Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Tort, Bernat

7 Respostes

(Catalunya, segle XII – Londres, Anglaterra, 1163)

Arquebisbe de Tarragona (1146-63). Fou el principal endegador de l’arxidiòcesi tant en l’aspecte intern com extern.

Establí el capítol de canonges (1154) sota la modalitat augustiniana i organitzà la demarcació de la diòcesi per mitjà de dues butlles del papa Anastasi IV del 1154, en les quals es detallen les parròquies de l’arxidiòcesi i gràcies a les quals féu notables reclamacions de parròquies als bisbats de Barcelona i de Vic, que només obtingué en part.

Malgrat tot, la delimitació fou imprecisa, com ho revela el plet que mantingué amb el bisbe de Barcelona per la jurisdicció del lloc de Santes Creus, on s’establí la comunitat cistercenca de Santa Maria de Valldaura.

Construí el castell arxiepiscopal, dit castell del Patriarca, i tingué llargues discussions i polèmiques amb Robert Bordet o d’Aguiló i els seus fills (1151 i 1163) per a delimitar els seus drets sobre Tarragona que li havia concedit Oleguer.

Assistí a la conquesta de Lleida (1149), on obtingué importants béns per a la seva església, i consagrà el primer bisbe de Tortosa (1151). Tingué molta amistat amb el comte Ramon Berenguer IV, i el 1162 signà el seu testament sacramental.

Anà a Anglaterra per comunicar el traspàs del comte i anunciar al rei Enric II d’Anglaterra que havia estat nomenat tutor del petit Alfons I, i allà el sorprengué la mort.

Torroja, Guillem de

5 Respostes

(Solsona, Solsonès, segle XII – Tarragona, 1174)

Eclesiàstic i polític.

Bisbe de Barcelona (1144), cooperà en les empreses militars de Ramon Berenguer IV, especialment en els setges de Tortosa (1148) i de Lleida (1149), on es beneficià de donacions.

Com a jurista intervingué (1151) en el plet sorgit entre la família Bordet i l’arquebisbe de Tarragona i en el litigi plantejat per l’arquebisbe Bernat Tort a causa de l’emplaçament de les obres del monestir de Santes Creus (1160).

A la mort de Ramon Berenguer IV fou nomenat tutor d’Alfons I. El 1171 succeí Hug de Cervelló com a titular de l’arquebisbat de Tarragona.

Era germà d’Arnau de Torroja  (Catalunya ?, segle XII)  Mestre del Temple. Figura important al regnat d’Alfons I el Cast. El 1173, assistí a Saragossa, al casament d’Alfons I amb Sança. El 1179 fou un dels negociadors del tractat de Cazola, convingut amb Castella.

Torroella, Ramon de

5 Respostes

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1213 – Palma de Mallorca, 11 juny 1266)

(o de Torrelles)  Prelat. Fill de Pere de Torroella i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Bernat de Santaeugènia i de Guillem de Montgrí.

Fou el primer bisbe efectiu de Mallorca. Fou elegit per comissió papal, el 1237, pels bisbes de Lleida i de Vic i per Ramon de Penyafort després de molt de temps de discussions amb els bisbes de Barcelona que pretenien de tenir jurisdicció sobre Mallorca. Aquesta raó impediria que l’abat de Sant Feliu de Guíxols, Bernat, que constava com a bisbe electe de Mallorca des del 1232, es pogués possessionar de la diòcesi.

El bisbe Ramon començà les seves actuacions el 1238. Obtingué moltes butlles papals per a organitzar la diòcesi i la convivència amb els jueus i els sarraïns. El 1240 erigí la canònica secular de la catedral, que reglamentà definitivament el 1259.

Celebrà un sínode el 1250 i es mostrà diligent en la restauració d’esglésies i l’establiment d’ordes religiosos a l’illa fins a la seva mort.

Torres i Oliva, Joan

Deixa un comentari

(Sallent de Llobregat, Bages, 1674 – Roma, Itàlia, 16 octubre 1754)

Eclesiàstic i escriptor. Amic d’Antoni de Bastero, anà amb ell a París.

El 1717 s’establí a Roma i fou preceptor i secretari a casa del conestable Colonna. Fou també secretari de Llorenç Tomàs i Costa, agent de Carles d’Àustria a Roma.

Publicà Observaciones sobre la Crusca Provençala (Roma 1724) i deixà inèdites biografies també en català de Benet XIII i sant Víctor i La vida i peregrinació de D. Francisco Bru, fill de Berga.

Torres i Amat de Palou, Ignasi

3 Respostes

(Sallent, Bages, 12 març 1768 – 26 maig 1811)

Eclesiàstic i erudit. Germà de Fèlix. Era deixeble i nebot de l’arquebisbe Fèlix Amat.

Fou catedràtic de filosofia i teologia i director de la biblioteca pública diocesana de Barcelona. Succeí en aquest càrrec al seu oncle. Reuní a l’esmentada biblioteca un gran fons d’autors catalans, que resultaren utilíssims per als estudis del seu germà Fèlix. Ell mateix hi col·laborà com a redactor.

El 1803 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres. Hi féu alguns treballs, el de major interès és el titulat ¿Qué autores o documentos catalanes existen que puedan servir de modelos para arreglar la ortografía catalana?.

El 1807 fou nomenat degà de Girona, d’on hagué de fugir en arribar-hi les tropes franceses durant la guerra del Francès. En aquesta avinentesa perdé els seus llibres i papers, amb gran part del material que havia reunit per a un diccionari d’autors catalans. El seu germà seria el que duria endavant el valuós projecte.

Torres, Martí de

Deixa un comentari

(València, segle XIV – Barcelona, 1423)

Eclesiàstic i polític. Era doctor en cànons, canonge de València i conseller del rei. Fou virrei de Sicília entre el 1419 i el 1421.

El papa Martí V el nomenà bisbe de Vic el 1421 quan encara era només sots-diaca. Sembla que no residí mai a la diòcesi, on actuava en nom seu el canonge Francesc Malla.

L’any 1422 residia a Barcelona, on sembla que morí.

Torres, Agustí

Deixa un comentari

(Montmaneu, Anoia, 29 juny 1773 – Barcelona, 4 gener 1833)

Literat i eclesiàstic. Fou catedràtic de retòrica de Cervera des del 1805.

Durant la guerra del Francès fou redactor de la “Gaceta” de la Junta Superior de Catalunya; el 1814 obtingué una canongia a Vic. El 1821 fou vocal suplent a les corts del Trienni Liberal.

Amb la restauració de l’absolutisme criticà els liberals en sermons i escrits i fou redactor del diari reialista de Vic.

Publicà en castellà sermons i versos de circumstàncies. Traduí al llatí el Diseño de la Iglesia militante de Fèlix Amat.

Torrent i Lloveras, Josep Maria

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1877 – Barcelona, 1957)

Eclesiàstic. Sacerdot des del 1900, ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri. Es dedicava només a la cura d’ànimes i fundà els Germans Missioners dels Malalts Pobres.

En esclatar l’alçament del 1936, el bisbe Irurita de Barcelona s’amagà i nomenà (agost 1936) tres vicaris generals, l’únic dels quals que pogué actuar fou Torrent.

Enmig d’una terrible persecució, reorganitzà com pogué la vida de l’Església clandestina i, amb col·laboradors com Josep Sanabre, muntà una xarxa per les comarques. Acabà establint-se a casa de l’advocat barceloní Josep Vilardaga, lloc que era conegut per les autoritats catalanes i republicanes.

Després dels fets de maig de 1937 gairebé cessà la persecució i, a les festes, hom deia a Barcelona unes dues mil misses. No essent home de govern, li escapaven aspectes de l’alta política eclesiàstica (tingué una nodrida correspondència amb el cardenal Pacelli, secretari d’estat).

La seva funció de bisbe, de fet, el portà a relacionar-se amb el ministre republicà Manuel de Irujo, que volia obrir algunes esglésies al culte públic, però Torrent mai no veié prou garanties. Escriví dues pastorals i ajudà econòmicament els sacerdots sense mitjans.

El 1939 hagué de renunciar el càrrec, no sense veure’s forçat però abans a demanar als rectors que prediquessin en castellà.

Torrelles i Marquet -germans-

3 Respostes

Eren fills d’Arnau (II) de Torrelles i de Constança Marquet.

Arnau de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV – Mallorca, abans 1374)  Iniciador de la línia dels barons de la Roca. Donzell i senyor de la força de Torrelles. Residí a Mallorca i es casà amb Sibil·la Marc i de Llacera, germana de Pericó, la qual, ja vídua, sostingué diverses qüestions familiars per la successió d’aquest, que compartí amb el seu parent Galceran de Rosanes i de Llacera. Foren pares d’Antoni i de Joan de Torrelles i Marc.

Blanca de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Fou muller de Bernat de Fenollar, senyor de Tivissa i Sitges.

Guillem de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Canonge de Girona i Barcelona, fou enviat al papa per raó del tribut de Sardenya (1349-50). Fou bisbe d’Osca (1357-61), de Barcelona (1361-69) i de Tortosa (1369-79).

Humbert de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Fou senyor de Banyalbufar, i heretà del seu cunyat Tivissa i Sitges, així com el cognom (1326), i esdevingué Humbert de Fenollar.

Ramon (I) de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV – després 1408)  Era senyor de Rubí i fou l’iniciador de la línia del senyors de Rubí. Es casà amb Elionor de Rosanes i de Llacera. El seu fill i hereu fou Guillem (I) de Torrelles i de Rosanes.

Torrelles, Ponç de

Deixa un comentari

(Catalunya, s XIII – Tortosa, Baix Ebre, 1254)

Prelat. Fou bisbe de Tortosa des del 1213, com a successor de Gombau de Santa Oliva. Assistí a les Corts de 1218.

El 1233 participà al setge de Borriana amb Jaume I el Conqueridor, del qual era amic. Assistí a les Corts de Montsó de 1236. Dos anys després era present als convenis de capitulació de València.

A la seva mort fou succeït per Bernat d’Olivella.