Arxiu d'etiquetes: editorials

Albertí i Gubern, Santiago

(Barcelona, 1930 – 21 maig 1997)

Escriptor, editor i distribuïdor de llibres. Fundador d’Albertí, Editor.

Va dirigir i, en bona part, va redactar el Diccionari biogràfic (1966-68), de personatges catalans, en quatre volums. Va continuar la “Nova col·lecció Lletres”, iniciada per Joan Grases, que incorporà molts autors inèdits, i va publicar la miscel·lània “Quart Creixent”, que s’hagué d’interrompre al fascicle 4.

És autor de l’estudi de divulgació històrica L’Onze de Setembre (1966) i l’assaig El republicanisme català i la Restauració monàrquica (1875-1923) (1972). També ha publicat un Diccionari de la llengua catalana (1975) i el Diccionari de la llengua catalana il·lustrat.

Fou un dels promotors de la Societat Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa (fundada el 1980).

A partir de la seva mort, el segell editorial ha passat a la direcció d’Elisenda Albertí.

Enllaç web:  Albertí Editor

AEDOS

(Barcelona, 1947 – segle XX)

Agència Editora i Distribuïdora d’Obres Selectes  Empresa editorial. Fundada per Maria Borràs de Quadras. El 1950 inicià les edicions catalanes, dintre les quals publicà les col·leccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” i “Enciclopèdia Catalana”, obres de geografia, història, literatura i belles arts.

El 1953 instituí el premi de biografia catalana AEDOS, atorgat anualment fins al 1964, en què començà a ésser concedit cada dos anys.

Teide, Editorial

(Barcelona, 1942 – )

Editorial. Fundada per F. Rahola i d’Espona i J. Vicens i Vives. Vicens hi aportà els coneixements d’historiador i l’experiència a l’Institut Escola; Rahola fou deixeble d’Alexandre Galí i de l’Escola Blanquerna.

L’editorial centrà l’activitat en el llibre d’ensenyament a tots nivells i en renova el contingut i la presentació. Història de la literatura catalana de J. Ruiz i Calonja (1954) és la primera obra didàctica en català des del 1939; Beceroles de Maria Àngels Garriga (1965) la primera destinada als infants.

La contribució de Teide a la introducció a l’escola de noves tendències lingüístiques (C. Pleyan) i matemàtiques (Z.P. Dienes) i del català és remarcable.

Enllaç web:  Teide Digital

Selecta, Editorial

(Barcelona, 1946 – 1986)

Editorial fundada per Josep Maria Cruzet. En fou un antecedent la reedició de les Obres completes (1943) de Verdaguer. La tenacitat i les gestions a Madrid del seu fundador aconseguiren el permís d’editar en col·leccions els primers llibres catalans de la postguerra.

N’ha estat director literari Josep Miracle i, després, Tomàs Tebé. Per imposició de les circumstàncies, de moment llançà reedicions, i de mica en mica obres noves d’autors ja coneguts, o de nous. Publica gèneres tan diversos com poesia, novel·la, conte, assaig, teatre, crítica, viatges, memòries i història.

Cal destacar la sèrie d’obres completes en volums normals de Josep Pla i de Gaziel i molts dels premis: Joanot Martorell, Sant Jordi, Víctor Català, Josep Yxart, etc. És remarcable l’eclecticisme i l’heterogeneïtat i valor divers d’autors i obres.

La Biblioteca Selecta (1946) ha publicat més de cinc-cents títols. La Biblioteca Perenne (1948) en té una trentena: obres completes de Joan Maragall, Joaquim Ruyra i Gaziel a Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà i Carles Soldevila. La Biblioteca Excelsa (1948) recollí en un sol volum les obres de Víctor Català, Guerau de Liost, Miquel dels Sants Oliver i, en diversos, el teatre de Josep Maria de Sagarra, etc. La Biblioteca Selecta Universal (1952) publicà traduccions, però aviat s’integrà a la Biblioteca Selecta. Des del 1975 edita la col·lecció Antílop, paral·lela a la Biblioteca Selecta.

L’any 1986, es fusionà amb la Llibreria Catalònia, convertint-se en una secció més de l’esmentada llibreria.

Seix Barral, Editorial

(Barcelona, 1911 – 1982)

Editorial. Fundada per J. Seix i Salomó, que fou succeït en el negoci pels seus fills Seix i Faya.

El 1945 l’empresa es renovà, adoptà el nom de Seix Barral i entrà a la direcció el poeta Carles Barral i Agesta. Aleshores edità, en castellà, a més de llibres d’art molt il·lustrats, obres de divulgació científica i textos per a l’ensenyament, les col·leccions Biblioteca Breve i Biblioteca Formentor, i des del 1957 concedí anualment el Premio Biblioteca Breve de novel·la.

Carles Barral se separà de l’empresa el 1970 i fundà Barral Editors. El 1974 Seix Barral es fusionà amb Editorial Ariel i juntes el 1982 es van integrar en el grup Planeta.

Salvat Editors

(Catalunya, 1923 – )

Societat editorial. Els seus orígens daten del 1869, any de la creació de l’empresa Espasa Hermanos y Salvat. El 1897 Espasa y Compañía es dividí, i Manuel Salvat prosseguí les activitats editorials sota el nom de Salvat e Hijo, substituït posteriorment pel de Salvat y Compañía S. en C. (1901).

L’editorial publicà aleshores (1910), en 3 volums, un Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana, que prenia com a punt de partida el de Pere Labèrnia i que fou dirigit per Cels Gomis i Josep Fiter. Adoptà el nom de Pau Salvat el 1917 i el 1923, l’actual nom. El 1988 passà a formar part del grup francès Hachette.

Des de la seva fundació, aquesta editorial mostrà preferència per l’edició d’obres científiques i enciclopèdiques, entre les quals destaquen Colección Agrícola Salvat, Salvat Medicina, Diccionario Terminológico de Ciencias Médicas, Diccionario enciclopédico Salvat, Universitas, Salvat Alfa, Historia del Arte, Fauna, Los Grandes Compositores, Musicalia, i les col·leccions Grandes Temas, Temas Clave, etc.

En català cal esmentar el Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana, el Costumari Català (de Joan Amades), el Salvat Català, la Gramàtica Catalana (d’Albert Jané), l’Aproximació a la història de la llengua (de Sanchis i Guarner) i la Història de Catalunya.

Des de mitjans de la dècada de 1990, Salvat edita també obres en suport electrònic.

Planeta, Editorial

(Barcelona, 1950 – )

Empresa fundada per Josep Manuel Lara i Hernández. El 1965 inicià la seva expansió per Iberoamèrica, i des de principis dels anys 1980, amb l’adquisició de nombroses editorials espanyoles (Seix Barral, Ariel, Deusto, Espasa Calpe i Columna, entre d’altres) o l’associació amb d’altres, com la italiana De Agostini, s’ha convertit en el grup editorial més important del mercat hispanoamericà.

S’ha especialitzat en la publicació d’obres literàries entre les quals destaquen les col·leccions “Autores Españoles Contemporáneos”, “Clasícos Contemporáneos”, etc. Ha publicat també enciclopèdies, en col·laboració amb l’editorial francesa Larousse, i grans obres de caràcter general.

Des del 1951 atorga anualment el Premi Planeta per a novel·les escrites en llengua castellana, i des del 1980 ha tornat a convocar el premi Ramon Llull (creat el 1968) per a novel·les escrites en català, actualment ampliat a tots els gèneres narratius.

Enllaç web:  Grup Planeta

Nostres Clàssics, Els

(Barcelona, 1924 – 1939 i 1946 – )

Col·lecció de l’editorial Barcino. Iniciada sota la direcció de Josep Maria de Casacuberta, amb el propòsit de posar a l’abast del públic una selecció de la literatura catalana anterior al segle XVI. Aquesta finalitat divulgadora i patriòtica es mantingué fins el 1930.

Des d’aleshores hom publicà només obres senceres, sense modernitzar-ne l’ortografia, ja amb el propòsit d’arribar a aplegar les obres completes dels escriptors medievals catalans. Fins el 1935 n’aparegueren 42 volums, impresos pulcrament en dotzè, ben relligats i preparats pels millors especialistes del país.

La col·lecció, interrompuda per la guerra civil, no pogué ésser represa fins el 1946. El ritme de publicació esdevingué més lent, però augmentà el valor erudit de les edicions i dels pròlegs, on sovint han col·laborat estrangers.

El 1987 arribà als cent vint-i-tres volums (en vuitè a partir del volum 101), que van del segle XIII al XVI (ampliant la idea inicial) i que contenen tant obres originals com traduccions.

Del 1929 al 1934 aparegueren cinc volums d’una sèrie B d’Els Nostres Clàssics, en quart i sense pròlegs ni notes; aquesta sèrie B no fou represa fins al 1975, amb el tercer volum dels Sermons de Sant Vicent Ferrer.

En conjunt, és la col·lecció més important de clàssics catalans, i ha fornit un bon nombre d’edicions de texts inèdits o pràcticament inaccessibles.

Enllaç web: Els Nostres Clàssics

Montserrat, Publicacions de l’Abadia de

(Montserrat, Bages, 1907 – )

(PAM)  Editorial dependent del monestir de Montserrat, especialitzada en obres religioses i científiques i en publicacions periòdiques. Iniciada, de fet, amb la “Revista Montserratina”, fou potenciada a partir de l’abadiat d’Antoni Maria Marcet (1912): el 1914 aparegué la revista “Vida Cristiana”, i el 1917 començà la sèrie “Analecta Montserratensia”, impulsada per Anselm Albareda. Poc després sorgiren les col·leccions Biblioteca Monàstica (1920), Biblioteca Popular Litúrgica (1920), Místics de Montserrat (1925) i la Bíblia de Montserrat, de Bonaventura Ubach (1926).

El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari “Montserrat” i de la col·lecció Catalonia Monastica, seguits per Mestres de l’Escolania de Montserrat, col·lecció iniciada el 1930 per David Pujol, i l’edició del Missal del Poble, en fulls setmanals molt divulgats (1934-36).

Després d’un període d’inactivitat, del juliol de 1936 al 1954, foren represes les publicacions, impulsades per l’abat Aureli Maria Escarré i dirigides per Jordi Bruguera: es continuà la publicació de la Bíblia i començà la col·lecció científica “Scripta et Documenta” i la d’espiritualitat i teologia “Biblioteca Vida Cristiana” (1956), dins la qual fou inclosa inicialment la revista “Qüestions de Vida Cristiana” (1958); el 1959 sorgiren “Serra d’Or” i “Studia Monastica”, revista científica internacional.

Uns anys de crisi econòmica paralitzaren en part aquesta producció editorial (obres escrites a Montserrat foren publicades per altres editorials), durant els quals, tanmateix, hom publicà els quatre volums d’actes del Segon Congrés Litúrgic de Montserrat i s’inicià la revista “Documents d’Església” (1966).

Vers el 1970, ja sota la direcció de Josep Massot i Muntaner, l’editorial prengué un nou impuls i s’iniciaren diverses col·leccions: Saurí (1970), Biblioteca Abat Oliba, de cultura catalana (1972), El Gra de Blat, d’espiritualitat (1973), Catalunya Visió (1973), Cursos sobre la Bíblia (1973), Biblioteca Serra d’Or, de literatura i cultura (1975), i altres, a més de nombrosos volums fora de col·lecció.

Té cura de la revista quinzenal infantil “Tretzevents” (abans “L’Infantil”), i ha publicat diverses col·leccions de llibres infantils il·lustrats, llibres de tipus didàctic i de mètodes musicals per a nens.

Enllaç web: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Grupo Zeta

(Barcelona, 1976 – )

Grup empresarial dedicat a la comunicació, creat pel barceloní Antonio Asensio. Originalment el grup es formà a partir de l’èxit del llançament de la revista “Interviú”.

Al principi del 1997, entre les seves publicacions diàries, setmanals i mensuals destacaven “El Periódico de Catalunya”, “Mediterráneo”, “El Periòdic d’Andorra”, “Sport”, “El Dominical”, “Interviú”, “Tiempo”, “Muy Interesante”, “Viajar”, “Conocer”, “Primera Línea”, “Penthouse”, “Man”, “Woman”, “PC Plus”, “CNR”, “You”, etc. El grup també edita revistes d’encàrrec, activitat en que és capdavantera al mercat espanyol.

Les seves activitats també afecten el món editorial a través d’Ediciones B, Z Multimedia i de l’àrea de serveis, on té les empreses Promoción y Desarrollo Editorial SA, Distribuciones Periódicas SA, Immobiliaria Aspesa SA i Vox Pública SA. La divisió internacional de l’empresa té presència a Mèxic, Argentina i Xile.