Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Mestres, Salvador

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1879)

Eclesiàstic i filòsof. Deixeble de R. Martí d’Eixalà, fou doctor en filosofia i lletres.

Catedràtic del Liceu Científic de Rimini i lector a la nunciatura de Bolonya. En tornar a Barcelona va fundar-hi un col·legi particular, al mateix temps que ensenyava a l’institut d’ensenyament mitja, d’on fou vice-rector, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Autor de diversos llibres i opuscles de tema religiós i filosòfics, entre els quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral (1864), Ontología o metafísica pura universal y genera (1865) i Cosmoetiología o tratado del mundo en general y de su causa (1865), on s’acosta a la filosofia del sentit comú.

És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona… (1867) i Varios documentos históricos referentes a la época del levantamiento de Cataluña.

Mestres, Ramon M.

(Barcelona, 1864 – San José, EUA, 1930)

Eclesiàstic. Destinat de molt jove a Califòrnia, s’ordenà a Los Ángeles el 1886. Dirigí la missió del Carmel.

Sobresortí com a gran impulsor de la restauració de molts edificis antics, especialment religiosos.

Celebrà l’ofici de la unió en matrimoni del president dels EUA, Herbert Hoover, casat amb una californiana.

Meseguer i Costa, Josep

(Vallibona, Ports, 9 novembre 1843 – Granada, Andalusia, 9 desembre 1920)

Eclesiàstic. Doctor en teologia i dret, fou professor als seminaris de Tortosa i Tarragona.

Secretari de cambra d’Oviedo (1868) i València (1882), el 1889 va ésser nomenat bisbe de Lleida, on establí el nou seminari i fundà el museu diocesà.

El 1905 passà d’arquebisbe a Granada.

Publicà un catecisme, diverses pastorals i nombrosos articles a la premsa.

Melendres i Rué, Miquel

(Girona, 11 març 1902 – Tarragona, 10 març 1974)

Escriptor i eclesiàstic.

Poeta d’inspiració clàssica i tradicional, és autor del poema èpic L’esposa de l’Anyell (1972) i altres llibres de poesies, com ara La muntanya de la mirra (1942), Poemes d’alta mar (1956) i Esclat (1964).

Mayet i Perelló, Nicolau

(Barcelona, 1769 – 1835)

Eclesiàstic i erudit.

Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell.

El 1799 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña.

Mateu -prelat Grècia, s XIV-

(Catalunya ?, segle XIV – Grècia ?, segle XIV)

Prelat i frare menoret.

El 1376 fou nomenat arquebisbe de Neopàtria, on fou successor de Francesc.

Es distingí, al costat d’Andreu Savall, en la propaganda feta a la Ptiòtida per aconseguir una adhesió general al projecte de reconèixer Pere III el Cerimoniós com a senyor dels ducats d’Atenes i Neopàtria.

Mataplana, Hug de

(Gombrèn, Ripollès, segle XIII – Saragossa, Aragó, 1291)

Eclesiàstic, jurista i conseller reial. Probable fill d’Hug (VI) de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran (II) d’Urtx. El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d’Urgell.

Intervingué activament prop dels reis Jaume I, Pere II i Alfons II com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal. Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I (1276) i de Pere II (1285), dels quals fou molt estimat.

El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa.

És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals: intervingué a les vistes de Campillo (1281) amb Sanç de Castella i Pere II, i a la pau de Brignoles (1291).

Coronà Jaume II rei (1291), a Saragossa.

Matamoros i Sancho, Josep

(Alcanar, Montsià, 18 maig 1866 – 10 juny 1937)

Canonge (1908), historiador i poeta.

Publicà La Cruz. Sus diversas manifestaciones y aplicaciones (1913), Historia de mi pueblo, Alcanar (1922) i la Monografía catedralicia (1928) de Tortosa.

Publicà els reculls poètics Oda a la Santísima Virgen de la Cinta (1928) i De mis verdes años… Flores marchitas (1928).

Col·laborà a “El Estandarte Católico” i “Correo de Tortosa”, sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín.

Masvidal i Soteras, Josep

(Barcelona, 10 octubre 1864 – 1939)

Compositor i eclesiàstic. Fou mestre de capella a l’església del Pi. Fundà l’escolania i capella de música de la de Sant Pere (1893).

És autor d’algunes misses i de peces diverses de música sacra.

Massot i Gómez, Salvador

(Alfés, Segrià, 18 novembre 1845 – València, 17 març 1911)

Bisbe i missioner.

Dominicà, anà a Manila (1868) i a Xina, on fou vicari provisional d’Emuy (1881), bisbe d’Avara i vicari apostòlic de Fochow (1884).

Escriví sobre literatura, història i religió en caràcters xinesos.

És autor de diverses obres, com el Mes del Roser, en xinès, impresa moltes vegades.