Masia i capella (Mare de Déu de Loreto), al nord del poble, a l’antic camí de Cervera a Solsona.
L’edifici principal és de grans dimensions, amb quatre façanes i quatre plantes, hi ha altres edificis adjunts en forma de barri.
Del 1456 al 1620 va pertànyer a l’orde de la Mercè.
Antic nom de l’església parroquial de Vilalba Sasserra.
Masia i ermita romànica de la Mare de Déu del Viver (1119), al sud de la vila, a la dreta de la riera d’Argentona.
La casa actual, d’estil noucentista, fou construïda el 1863 i voltada de jardins realitzats per Josep Fontseré, Nicolau Rubió i Tudurí i Joan Pañella i Bonastre.
(Sant Fruitós de Bages, Bages)
Antiga parròquia, al pla de Bages, propera al monestir de Sant Benet de Bages, esmentada el segle XIV.
Masia i església (Sant Martí) romànica, dins el terme de la Vall d’Ora, a la riba dreta de l’aigua d’Ora, al sud del Soler de Gramoneda, a la serra de Vila-seca (1.210 m alt).
El 1545 encara hi residia un capellà.
Masia i església (Sant Salvador), dins la parròquia de la Llena.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Altre nom de l’antic monestir de Lavaix.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Despoblat i església romànica (Sant Salvador de la Serra), proper al poble d’Estorm.
S’han trobat tombes antropomòrfiques d’enterraments medievals excavades en blocs de pedra.
Llogaret i antiga quadra, al sud-est del terme. La seva església romànica (segle XI, reconstruïda el segle XVII) depèn de la parròquia de Sant Miquel d’Èrdol.
Té una torre de defensa vinculada al castell d’Olèrdola.
Dades dels Països Catalans 