(Catalunya, segle XV – Lleida, 1545)
Eclesiàstic. Era doctor en arts i en teologia, i gran coneixedor de les llengües hebraica, grega i llatina.
(Catalunya, segle XV – Lleida, 1545)
Eclesiàstic. Era doctor en arts i en teologia, i gran coneixedor de les llengües hebraica, grega i llatina.
(Catalunya, segle XIII – Illes Balears, segle XIII)
(o Morella) Prelat. Fou bisbe de Mallorca.
Amb Jaume I el Conqueridor i diversos prelats catalans, assistí al concili de Lió de 1274.
Veure> Ramon Montsalvatge i Nogué (eclesiàstic evangèlic català, 1815-93).
(Catalunya, segle XVI)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou rector de la parròquia de Cervera.
És autor d’uns Comentarios sobre los preceptos del Decálogo, publicats el 1566.
Galceran de Miralles (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Alfons II el Franc. Figurà entre els ostatges lliurats pel monarca arran de la seva entrevista amb Jaume II de Mallorca i Carles d’Anjou, entre la Jonquera i Panissars (1290).
Melcior Miralles (València ?, abans 1419 – 1502) Cronista i eclesiàstic. Mestre en arts i teologia; el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV el Magnànim. És un dels autors del Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, obra de gran interès històric.
Miquel Miralles (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escriptor. Participà a diversos certàmens literaris. Fou anomenat gran trobador.
Rafael Miralles (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de Lleida. És autor d’una Relación sumaria de la vida de San Carlos Borromeo.
(Catalunya, segle XI)
Clergue. De la família vescomtal barcelonina. Era fill del bisbe Guislabert de Barcelona.
Consta com un dels prohoms de la cort de Ramon Berenguer I de Barcelona que ajudaren el comte en la primera redacció dels Usatges vers el 1070.
(Xàtiva, Costera, 1432 – Bèlgida, Vall d’Albaida, 1504)
Prelat. Nebot de Calixt III i cosí germà d’Alexandre VI, de la família Borja, fou cardenal el 1456.
Legat papal a Bolonya i a Ravenna, el 1460 va ésser nomenat bisbe de Lleida. Prengué possessió de la seu el 1464 i féu de mediador entre Joan II i la Generalitat.
Renuncià la diòcesi poc abans de morir.
La seva amant fou Angelina Ram, i foren pares de Jaume del Milà i de Borja, i de:
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou lector de teologia. És autor d’un estudi sobre sant Antoni de Pàdua que fou reeditat diverses vegades.
(Catalunya, segle XVI – abans 1602)
Heraldista i eclesiàstic. Domer de l’església de Sant Pere de les Puel·les.
Fruit dels seus estudis d’heràldica és el llibre Nobiliari de Catalunya o Armeria catalana.
(Morvedre, Camp de Morvedre, 1444 – Bunyol, Foia de Bunyol, 9 juny 1516)
Eclesiàstic i conseller reial. Doctor en dret per Salamanca, el 1468 es féu cartoixà a Valldecrist, en la qual exercí de mestre de novicis i procurador. Fou visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes.
Ambaixador prop d’Alexandre VI per encàrrec de Ferran II el Catòlic, el qual el nomenà (1504) conseller i confessor seu. Nomenat prior d’Escaladei, no hi residí mai a causa de les constants missions reials, i això motivà la censura del capítol general de l’orde.
Ferran II aconseguí el seu nomenament com a bisbe de Tortosa (1513-16) i inquisidor general d’Aragó i de Navarra (1513-16).