Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Vilanova d’Éssera (Ribagorça)

Deixa un comentari

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 7,10 km2, 982 m alt, 159 hab (2014)

(cast: Villanova) Situat a la vall de Benasc, a la dreta de l’Éssera, entre l’estret de Saünc i els plans de Castilló de Sos. La major part del sòl és ocupat per matollar, prades i terres improductives.

Agricultura de muntanya (prats i farratges). Ramaderia. Explotació forestal. Àrea comercial de Graus. Població en descens.

El poble és situat en un coster, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, romànica, de la primera meitat del segle XII, d’una nau i absis semicircular. Al nord del poble hi ha l’església també romànica de Sant Pere de Vilanova, antiga parròquia, té un interessant portal, amb un crismó, i un retaule pintat del segle XVI.

Valldemossa (Mallorca Tramuntana)

51 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 42,84 km2, 437 m alt, 2.025 hab (2014)

Situat al litoral de Tramuntana, al vessant meridional de la serra de Teix, al nord de Palma de Mallorca.

L’agricultura no és gaire important; s’hi conreen oliveres i garrofers. La indústria turística i de serveis ha afavorit l’economia del terme i ha estabilitzat la població. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és la més elevada de les Balears; l’església parroquial de Sant Bartomeu fou erigida el 1245, modificada posteriorment, ampliada el 1718, i el 1863 hom alçà la nova façana i el campanar; prop de la qual hi ha la casa considerada tradicionalment com a natal de Catarina Tomàs, convertida el 1792 en oratori.

El terme és sobretot famós per la cartoixa de Valldemossa (fundada el 1399 pel rei Martí I l’Humà, reconstruït en gran part al segle XVIII), a causa del renom d’alguns dels seus estadants, com George Sand i Fryderyk Chopin.

El municipi comprèn, a més, la possessió i antic monestir de Miramar, l’ermita i antic monestir de la Trinitat de Valldemossa (o ermita de Valldemossa) i el jaciment pre-talaiòtic de son Ferrandell.

Enllaç web: Ajuntament

Vall d’Uixó, la (Plana Baixa)

23 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 67,10 km2, 118 m alt, 31.828 hab (2014)

(o la Vall-llarga o la Vall del Duc) Situat a la vall d’Uixó, accidentat al nord pels vessants de la serra d’Espadà, a les ribes del Belcaire, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Camp de Morvedre.

Es conrea gran part del territori municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els garrofers (secà) i els de cítrics (regadiu). La indústria ocupa una gran part de la població activa total; hi sobresurt la fabricació de calçat, desenvolupada a partir del 1940, i de la qual s’havia convertit en un dels primers centres productors. Increment del turisme. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en ascens (immigració).

La ciutat és a l’esquerra del riu, dividida en dos sectors: el Poble de Dalt, amb l’església parroquial de l’Àngel Custodi (segles XVII-XVIII) i el Poble de Baix, amb l’església parroquial de l’Assumpció, amb portada i campanar barroc (segle XVIII), i el palau dels ducs de Medinaceli. Santuari de Sant Josep.

Poblat ibèric de la Punta d’Orlei i altres restes prehistòriques per tot el terme municipal.

Fou centre de la fillola de la Vall d’Uixó, que depenia de la jurisdicció del castell d’Uixó.

Enllaços web: Ajuntament – Penya Cicloturísta

Ur (Alta Cerdanya)

5 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 6,79 km2, 1.206 m alt, 353 hab (2012)

Situat a la confluència de les valls d’Angostrina i de Brangolí, en un territori muntanyós, accidentat pels vessants de la muntanya de Bell-lloc, al límit amb la Baixa Cerdanya.

Conreus de prats i farratges, dedicats al bestiar boví (aprofitats per a llet i carn), que és la principal activitat econòmica del terme.

El poble és situat a la confluència dels rius de Brangolí i d’Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d’Ur (centre de la baronia d’Ur) i per l’església parroquial de Sant Martí, edifici romànic modificat al segle XVIII, que conserva una gran pica baptismal del segle XII, una Mare de Déu del segle XIV, així com altres elements dels segles XVI i XVIII.

El municipi comprèn també la masia i antic lloc de Florí.

Tolba (Ribagorça)

10 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 59,14 km2, 696 m alt, 137 hab (2015)

(cast: Tolva) Situat a la vall del riu de Queixigar, afluent del Guart, entre els contraforts meridionals de la serra del castell de Llaguarres fins a la sortida del congost de Siscar, al vessant oest de la serra de Montgai, que accidenta el terme.

Agricultura amb conreus de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), i de regadiu (patates, alfals i hortalisses), amb aigües del riu de Queixigar. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Producció de carbó. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

La vila és situada a la dreta del riu de Queixigar; l’església parroquial dedicada a la Mare de Déu del Pui, és romànica, de la primera meitat del segle XII, el portal conserva una notable decoració escultòrica.

El municipi comprèn, també el poble de les Segarres Baixes, el llogaret de Corones, el despoblat i antic castell de Falç, l’antic terme de Lluçars i diverses antigues masies.

Tamarit de Llitera (Llitera)

34 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Llitera (Franja de Ponent): 110,60 km2, 360 m alt, 3.538 hab (2015)

(cast: Tamarite de Litera) Situat a la Depressió de l’Ebre i regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit), accidentat al nord per la serra de la Gessa. La part muntanyosa és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll.

Agricultura predominantment de regadiu (cereals -ordi, blat de moro-, plantes farratgeres, oleaginoses i arbres fruiters; de regadiu s’hi cultiven ametllers, oliveres i vinya. Ramaderia (bestiar porcí i boví) i cria d’animals de granja. Indústria agropecuària, mobles i ceràmica.

La vila s’estén a la zona de contacte entre el pla i la muntanya; destaquen l’església parroquial de Santa Maria, romànica-gòtica, amb façana romànica (segle XII); les ermites de Sant Miquel (romànica, segle XII, modificada al segle XVI), de Santa Llúcia, el santuari del Patrocini i algunes cases nobles dels segles XVII i XVIII.

El terme comprèn, també, el poble del Gaió, les caseries de Ventafarines i la Melusa, els despoblats d’Orriols, el Tossal, Manenta i Solaner, i l’estació prehistòrica dels Castellassos.

Son Cervera (Mallorca Llevant)

16 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 42,56 km2, 83 m alt, 11.449 hab (2015)

(o Son Servera) Situat al sud-oest de la península d’Artà (o badia de Son Cervera), al nord-est de Palma de Mallorca i accidentat per les serres de Llevant.

L’agricultura (ametllers i garrofers, de secà, i conreus herbacis), font tradicional d’ingressos, ha estat desplaçada com a principal activitat econòmica per l’activitat turística; aquesta es concentra principalment a la costa. Àrea comercial de Manacor. Població en ascens.

La vila és als peus dels darrers contraforts de les serres de Llevant. Església parroquial de Sant Joan Baptista, a l’antiga torre de defensa. El 1905 fou iniciat un gran nou temple, en estil neogòtic, que ha restat inacabat.

El municipi comprèn, a més, les grans urbanitzacions turístiques de Cala Bona i Cala Millor, i les més reduïdes de sa Costa des Pins, es Port Nou (despoblat) i es Port Vell.

Enllaç web: Ajuntament

Santa Margalida (Mallorca Pla)

22 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 86,51 km2, 113 m alt, 11.672 hab (2015)

Situat al nord de l’illa, al sector nord-est des Pla, al litoral de la badia d’Alcúdia, al sud de l’albufera del mateix nom.

L’agricultura és l’activitat econòmica bàsica (es conrea gran part del territori municipal). Predomini absolut del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits dels conreus arborescents (garrofers i ametllers). Ramaderia (bestiar boví i oví). Aviram. Pedreres de marès. Escassa activitat industrial: indústria alimentària (licors i conserves vegetals), de materials de la construcció i derivada de la fusta. També hi té una certa importància el turisme, amb nombrosos establiments hotelers i allotjaments, especialment a Can Picafort, al centre de la badia d’Alcúdia, i Son Serra de Marina. Forma part de l’àrea comercial de Palma de Mallorca. Població en ascens.

La vila és situada en un encreuament de camins entre es Raiguer i les serres de Llevant i sorgí al voltant de la parròquia de Santa Margalida, que conserva un notable retaule gòtic de la fi del segle XIII.

A Can Picafort, necròpoli talaiòtica de son Real.

Fou el centre de la cavalleria i baronia de Santa Margalida i d’Hero.

Enllaç web: Ajuntament

Santa Llocaia (Alta Cerdanya)

5 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 8,88 km2, 1.286 m alt, 141 hab (2013)

(ant: Darnacolleta, fr: Sainte-Léocadie) Situat a l’esquerra del riu d’Er, afluent per l’esquerre del Segre, al peu de la tossa d’Er, al sud de l’enclavament de Llívia. Comprèn una gran part de la vall del torrent de Lluç, del puig d’Estaca (2.059 m alt) fins més avall del mas Concellabre.

Economia agrícola; s’hi cultiven cereals de secà (sobretot blat, i també sègol, civada i ordi) i patates. Important ramaderia de bestiar boví, oví i equí. La població experimenta un lleu augment des del 1962 i viu disseminada.

El poble és a l’interfluvi del torrent de Lluç i la riera de la Verneda. L’església parroquial, romànica, conserva un interessant retaule barroc fet per Antoni Peitaví.

El terme també comprèn el barri de les Cases d’Amunt, el llogaret de Lluç, el poble de Palau i el mas Concellabre.

Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat)

35 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 64,62 km2, 325 m alt, 1.995 hab (2015)

Situat en el sector occidental de la comarca, entre la serra de Vall d’Àngel i drenat per la rambla de Cervera al nord i per diversos barrancs al sud (Benifarquell, Coma). El sector central del terme és relativament pla (pla de Sant Mateu) i és drenat pel barranc de Sant Mateu, afluent dretà de la rambla de les Coves.

Predomina el secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són l’olivera i els cereals, seguits de la vinya i els ametllers. El regadiu produeix llegums i fruiters. Ramaderia (bestiar oví i cabrum) i aviram. Indústria de mobles i tèxtil. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és situada a la plana. Església parroquial de Sant Mateu (segle XIII), amb un notable portal romànic amb capitells esculpits, encara que la nau és gòtica; conserva una gran creu processional del 1397, el reliquiari dit de Madona Galina (1424) i diverses altres obres.

El terme comprèn el santuari dels Àngels, patrona de la vila, i la torre del Palomar.

Enllaç web: Ajuntament