Arxiu d'etiquetes: economistes

Girona i Rubio, Manuel

(Sagunt, Camp de Morvedre, 1939 – )

Economista, periodista i polític. Estudià ciències econòmiques i periodisme. Després d’uns quants anys en què treballà com a economista, es dedicà al periodisme i muntà una editorial de publicacions infantils.

Formà part dels GARS (Grups d’Acció i Reflexió Socialista), grup que posteriorment passà a integrar el Partit Socialista del País Valencià. Amb la integració del partit valencià en el PSOE, fou elegit president de la diputació provincial de València (1979-83).

Posteriorment promogué, dins el PSPV-PSOE, el corrent denominat Democràcia Socialista.

Gimeno i Agius, Josep

(Sogorb, Alt Palància, 1835 – Madrid, 1901)

(o Jimeno)  Economista i escriptor. Advocat, es dedicà a estudis estadístics. Fou un dels fundadors d'”El Imparcial”, redactor de “La Revista de España” i col·laborador gairebé únic de “La Revista General de Estadística”.

Diputat a les corts constituents del 1869, fou interventor general a les Filipines (1870-73 i 1891-95).

Publicà Usos y abusos de la estadística i Reformas de la ortografía castellana.

Gelabert, Pere Vicent

(València, 1757 – 1825)

Economista. Estudià a França i viatjà per Holanda, Anglaterra i Itàlia. Intentà de construir un port mercantil a Cullera (1784), segons un projecte del marquès de la Romana.

Fou sots-director de la Caixa d’Amortització (1798), comptador del Tribunal de la Comptadoria Major de Comptes i director econòmic dels Reales Canales de Desagüe y Riego de Albacete.

El 1797 féu el Memoria sobre la desecación de la laguna del cabo de Oropesa, que presentà a Godoy. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, hi presentà diverses memòries.

Altres obres són: Cartas político-económicas subscritas por D. J.A. Talens escritas en el año 1810 y presentadas a las Cortes en 1811 (1813) i Memoria sobre los principios e importantes objetos de una contribución directa (1813).

Franco i Tormo d’Olaris, Vicent Ignasi

(Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 1741 – València, 1804)

Historiador i economista. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, propugnà, oposant-se a Antoni Josep Cabanilles, l’extensió del conreu de l’arròs a les comarques valencianes.

Escriví, entre d’altres, les obres Noticia de los sumos pontifices, cardenales, patriarcas, arzobispos y obispos naturales de la ciudad y reino de Valencia… (1790), Contestación a las observaciones sobre la necesidad de la cría de arroces en las riberas de Xucar, reyno de Valencia (…) que publicó el abate D. J. Ant. Cavanillas (1797), El carácter del genio valenciano (1798) i Noticia a la actual población del Reyno de Valencia: la de sus despoblados, desde la conquista por el Rey Don Jaume primero (1804).

Ferrandis, Tomàs Manuel *

Veure> Tomàs Manuel Fernández de Mesa i Moreno  (jurista i economista valencià, vers 1715-72)

Fernández de Mesa i Moreno, Tomàs Manuel

(València, vers 1715 – febrer 1772)

(o Ferrandis)  Jurisconsult i economista. Advocat dels Reials Consells, exercí els càrrecs d’alcalde major de Gandia i de València, i alcalde del crim de l’Audiència valenciana.

Publicà Arte histórico y legal de conocer la fuerza y usos de los derechos nacional y romano en España y de interpretar aqués por éste y por el propio origen (1747), Oración que exhorta a estudiar las leyes de España por ellas mismas (1752) i Tratado legal y político de caminos públicos y posadas (1755).

Danvila i Villarrasa, Bernat Joaquim

(València, segle XVIII – Madrid, 1782)

Economista i jurista. Doctor en dret civil i en canònic.

Fou professor de grec a la Universitat de València i catedràtic de filosofia moral i dret públic del Seminario de Nobles de Madrid, on fou elegit membre de l’Academia de la Historia.

És autor d’unes Lecciones de economía civil o del comercio (Madrid 1779), en què feia conèixer les doctrines econòmiques de Condillac, de Hume i de Cantillon.

Castañeda i Chornet, Josep

(València, 11 març 1900 – Madrid, 19 març 1987)

Economista i enginyer industrial. D’estudiant anà a residir a Madrid, on fou catedràtic de teoria econòmica a la universitat, i ha publicat Lecciones de teoría económica (1968).

És considerat un dels introductors de l’economia a la Península Ibèrica.

Carrión i Carrión, Pasqual

(Saix, Alt Vinalopó, 3 novembre 1891 – València, 15 setembre 1976)

Economista i enginyer agrònom. A la dècada del 1920 ajudà, amb els seus treballs, a introduir el conreu del tabac al País Valencià. Formà part de la comissió tècnica encarregada de la redacció del projecte de reforma agrària arran del triomf del Front Popular.

En el període 1936-39 dirigí l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid, i el 1939, l’estació de viticultura i enologia de Requena, fins al 1961. Creà més de quaranta cooperatives vinícoles al País Valencià i a la Manxa i més de setanta bodegues.

Fundà les revistes “Acción Vitícola” i “La Semana Vitícola” i publicà Los latifundios en España (1932), La Reforma Agraria de la Segunda República y la situación actual de la agricultura española (1973) i Estudios sobre la agricultura española (1919-1971) (1974).

Bono i Martínez, Emèrit

(Sagunt, Camp de Morvedre, 13 març 1940 – )

Economista i polític. Estudià ciències econòmiques a les facultats de Barcelona i Madrid. A partir del 1968 ensenyà política econòmica a la Universitat de València.

L’any 1966 ingressà al PCE i participà activament en la formació de la Taula de forces Polítiques i Sindicals del País Valencià i de la Junta Democràtica (1975). Diputat pel Partit Comunista del País Valencià a les dues primeres legislatures espanyoles, fou conseller de Transports i Benestar Social amb el primer govern valencià de la democràcia. Després mantingué un distanciament crític respecte a la direcció del PCPV.

És coautor de L’estructura econòmica del País Valencià (1971) i de La banca al País Valencià (1973).