Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Tarré i Sans, Joan

2 Respostes

(Canet de Mar, Maresme, 1882 – París, França, 30 març 1969)

Eclesiàstic i historiador. Germà de Josep. Treballà als arxius de Barcelona i de Girona, i més tard anà a París, on estudià metodologia històrica, i història del dret canònic.

Hi presentà la seva tesi Les sources de la législation eclesiastique dans la province Tarraconaise, depuis les origines jusqu’a Gratien (1926). Ingressà a la Societat d’Història eclesiàstica de França, a la Société Nationale des Antiquaires de France i a la Société Internationale d’Histoire du Droit.

Col·laborà en diverses publicacions i congressos i cooperà en l’organització, patrocinada per l’Institut d’Estudis Catalans, dels Arxius per a l’Història Literària de Catalunya.

A París, realitzà adquisicions importants de llibres destinats a les biblioteques públiques de Barcelona.

Tarafa i Savall, Francesc

1 Resposta

(Llerona, Vallès Oriental, 1495 – Roma, Itàlia, 1556)

Historiador i eclesiàstic. Canonge arxiver de la seu de Barcelona.

És autor de diverses obres, entre les quals Crònica de cavallers catalans, Diccionario geográfico de España, Episcopologium Barcinonense, De la pia almoina de la catedral de Barcelona, Nobiliari o llibre d’armonia i de la història d’Espanya escrita en llatí i després traduïda al castellà Chronica de la Provincia de Catalunya en la citerior Spanya.

Tallada i Móra, Francesc

Deixa un comentari

(Tamarit de Llitera, Llitera, 1762 – el Bruc, Anoia, 1822)

Eclesiàstic i escriptor. Canonge de la col·legiata de Manresa, col·laborà al “Diario de Manresa” i “El Argos Manresano” durant la guerra del Francès.

Publicà un tractat de normes per a la construcció de rellotges de sol (1822) i deixà inèdites unes Memorias para la historia eclesiástica de Manresa.

Miró de Tagamanent

Tagamanent, Miró de

Deixa un comentari

(Tagamanent, Vallès Oriental, 1113 – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 12 setembre 1161)

Canonge agustinià i beat. Era fill de Ramon Berenguer de Tagamanent i d’Ermessenda i fou lliurat pels seus pares a la canònica de Sant Joan el 25 de juny de 1127. Allà habità, amb fama de santedat, fins el 12 de setembre de 1161.

A causa de la veneració que hom li professà tot seguit el 1345 hi fou construït un sepulcre d’alabastre amb una estàtua jacent i una inscripció que recorda la seva vida. Aquest sepulcre fou profanat pels francesos el 1794 i destruït en part el 1936, però ha estat recompost i es guarda a l’església del monestir de Sant Joan. També hi ha una vida llatina anònima (segle XIV) que recorda la seva santedat.

El seu culte, amb caire privat, s’estengué a altres indrets de la diòcesi de Vic.

Sunyer, Brauli

Deixa un comentari

(la Pobla de Massaluca, Terra Alta, 1608 – Lleida, 21 setembre 1667)

Prelat. Fou bisbe de Vic des del 1662. El 1664 fou nomenat per a la diòcesi de Lleida. A Vic el reemplaçava Jaume de Copons.

Tot seguit assistí al concili de Tarragona d’aquest any, abans de prendre possessió del nou bisbat, la qual cosa féu el 1665.

Sunifred -abat Arles, s. IX-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle IX – 890/891)

Abat de Santa Maria d’Arles. Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d’Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós.

Tot i la seva condició clerical (era diaca) i de monjo no es captingué amb la deguda moderació; així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 878 per tal que retornés al seu monestir.

També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic; l’alou aprisiat per Sunifred passà a Sant Martí del Congost, parròquia que ell havia fundat i dotat.

Com a abat d’Arles es preocupà d’anar el 881 a la cort de Carlemany (aleshores a la vall del Roine) per recaptar-ne un precepte.

Juntament amb els seus germans Sesenanda, Guifré, Radulf i Miró donà el 888 la vila de Prada a la Grassa; cap d’ells no havia reconegut el rei Odó.

Sucona i Vallès, Tomàs

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 2 febrer 1842 – Tarragona, 29 gener 1907)

Escriptor i eclesiàstic. Fundà a Tarragona el Col·legi de Missions de Pius IX (1874). Hi fou canonge a la seu. Destacà entre els publicistes catòlics del seu temps, encara que dins una línia immobilista i intransigent.

Obres seves són De universa philosophia (1890, en tres volums), les traduccions catalanes Los psalms de David i Lo cantar dels cantars, en castellà Santo Tomás de Aquino y la quimica moderna, i el treball en francès Le Déluge et et la Genèse.

Strauch i Vidal, Ramon

Deixa un comentari

(Tarragona, 7 octubre 1760 – Vallirana, Baix Llobregat, 16 abril 1823)

Prelat. Ingressà al convent franciscà de Palma de Mallorca, i hi ensenyà teologia a l’Estudi General. Durant la seva estada a l’illa publicà “El Semanario Cristiano Popular de Mallorca” (1813-14) i “El Semanario Político” (1813-17).

El 1816 fou nomenat bisbe de Vic. Traduí obres sobre la Revolució francesa, de la qual fou un gran detractor. El 1820 escriví un Catecismo popular.

Morí assassinat.

Sotomayor, Ildefonso de

Deixa un comentari

(Carmona, Andalusia, segle XVII – Barcelona, 1682)

Eclesiàstic. fou bisbe d’Arborea (Sardenya) del 1657 al 1663, any en què passà a la diòcesi de Barcelona, que regí fins a la seva mort.

Publicà una Vida de san Pedro Nolasco (1674) i un Edicto en què se prohibeix… menjar, berenar… beure en les iglésies, capelles i ermites (1681).

Sors, Joan Andreu

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Eclesiàstic. Canonge de la seu de Barcelona.

Al claustre de la catedral féu construir la notable capella de Sant Sebastià i Santa Tecla, tancada amb una reixa excel·lent, amb un retaule encomanat a Jaume Huguet i un arquibanc de fusta molt remarcable, avui en una capella interior. Les obres foren enllestides devers el 1480.