(l’Estany, Moianès, 1836 – Catalunya, 1903)
Eclesiàstic. Destacà com a predicador. És autor d’estudis lingüístics i històrics.
Peypoch i Anglàs, Melcior
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics
Pere -varis bio-
Pere (Catalunya, segle XII – segle XIII) Eclesiàstic. Fill il·legítim de Pere I el Catòlic. Fou canonge sagristà de la seu de Lleida.
Pere (Catalunya, 1339 – 1340) Primogènit de Pere III el Cerimoniós del seu primer matrimoni amb Maria de Navarra.
Pere (València, 1347) Fill de Pere III el Cerimoniós i de la seva primera muller Maria de Navarra, quart dels infants haguts pel matrimoni. Morí a les tres hores. La mare finà de sobrepart.
Pere (Catalunya, 1378 – abril 1379) Fill de Pere III el Cerimoniós i de la seva darrera muller, Sibil·la de Fortià.
Pere (València, 13 gener 1394 – abril 1394) Fill de Joan I el Caçador i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el sisè dels infants haguts per la parella.
Pere (Sicília, Itàlia, 17 novembre 1398 – Catània, Sicília, Itàlia, 1400) Infant de Sicília. Únic fill de Martí I el Jove i de Maria I de Sicília. Morí de resultes d’una ferida que es féu al cap, tot jugant, al castell de Catània.
Parareda, Montserrat
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou canonge penitencier de la seu de Barcelona.
Tingué gran fama com a orador sagrat.
Panadès i Poblet, Josep
(Pira, Conca de Barberà, 1840 – 1901)
Eclesiàstic. Era doctor en dret. Fou canonge dels capítols d’Eivissa, la Seu d’Urgell, Alcalá de Henares i Toledo.
És autor de traduccions i del llibre original La educación de la mujer (1878).
Pallars, Bernat de
(Catalunya, segle XIV)
Eclesiàstic. Apareix documentat el 1345. Podria ser un bord de Pallars esmentat ja anys enrere i possible fill natural d’Hug de Mataplana.
Palau i Soler, Joan
(Mataró, Maresme, 1832 – 1881)
Eclesiàstic. Fou vicari capitular de Barcelona.
Publicà dues obres religioses.
Ornós, Nicolau d’
(Catalunya, segle XV)
Eclesiàstic. Nebot del bisbe Jordi d’Ornós. En cessar a la diòcesi de Vic el successor d’aquell, Jaume de Cardona i de Gandia, Nicolau governà interinament la seu vigatana.
Oriolf
(França, segle X – Franja de Ponent, segle X)
Abat d’Alaó i bisbe intrús de Ribagorça. Era fill d’Indiscle, senyor de Sopeiva. Essent prevere, a la mort del bisbe Ató fou consagrat, probablement per l’arquebisbe d’Auish, com a bisbe de Ribagorça, alhora que l’arquebisbe de Narbona consagrava Odesind com a bisbe de Roda.
Fidel del comte Unifred I de Ribagorça, aquest obtingué cap al 964 que Oriolf renunciés al bisbat. Fou designat com a abat d’Alaó el 969 (el succeí el seu germà Apó) pels comtes de Ribagorça Unifred, Arnau i Isarn, i beneït pel bisbe Odesind.
Oriolf tingué un fill, Ennegó, que retingué l’alou de Sant Esteve del Mall, que els comtes havien donat a Oriolf el 964. Aquesta renúncia li congracià la liberalitat dels comtes germans, manifestada diverses vegades, especialment amb el privilegi d’immunitat del monestir d’Alaó concedit el 975.
Oms i d’Oms, Gaspar d’
(Catalunya, segle XVII – Vallespir, 1675)
Canonge de Girona i abat de Sant Feliu i nomenat vicari general dels exèrcits del duc de San Germano, morí en la campanya de Morellàs i Bellaguarda.
Era fill d’Antoni d’Oms i de Sentmenat, i germà de Ramon I d’Oms de Santapau i d’Oms.
Oller, Bartomeu
(Catalunya, segle XV)
Eclesiàstic. Era canonge de la seu de Barcelona des del 1476.
És autor d’una Obra tractant del Sagrament de l’Eucaristia.
Dades dels Països Catalans 