(Barcelona, juliol 1923 – 1935)
Organització d’extrema dreta inspirada en el feixisme italià i creada pel capità Alberto de Ardanaz, Marià A. Pérez-Terol i d’altres.
Publicà un butlletí (1924) i desenvolupà episòdicament activitats de propaganda, fins que, el 1935, els seus pocs membres s’adheriren al falangisme.
(Barcelona, 14 abril 1931 – març 1933)
Agrupació política monàrquica i espanyolista, partidària d’Alfons XIII. Creada el mateix dia de la proclamació de la República per l’aristòcrata i poeta en català Miquel de Gomis i Casas, que en fou el primer president.
Entre el centenar de membres inicials hi havia significades figures de l’aristocràcia catalana, posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d’afiliats. Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren destacats monàrquics.
El 1932 anà a les eleccions del Parlament de Catalunya, en coalició amb els tradicionalistes. El 1933 s’adherí a Renovación Española, i posteriorment s’integrà en el nou partit Dreta de Catalunya.
(Catalunya, 16 febrer 1936)
Coalició electoral dels partits catalans de dreta, constituïda per oposar-se al Front d’Esquerres de Catalunya en les legislatives del 1936, en les quals fou derrotada.
Estava constituït per la Lliga Catalana, Acció Popular Catalana, Partit Republicà Radical, Comunió Tradicionalista i Renovación Española.
(Barcelona, 26 maig 1930 – 29 octubre 1932)
Secció catalana de la Derecha Liberal Republicana. Constituïda per Felip de Sala i Cañizares.
No assolí una incidència important i, després d’intentar d’un cert centrisme entre l’Esquerra Republicana i la Lliga, acabà ingressant en aquesta.
(Catalunya, 1978 – 1984)
(CC-UCD) Partit polític. Constituït com a coalició electoral estable (1979-83) entre la UCD catalana, Unió de Centre de Catalunya (UCC) i el grup d’A. Cañellas i Balcells, Unió Democràtica Centre Ampli, i obtingué 12 diputats i 4 senadors en les eleccions legislatives espanyoles del 1979.
Pel desembre de 1979 es transformà, a Girona, en partit unificat i autònom dins la UCD estatal. El 1980 assolí 18 escons al Parlament de Catalunya on féu costat al govern de Jordi Pujol. Fou dirigit per Antoni Cañellas.
Sofrí una sèrie continuada d’escissions fruit de la crisi d’UCD (1982) en benefici del Centro Democrático y Social, d’Alianza Popular i de Convergència Democràtica de Catalunya i, després de les consultes electorals del 1982 i 1984 -generals i autonòmiques- restà sense representació parlamentària.
Dades dels Països Catalans 