 1960. El 1982 publicà el primer llibre en català, Catalunya des del mar, amb fotografies de Xavier Miserachs.

Aquest mateix any abandonà l’activitat empresarial, ja que fou elegit senador pel PSC-PSOE per la circumscripció de Tarragona, càrrec per al qual no fou reelegit a les eleccions de 1989.

Fou eurodiputat (1985-86) i un dels defensors més aferrissats, i també ponent, de la Llei de la Propietat Intel·lectual, aprovada el 1987.

Barcino, Editorial

(Barcelona, 1924 – )

Empresa editorial. Fundada pel filòleg i erudit Josep Maria de Casacuberta. Inicià les publicacions amb la col·lecció “Els nostres clàssics” (més de 100 volums publicats), a la qual seguiren “Enciclopèdia de Catalunya” i la “Col·lecció Popular Barcino” (més de 200 volums).

Altres col·leccions d’aquesta editorial: “Publicacions de la Revista”, “Biblioteca Verdagueriana”, “Biblioteca Renaixença”, “Biblioteca Folklòrica Barcino”, “Tramuntana” i “Biblioteca Algueresa”. Anteriors al 1936 i no represes després de la guerra civil són les col·leccions “Els clàssics del món”, “Col·lecció Sant Jordi” i “Antologia”.

Des del 1972, la Fundació Jaume I va fer-se càrrec dels projectes de l’editorial.

Enllaç web:  Editorial Barcino

Anagrama, Editorial

(Barcelona, 1969 – )

Editorial. Fundada per l’editor Jordi Herralde i Grau, que en fou el director.

Dedicada a la novel·la i a l’assaig en castellà, destaca per la qualitat literària de les obres editades, i per la tasca de difusió d’autors joves, poc coneguts i innovadors, característiques que es reflecteixen igualment en les traduccions d’altres llengües. És present també a l’Amèrica Llatina.

Convoca dos prestigiosos premis: Premi Anagrama, d’assaig (1972), i Premi Herralde, de novel·la (1983).

Ha editat alguns llibres en català i, des del 1997, coedita amb l’Editorial Empúries traduccions en versió catalana i castellana.