Gran fortificació que domina la vila i la vall del Tec, feta construir en 1677-82 per Vauban, dins el pla de fortificació de la nova frontera meridional de la monarquia francesa.
En aquest indret hi havia hagut la torre de la Guàrdia, testimoniada ja el segle X.
(València, 1708 – 1901)
Fortalesa militar, feta construir per Felip V de Borbó, un cop presa la ciutat, sobre la reduïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei-arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el segle XIX.
Fou enderrocada el 1901; la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808.
Antiga possessió, al sud del terme, prop del cap Blanc.
A l’edat mitjana era un rafal que Jaume II de Mallorca pensà de convertir en parròquia. Subdividida repetidament, a Capocorb Vell hi ha el poblat prehistòric de Capocorb Vell.
Capocorb Nou és un casal fortificat que pertanyia, a la segona meitat del segle XVIII, als jesuïtes de Palma de Mallorca.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 14,42 km2, 84 m alt, 5.520 hab (2012)
(fr: le Boulou) Situat al límit amb el Vallespir, a banda i banda del Tec i accidentat pels Aspres i per la serra de l’Albera.
Agricultura dominada per la vinya, que es la base de la seva economia; producció de vi. Petita indústria. Aigües medicinals, explotades mitjançant els banys del Voló. Indústria surera. Activitat duanera i turisme.
La vila és situada a la plana al·luvial de l’esquerra del Tec, al llarg de la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el traçat de l’antiga via romana; conserva restes de les antigues muralles; l’església parroquial de Santa Maria, del segle XIII, conserva un notable portal de marbre blanc, de la segona meitat del segle XII, i a l’interior hi ha un interessant retaule del segle XV.
El municipi comprèn també la masia i església de Molars.
Durant la Guerra Gran hi tingué lloc la batalla del Voló, i el 1939 s’hi establí el camp del Voló, destinat a refugiats republicans de la guerra civil.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 69,30 km2, 66 m alt, 80.551 hab (2014)
Situat als vessants de la serra de Peranxina, a les ribes del barranc de Torrent, al sector occidental de la comarca, al límit amb la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.
Alternen els conreus de secà amb els de regadiu; els més estesos són els de cítrics, hortalisses i farratges als sectors de regadiu, i els de garrofers, vinya i olivera a les àrees de secà. Ramaderia i avicultura. La indústria està molt diversificada: sobresurt l’alimentària, la de fabricació de materials per a la construcció i la de calçat, centrades al polígon industrial del Mas de Jutge. Estiueig. Àrea comercial de València. Notable ascens demogràfic.
La vila és a la dreta del riu de Xest; l’església parroquial de l’Assumpció fou bastida a partir de la fi del segle XVI (la façana, xorigueresca, fou acabada el 1697); al centre de la població hi ha l’antiga torre de Torrent, de planta quadrada, fortificada.
Dins el terme s’han trobat restes romanes i el poblat prehistòric de la muntanyeta de Cabrera. El municipi comprèn, a més, el poble del Mas del Jutge, el sector residencial del Vedat de Torrent, la parròquia rural de Sant Vicent del Pla i la masia i antic terme de Ràfol.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 26,42 km2, 33 m alt, 9.625 hab (2014)
(cast: Oropesa del Mar) Situat a la subcomarca del Desert de les Palmes, a la dreta del barranc de Xinxilla, vora el litoral mediterrani, on forma el cap d’Orpesa i s’aixeca el far d’Orpesa que tanca pel nord la platja d’Orpesa, i al nord-est de Castelló de la Plana. El sector nord és format per una plana on antigament hi havia l’albufera d’Orpesa. Aproximadament la meitat del territori municipal forma una àrea de boscos de pins i de matolls amb abundància de margalló.
El principal recurs econòmic és l’agricultura; les àrees de regadiu, assaonades amb aigua de pous, produeixen plantes d’horta i cítrics; entre els conreus de secà, molt més extensos, excel·leixen els garrofers, la vinya, els ametllers i les oliveres. Hi predominen les explotacions agràries petites. Pedreres. La proximitat de la costa afavoreix el turisme i els serveis. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila és als vessants d’un turó on hi ha les restes del castell d’Orpesa del temps de la dominació musulmana i que fou el centre de la baronia d’Orpesa. Durant els segles XVI i XVII estigué molt castigada pels pirates i hom bastí diverses torres de defensa: torre del Rei (o torre d’Orpesa), de Bellver, del Colomer, etc.
Durant les germanies hi tingué lloc la batalla d’Orpesa.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme
Fort (420 m alt), entre el coll de Panissars i el del Pertús, a la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà.
Antic castell d’origen medieval, fou concedit a França en el Tractat dels Pirineus (1659). Vauban el fortificà de nou el 1679 i esdevingué una de les places més fortes de l’exèrcit francès al Pirineu.
Disputat per espanyols i francesos a la Guerra Gran (1793), fins que el 17 de setembre de 1794 es perdé definitivament a favor de les forces republicanes franceses.
Ha estat ocupat fins fa poc per l’exèrcit francès.
(els Banys d’Arles, Vallespir)
Petit fort quadrat, d’uns 70 o 80 m de costat, construït el 1670 per l’enginyer militar francès Saint-Hilaire i millorat per Vauban (1683) a l’indret d’una antiga torre de defensa medieval que havia estat construïda per Nunyó Sanç i que és citada el 1389 com a torre del Puig dels Banys. Fou derruïda el 1688.
És damunt de la població, a la dreta del riu de Montdony. Aquest poble fou anomenat durant un quant temps, per aquest motiu, el Fort dels Banys.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Altre nom de la fortalesa d’Albercutx.
Poble (664 m alt) i antic municipi (14,41 km2), des del 1969 de l’actual. El poble és situat al coster d’un turó, coronat per les restes d’una antiga fortificació. Una carretera l’uneix amb Sanui.
Situat al límit lingüístic amb el castellà, els seus habitants parlen un català de transició, similar al de Sanui i al de Calassanç, anomenat ribagorçà a la comarca.
Dades dels Països Catalans 