Arxiu d'etiquetes: edificis civils

Riudabella

1 Resposta

(Vimbodí, Conca de Barberà)

Masia i antiga granja de Poblet, a l’oest del monestir, a l’esquerra del barranc del Tillar, al mig d’una extensa plana conreada.

A la dreta del riu hi ha la Mata, gran alzinar que els monjos havien mantingut vora llur granja.

És trobava en els dominis inicials de Poblet, donats per Ramon Berenguer IV i fou una de les seves primeres granges i és esmentada ja el 1168. Fou explotada directament i no cedida en arrendament.

El propietari que l’adquirí després de la desamortització la reféu i la transformà en un gran casal d’aspecte medievalitzant, conegut per castell de Riudabella.

Quera, la -Alt Urgell-

(Estamariu, Alt Urgell)

Masia i hostal modern, a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al sud-est del terme.

El mas havia estat anomenat la Quera Nova, per oposició a la Quera Vella, nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat.

A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X. No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat.

Puigdolena

(Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental)

Sanatori antituberculós (819 m alt), situat al vessant meridional del puig d’Olena, dominant la riba esquerra de la riera de Tenes.

Bastit el 1933, estigué en funcionament fins el 1954. Hi residí set anys i hi morí (1942) Màrius Torres.

El 1955 es convertí en preventori per a noies amb problemes socioeconòmics dit Casa de Família de la Mare de Déu del Roser, regit per monges dominicanes de l’Anunciata.

Pilat, castell de

(Tarragona, Tarragonès)

Nom popular amb què és conegut un dels edificis romans més ben conservats de la ciutat, situat sobre l’antiga muralla, a l’angle que formava al sud-est.

La part conservada són dues grans sales, superposades, amb volta, i una façana de 26 m de llarg, decorada amb pilastres dòriques i un arquitrau jònic.

No és ben coneguda quina funció tenia: tradicionalment ha estat considerat el pretori, però l’única cosa que sembla clara és que era en un dels extrems del fòrum.

Cronològicament, ha estat datat a la primeria de l’Imperi. Probablement fou refet en part a l’època visigòtica i, després de la restauració de la ciutat (segle XII), prengué el nom de castell del Rei, per tal com significava la presència del poder reial a Tarragona enfront del de l’arquebisbe.

Fou refet al llarg del segle XIV, però a partir del XVI restà abandonat i posteriorment passà a servir de dipòsit de material bèl·lic i caserna (el quarter del Rei, al segle XVIII).

Fou volat en gran part a la retirada de les tropes franceses el 1813 i a mitjan segle XIX, novament refet, es convertí en presó provincial.

En edificar el nou Museu Arqueològic al seu costat, l’edifici i les sales de les edificacions romana i medieval s’aprofitaren com a ampliació del Museu (1971).

Pallaresa, torre

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, segle XIV)

Residència senyorial (1342) de l’antic terme de Badalona. Es troba en una alta vall sota el mirador de Sant Jeroni, no lluny del monestir de la Murtra.

Originàriament (1012) el lloc es deia la vall Carcerenya, on s’establí un mas i llinatge dels Carcerenya (1342) que esdevingueren ciutadans de Barcelona.

Al principi del segle XV el mas passà a les mans del cavaller Jaume Pallarès; ell i els seus successors el posseïren per espai de cent vint anys i fou conegut pel nom de Torre Pallaresa.

El 1520 adquirí la torre i finca Joan de Cardona, bisbe de Barcelona, que inicià la reconstrucció i ampliació del vell casal convertit en una gran mansió renaixentista, amb una torre a cada costat de la façana i un pati interior amb una galeria; el 1543 Carles V li concedí el títol de castell.

Vers el 1561 passà a ésser propietat de la família Caçador, que la posseí per espai de tres-cents anys.

El 1867 fou adquirida pel fabricant Albert Coll i Valls i la família la posseí durant cinquanta anys.

Ha estat restaurada modernament.

Palau Sant Jordi

(Barcelona, 1990)

Poliesportiu. Forma part de l’Anell Olímpic de Montjuïc.

Obra de l’arquitecte japonés Arata Isozaki, representa unes solucions tecnològicament molt avançades en la concepció i la realització estructurals.

Amb una capacitat de 17.000 espectadors, consta d’una gran sala poliesportiva, on hom també realitza actes culturals i espectacles, i una sala polivalent, a la part posterior.

Palau Reial Menor

(Barcelona, segle XIV – mitjan segle XIX)

Antiga residència. Edifici construït a la segona meitat del segle XIV per Elionor de Sicília, tercera esposa de Pere III el Cerimoniós. Ocupava la part sud de l’antic recinte romano-visigòtic, al peu de la muralla.

El 1368 l’arquitecte Guillem Carbonell fou nomenat conservador dels edificis del Palau Menor, i més tard fou substituït per A. Artaguil i Bernat Roca, associat aquest darrer amb Pere Moragues i Pere Llobet. Sota la direcció de Carbonell fou feta la Sala dels Cavalls i la Cambra Blanca i completat el magnífic jardí zoològic; Roca construí el gran saló.

Mentre la vida pública continuava al Palau Major, el Palau Menor fou una de les residències privades dels reis de Catalunya-Aragó, fins que Joan II el Sense Fe la cedí a Galceran de Requesens al final del segle XV.

Fou enderrocat a mitjans del segle XIX i només es conserven algunes restes.

Palau Fiveller

(Barcelona, segle XV)

Edifici del carrer de Lledó. Conserva encara part de la seva estructura gòtica: dos trams de l’escala, unes galeries tapiades, sectors de parament i un finestral del pati, decorat amb escultures que semblen pertànyer al cercle de Pere Joan.

És interessant l’àmplia portalada amb la llinda de dovelles i una curiosa composició de mènsules.

En aquesta casa va viure Joan Fiveller, defensor de les llibertats públiques enfront del poder reial al segle XV.

Palau del Lloctinent

(Barcelona, segle XVI)

Edifici de planta rectangular. Construït entre el 1549 i el 1557 per Antoni Carbonell, en estil gòtic tardà amb elements renaixentistes.

Substitut del pavelló del conestable Pere de Portugal i d’altres dependències del Palau Reial, cal esmentar l’harmoniosa simplicitat de les façanes, amb grans finestrals decorats amb els senyals del General, el pati central, l’escala d’honor, l’excepcional enteixinat renaixentista, obra personal d’Antoni Carbonell, i la porta moderna de Subirachs, dedicada a Sant Jordi.

Fou la seu de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó.

Paeria de Lleida, la

(Lleida, 1202-60)

Edifici bastit per Arnau de Sanaüja, senyor de les Borges Blanques. La façana principal, d’elegants finestres coronelles, i el pati interior són d’estil romànic.

El 1383 fou adquirit per a casa municipal, funció que ha perdurat fins avui.

Cap al 1868 es construí la façana neoclàssica que dóna a la Banqueta.

Fou restaurat el 1930 per l’arquitecte Ramon Argilés i Bifet.