(Barcelona, 1978 – )
Editorial. Fundada i dirigida per Josep J. Molí.
Publicà la col·lecció “El Pedrís”, dedicada a temes de cultura popular i, des del 1985, les col·leccions “Hores d’estudi”, sobre temes d’investigació, i “Cops de Bou”, orientada a la reedició facsímil de llibres.
També ha editat les obres de l’escriptora i dibuixant Lola Anglada.
(Barcelona, 1986 – 1989)
Editorial. Fundada per Xavier Benguerel, Leopold Benguerel i Guillem Viladot. En fou director Ramon Besora.
S’ha orientat cap a la literatura infantil i juvenil, en català i en castellà, a través de les col·leccions “Aliorna Baobab“, “Jove”, “Volums singulars”, “Teoria i Pràctica” i “Àlbums”.
El 1989 féu suspensió de pagaments.
(Barcelona, 1930 – 21 maig 1997)
Escriptor, editor i distribuïdor de llibres. Fundador d’Albertí, Editor.
Va dirigir i, en bona part, va redactar el Diccionari biogràfic (1966-68), de personatges catalans, en quatre volums. Va continuar la “Nova col·lecció Lletres”, iniciada per Joan Grases, que incorporà molts autors inèdits, i va publicar la miscel·lània “Quart Creixent”, que s’hagué d’interrompre al fascicle 4.
És autor de l’estudi de divulgació històrica L’Onze de Setembre (1966) i l’assaig El republicanisme català i la Restauració monàrquica (1875-1923) (1972). També ha publicat un Diccionari de la llengua catalana (1975) i el Diccionari de la llengua catalana il·lustrat.
Fou un dels promotors de la Societat Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa (fundada el 1980).
A partir de la seva mort, el segell editorial ha passat a la direcció d’Elisenda Albertí.
Enllaç web: Albertí Editor
(Barcelona, 1947 – segle XX)
“Agència Editora i Distribuïdora d’Obres Selectes“ Empresa editorial. Fundada per Maria Borràs de Quadras. El 1950 inicià les edicions catalanes, dintre les quals publicà les col·leccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” i “Enciclopèdia Catalana”, obres de geografia, història, literatura i belles arts.
El 1953 instituí el premi de biografia catalana AEDOS, atorgat anualment fins al 1964, en què començà a ésser concedit cada dos anys.
(Barcelona, 1942 – )
Editorial. Fundada per F. Rahola i d’Espona i J. Vicens i Vives. Vicens hi aportà els coneixements d’historiador i l’experiència a l’Institut Escola; Rahola fou deixeble d’Alexandre Galí i de l’Escola Blanquerna.
L’editorial centrà l’activitat en el llibre d’ensenyament a tots nivells i en renova el contingut i la presentació. Història de la literatura catalana de J. Ruiz i Calonja (1954) és la primera obra didàctica en català des del 1939; Beceroles de Maria Àngels Garriga (1965) la primera destinada als infants.
La contribució de Teide a la introducció a l’escola de noves tendències lingüístiques (C. Pleyan) i matemàtiques (Z.P. Dienes) i del català és remarcable.
Enllaç web: Teide Digital
(Barcelona, 1946 – 1986)
Editorial fundada per Josep Maria Cruzet. En fou un antecedent la reedició de les Obres completes (1943) de Verdaguer. La tenacitat i les gestions a Madrid del seu fundador aconseguiren el permís d’editar en col·leccions els primers llibres catalans de la postguerra.
N’ha estat director literari Josep Miracle i, després, Tomàs Tebé. Per imposició de les circumstàncies, de moment llançà reedicions, i de mica en mica obres noves d’autors ja coneguts, o de nous. Publica gèneres tan diversos com poesia, novel·la, conte, assaig, teatre, crítica, viatges, memòries i història.
Cal destacar la sèrie d’obres completes en volums normals de Josep Pla i de Gaziel i molts dels premis: Joanot Martorell, Sant Jordi, Víctor Català, Josep Yxart, etc. És remarcable l’eclecticisme i l’heterogeneïtat i valor divers d’autors i obres.
La Biblioteca Selecta (1946) ha publicat més de cinc-cents títols. La Biblioteca Perenne (1948) en té una trentena: obres completes de Joan Maragall, Joaquim Ruyra i Gaziel a Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà i Carles Soldevila. La Biblioteca Excelsa (1948) recollí en un sol volum les obres de Víctor Català, Guerau de Liost, Miquel dels Sants Oliver i, en diversos, el teatre de Josep Maria de Sagarra, etc. La Biblioteca Selecta Universal (1952) publicà traduccions, però aviat s’integrà a la Biblioteca Selecta. Des del 1975 edita la col·lecció Antílop, paral·lela a la Biblioteca Selecta.
L’any 1986, es fusionà amb la Llibreria Catalònia, convertint-se en una secció més de l’esmentada llibreria.
(Barcelona, 1911 – 1982)
Editorial. Fundada per J. Seix i Salomó, que fou succeït en el negoci pels seus fills Seix i Faya.
El 1945 l’empresa es renovà, adoptà el nom de Seix Barral i entrà a la direcció el poeta Carles Barral i Agesta. Aleshores edità, en castellà, a més de llibres d’art molt il·lustrats, obres de divulgació científica i textos per a l’ensenyament, les col·leccions Biblioteca Breve i Biblioteca Formentor, i des del 1957 concedí anualment el Premio Biblioteca Breve de novel·la.
Carles Barral se separà de l’empresa el 1970 i fundà Barral Editors. El 1974 Seix Barral es fusionà amb Editorial Ariel i juntes el 1982 es van integrar en el grup Planeta.
(Catalunya, 1923 – )
Societat editorial. Els seus orígens daten del 1869, any de la creació de l’empresa Espasa Hermanos y Salvat. El 1897 Espasa y Compañía es dividí, i Manuel Salvat prosseguí les activitats editorials sota el nom de Salvat e Hijo, substituït posteriorment pel de Salvat y Compañía S. en C. (1901).
L’editorial publicà aleshores (1910), en 3 volums, un Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana, que prenia com a punt de partida el de Pere Labèrnia i que fou dirigit per Cels Gomis i Josep Fiter. Adoptà el nom de Pau Salvat el 1917 i el 1923, l’actual nom. El 1988 passà a formar part del grup francès Hachette.
Des de la seva fundació, aquesta editorial mostrà preferència per l’edició d’obres científiques i enciclopèdiques, entre les quals destaquen Colección Agrícola Salvat, Salvat Medicina, Diccionario Terminológico de Ciencias Médicas, Diccionario enciclopédico Salvat, Universitas, Salvat Alfa, Historia del Arte, Fauna, Los Grandes Compositores, Musicalia, i les col·leccions Grandes Temas, Temas Clave, etc.
En català cal esmentar el Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana, el Costumari Català (de Joan Amades), el Salvat Català, la Gramàtica Catalana (d’Albert Jané), l’Aproximació a la història de la llengua (de Sanchis i Guarner) i la Història de Catalunya.
Des de mitjans de la dècada de 1990, Salvat edita també obres en suport electrònic.
(Barcelona, 1950 – )
Empresa fundada per Josep Manuel Lara i Hernández. El 1965 inicià la seva expansió per Iberoamèrica, i des de principis dels anys 1980, amb l’adquisició de nombroses editorials espanyoles (Seix Barral, Ariel, Deusto, Espasa Calpe i Columna, entre d’altres) o l’associació amb d’altres, com la italiana De Agostini, s’ha convertit en el grup editorial més important del mercat hispanoamericà.
S’ha especialitzat en la publicació d’obres literàries entre les quals destaquen les col·leccions “Autores Españoles Contemporáneos”, “Clasícos Contemporáneos”, etc. Ha publicat també enciclopèdies, en col·laboració amb l’editorial francesa Larousse, i grans obres de caràcter general.
Des del 1951 atorga anualment el Premi Planeta per a novel·les escrites en llengua castellana, i des del 1980 ha tornat a convocar el premi Ramon Llull (creat el 1968) per a novel·les escrites en català, actualment ampliat a tots els gèneres narratius.
Enllaç web: Grup Planeta
(Barcelona, 1924 – 1939 i 1946 – )
Col·lecció de l’editorial Barcino. Iniciada sota la direcció de Josep Maria de Casacuberta, amb el propòsit de posar a l’abast del públic una selecció de la literatura catalana anterior al segle XVI. Aquesta finalitat divulgadora i patriòtica es mantingué fins el 1930.
Des d’aleshores hom publicà només obres senceres, sense modernitzar-ne l’ortografia, ja amb el propòsit d’arribar a aplegar les obres completes dels escriptors medievals catalans. Fins el 1935 n’aparegueren 42 volums, impresos pulcrament en dotzè, ben relligats i preparats pels millors especialistes del país.
La col·lecció, interrompuda per la guerra civil, no pogué ésser represa fins el 1946. El ritme de publicació esdevingué més lent, però augmentà el valor erudit de les edicions i dels pròlegs, on sovint han col·laborat estrangers.
El 1987 arribà als cent vint-i-tres volums (en vuitè a partir del volum 101), que van del segle XIII al XVI (ampliant la idea inicial) i que contenen tant obres originals com traduccions.
Del 1929 al 1934 aparegueren cinc volums d’una sèrie B d’Els Nostres Clàssics, en quart i sense pròlegs ni notes; aquesta sèrie B no fou represa fins al 1975, amb el tercer volum dels Sermons de Sant Vicent Ferrer.
En conjunt, és la col·lecció més important de clàssics catalans, i ha fornit un bon nombre d’edicions de texts inèdits o pràcticament inaccessibles.
Enllaç web: Els Nostres Clàssics
Dades dels Països Catalans 